Selecciona Edició
Connecta’t

Gerard Piqué: “Sabem a què volem jugar”

El central del Barça reflexiona sobre la seva recuperació futbolística i el joc del seu equip

Gerard Piqué, aquesta setmana a la Ciutat Esportiva blaugrana. Ampliar foto
Gerard Piqué, aquesta setmana a la Ciutat Esportiva blaugrana.

Davant els micròfons i en pretemporada, Gerard Piqué (Barcelona; 28 anys) es va autoimposar recuperar el seu nivell de joc, el que el va dur a ser un referent mundial com a eix de la defensa del Barça. Una ambició que va preocupar el seu entorn per la manera poc discreta de fer-la pública, però amb la qual conviu amb comoditat encara que l'ocupi les 24 hores del dia perquè es cuida com no ho havia fet mai. Repte que compagina, però, amb la seva marcada passió empresarial; està embrancat en una companyia de videojocs (Golden Manager) i a treure ben aviat una nova beguda energètica al mercat global. “Quan arriba la nit, caic rodó al llit”, confessa el futbolista, pare de dos nens amb Shakira. Però al camp està fort. “Em sento bé”, confirma; “però res d'això no valdrà res sense títols”. Avui rep el Madrid al Camp Nou.

Pregunta. Què ha fet per tornar a oferir el seu millor futbol?

Resposta. Entrenar-me al màxim nivell i estar concentrat a oferir el millor de mi mateix cada diumenge. Però el millor suport és el bon nivell col·lectiu del grup, que s'encomana i et fa destacar. Estic on volia ser i, tot i que depenem dels títols, és un dels meus millors anys.

P. Hi confiava?

R. Al cent per cent.

P. Això és perquè és difícil treure-li una cosa del cap?

R. Però és un procés dur. No és que ho vulgui fer i ho aconsegueixi com si res, entre altres coses, perquè la temporada no va començar bé i he hagut de superar obstacles.

A mi Luis Enrique no m'ha dit mai que pengi  una pilota a dalt. Vol jugar”

P. El molestava que hi hagués diferència entre el seu futbol i el de Thiago Silva o Ramos?

R. Més que molestar… Veus que hi ha homes que juguen en la teva posició que en aquest moment brillen més. És quan et replanteges si vols millorar o quedar-te tal com estàs, en una situació més confortable. I aconseguir-ho és complicat perquè sembla que entris en un cercle on tot ho fas malament… fins que finalment ho capgires tot.

P. Li va  saber greu no ser titular per primera vegada en uns quants anys?

R. Em cremava no jugar, però sabia que tot depenia de mi i del meu rendiment. Si cadascú treu el millor rendiment, el més normal és que sigui titular.

P. Havia deixat de passar-s'ho bé?

R. Ara gaudeixo més. És natural; quan les coses surten bé t'ho passes millor. Crec que en això també m'ha ajudat la maduresa futbolística que he adquirit. Ara em conec al camp i reconec moltes de les circumstàncies que es produeixen en el joc. Quan arribes al Camp Nou afrontes noves situacions perquè és un camp preciós però exigent. I superar les situacions en què et sents indefens et fa créixer.

P. Hi ajuda cuidar-se més?

R. Quan vaig marxar a Manchester dormia menys del que calia i menjava qualsevol cosa. No era conscient del perill. Els anys m'han ensenyat que si no et cuides et desinfles.

P. Se sent important en aquest Barça?

R. He tingut la sort de jugar molt des que vaig arribar amb 21 anys. Així que per participació sempre m'he sentit important, amb el pes que té jugar les finals. I aquest any, a més, els gols cauen sols (sis) perquè estic amb confiança. Sempre he dit que el 90% l'aporta la confiança i la resta, el talent. Necessites talent, però sense confiança no pots brillar.

Potser ja no fem partits d'handbol, però ningú ens ha guanyat en possessió”

P. L'equip també ha recuperat la confiança?

R. Ens sentim còmodes. Hem fet un pas endavant perquè sabem a què volem jugar, controlem els partits i sabem fer contres. I en aquest aspecte som més perillosos que fa anys. És cert que no juguem igual que abans. Bé, crec que l'estil i la idea és la mateixa, però l'equip ha hagut de buscar més solucions per fer mal als rivals. Potser ja no és un partit d'handbol, però no hi ha un rival que hagi tingut més possessió i que ens hagi creat més ocasions de gol que nosaltres.

P. Ja no els importa que diguin que saben jugar al contraatac?

R. No ho entenc, que molesti. Hi ha gent que s'enfada quan s'afirma això del Madrid. Però saber jugar al contraatac és una gran virtut. I si ho pots aplicar al teu joc, millor. Com més oberts estiguem a oferir alternatives en el nostre futbol, millor.

P. Però els migcampistes del seu equip ara corren més…

R. A Can Barça els migcampistes sempre han tingut un rol molt important i seguim tenint més possessió que el rival. El que passa és que la pilota ha d'arribar als davanters perquè sabem que ells crearan ocasions i marcaran. No em sembla una mala idea, no?

P. I, a la defensa, li ha canviat la vida?

R. Aquesta proposta ens fa intervenir més en el joc. Abans estàvem més pendents perquè no sortissin a la contra. Ara, l'equip rival, com que tenim més opcions ofensives, ens fa participar més. D'altra banda, a mi Luis Enrique no m'ha dit mai que pengi una pilota a dalt. Vol jugar. Però s'ha de ser pràctic. Quan un se sent pressionat, potser una pilotada ben posada als davanters és millor que perdre-la en defensa. Aquest joc és per a intel·ligents. I jo sóc el primer que amb Guardiola, que ens obligava a jugar, me la treia del damunt quan no veia una altra solució. I ara, amb dos porters que tenen moltíssima qualitat amb els peus, s'ha jugat des del darrere i s'han assumit riscos. No hi veig un canvi gran en aquest sentit.

Comparar-nos amb l'equip de Guardiola és un joc en què sempre perdrem”

P. Però sí que són més ràpids en la construcció, no?

R. Sí, tenim una velocitat vertiginosa. Ja dic que els tres del davant fan que l'equip jugui diferent.

P. Han recuperat la sensació de sentir-se superiors?

R. Sempre que he sortit a jugar amb el Barça he cregut en el triomf. El que passa és que durant un temps ens vam sentir invencibles, mentre que en altres duels només sentíem que podíem guanyar.

P. Els fa mal que els comparin amb l'equip de Guardiola?

R. És un joc en què sempre perdrem perquè l'equip de Guardiola va guanyar tots els títols.

P. I entén, ara, que es critiqui el Madrid?

R. Aquesta pel·lícula, la d'un Madrid en crisi, ja l'he vist moltes vegades. Són a quarts de la Champions i lluitaran per la Lliga fins al final. Ha encadenat partits que no han estat gaire bé, però no crec que siguin febles.

P. Què el preocupa del joc madridista?

R. Hem de ser conscients que ara deixen dos o tres davanters a dalt, despenjats, preparats per muntar la contra. Cal parar molta atenció perquè aprofiten aquest joc com ningú. Hem d'estar concentrats els 90 minuts i fer-los mal a partir de la possessió.

P. Considera un avantatge que al Madrid amb prou feines hi hagi hagut rotacions?

R. Tots els que juguem en grans equips tenim el calendari molt atapeït. I encara que facis rotacions, que va bé, al final arribes bastant al límit. Passes de 50 a 60 partits més o menys. No hi ha tanta diferència. I el clàssic és una ruleta russa.