Selecciona Edició
Connecta’t

Guerra contra el senglar

Els aiguamolls de l'Empordà, l'únic lloc on s'ha aconseguit reduir la presència de l'animal

Diversos porcs senglars al parc dels aiguamolls.
Diversos porcs senglars al parc dels aiguamolls.

Es fa de nit al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Tres agents rurals equipats amb rifles i amb visors nocturns se situen en una zona de la perifèria d'una de les tres reserves naturals integrals (RNI) on han detectat petjades de senglar. Aquesta metodologia d'espera nocturna permet a l'agent seleccionar l'objectiu, una femella adulta. Són les que lideren els grups matriarcals i tenen més potencial reproductor. Aquesta tècnica, una de les quatre utilitzades als aiguamolls, ha permès capturar el 70% d'exemplars abatuts entre el 1998 i el 2014, que han estat 1.023. L'any passat van ser 106, gairebé el doble que l'anterior. Gràcies a aquesta "neteja" que fan els rurals, és una de les poques zones fora de perill de la plaga d'aquest animal salvatge.

El 81% de les comarques de Girona estan en emergència cinegètica. Segons el sotsdirector de biodiversitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Jordi Ruiz, “la densitat és d'entre 14 i 18 exemplars per quilòmetre quadrat, estable però desigual per zones”. És normal detectar un descens, assegura Ruiz, tenint en compte que el 2014 Agricultura va tramitar “unes 1.380 autoritzacions per a batudes especials –en època de veda– i avisos –el juliol i l'agost– més del doble que el 2013”. Malgrat això, el nombre final de senglars abatuts pels membres de les 249 àrees privades de caça no distarà gaire dels més de 15.000 del 2013, gairebé la meitat del total de Catalunya.

Aquesta situació contrasta amb els aiguamolls. El senglar és una de les dues espècies d'ungulats presents en aquest espai natural. En les últimes dècades ha experimentat un augment important i arran d'això han augmentat els danys als cultius i a altres espècies del parc. Per reduir la greu problemàtica, tenint en compte que a les RNI no està permesa la caça perquè les espècies d'avifauna són molt sensibles, es fa un control demogràfic amb tècniques compatibles amb la conservació de la biodiversitat de l'espai. El director del parc, Sergio Romero de Tejada, assegura que “amb els controls i la gestió de l'hàbitat hem aconseguit que aquest problema, tan greu, aquí no es produeixi”. De fet, recorda “és l'únic lloc de tot Catalunya on estem aconseguint reduir la població de senglar”. Malgrat això, també han aparegut veus crítiques per les captures. En aquest sentit, el sotsdirector general de la Biodiversitat, Francesc Cano, s'ha manifestat de manera contundent: “No es poden tenir escrúpols en aquest tema”. “Els senglars s'han de continuar eliminant de les RNI, encara que es pugui discutir el com”, afegeix.

I és que, igual que el visó americà, les xifres de l'impacte potencial del senglar en l'avifauna són esborronadores. És una regla de tres simple, com més abundància d'aquest depredador, disminució en picat de l'avifauna, assegura en un estudi la doctora en Biologia Carme Rossell. Aquest animal salvatge té en la dieta tant ous com pollets i aus adultes, i els experts calculen que en un any es pot menjar 64 aus, amb una mitjana de sis al mes. L'anàlisi que van fer els experts fa una dècada dels estómacs de 142 d'aquests ungulats gràcies a les captures dels agents rurals, amb supervisió del parc, va permetre constatar que tenien una predilecció per la polla blava, les gallinetes, l'ànec coll verd o la fotja. El descens d'aus en aquest parc ha estat motiu d'alarmisme i crítica de diversos ornitòlegs i d'un dels exdirectors del parc; malgrat això, les xifres són les que són. El nivell de biodiversitat del parc, el 1994, era de 1,48 i, el 2014, va ser d'1,50, una xifra semblant a la d'enguany. El valor s'aconsegueix amb l'aplicació de l'índex Margalef, que valora equilibri entre les espècies que hi viuen.

El 1994, el pic més alt de presència d'animals al parc, es van comptabilitzar 25.000 aus de la família dels anàtids, de les quals 16.400 eren ànecs collverd. El cens hivernal d'aus aquàtiques elaborat entre el 10 i el 20 de gener va comptabilitzar les mateixes espècies d'aus que el 1994, amb uns 10.600 exemplars en total i dels quals uns 6.800 eren ànecs collverd, pràcticament igual que el 2014. Aquests valors posen de manifest que malgrat que ha caigut el nombre d'exemplars hi ha més equilibri.

En aquest sentit, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, apunta que s'ha trobat “una diversitat molt rica i ens podem sentir orgullosos d'haver aconseguit conservar una sèrie d'espècies que aporten no només al conjunt de Catalunya sinó al conjunt europeu”. A més, en resposta a les crítiques d'alguns sectors a la gestió del parc pel suposat descens, recorda que “hi ha múltiples circumstàncies que fa que les xifres dels censos de les aus tinguin oscil·lacions, en funció del temps, de l'espècie i dels depredadors”. Per això, des del Departament de Medi Natural han qualificat les crítiques de “simplistes”.

Per aconseguir que el senglar no sigui una de les principals causes de la desaparició d'algunes espècies, una dotzena d'agents rurals especialitzats duen a terme una tasca laboriosa de captures. El cap dels Agents Rurals de Girona, Ignasi de Dalmases, explica que les tècniques són diverses i per capturar tota mena de preses. Alguns mètodes requereixen un esforç logístic baix, com pot ser el parany caixa, que s'aplica tot l'any i atrapa els porcells, o els paranys corral, que amb uns 12 metres de diàmetre permeten fer captures múltiples. “Els animals entren diversos dies al corral perquè hi troben una petita dosi de menjar; quan ja estan confiats, s'organitza el dispositiu de tancament del corral que activen ells mateixos quan entren a menjar i queden tancats”, detalla.

Altres tècniques requereixen concentrar esforços en llocs i períodes concrets. És el cas de l'espera nocturna. Es posa en pràctica principalment a la tardor i l'hivern per no pertorbar la resta d'espècies, o aprofitant la pressió que els caçadors fan a l'exterior del parc, que empeny els senglars cap a l'espai protegit. Equipats amb visors intensificadors de fotons, els agents seleccionen femelles adultes amb gran potencial reproductor dins del parc. D'aquesta manera, no només s'elimina un exemplar, sinó que “permet disminuir el potencial de creixement de la població d'aquesta espècie, que és necessari per minimitzar tant el risc de dany en espècies protegides com per disminuir la sinistralitat a les carreteres i els efectes en cultius”, indica Dalmases. A més, hi ha les batudes administratives, però fa dos anys que no se'n fan. Tenen com a objectiu evitar l'impacte de la depredació especialment en el bitó comú (Botaurus stellaris), una de les espècies més amenaçades.

Entre el 2000 i el 2014 s'han abatut un miler d'exemplars entre els dos sexes. Malgrat això, en la franja de més de dos anys –quan ja es poden reproduir–, les femelles (130) doblen els mascles abatuts (55). El 70% de les captures s'han fet per mitjà d'esperes nocturnes, el 17% amb batudes, i el 13% restant amb caixes o corrals parany.

MÉS INFORMACIÓ