Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘Muntanya dels museus’, en espera

Trias acaba el seu mandat sense poder desencallar el seu pla cultural per a Montjuïc

Vista aèria de la zona afectada pel pla urbanístic per convertir Montjuïc en un pol cultural.
Vista aèria de la zona afectada pel pla urbanístic per convertir Montjuïc en un pol cultural.

El projecte cultural estrella d'aquesta legislatura de l'Ajuntament de Barcelona —i en certa manera de la Generalitat— és transformar la muntanya de Montjuïc en un gran pol museístic, un projecte presentat l'abril de 2013 en el qual estan implicats les dues administracions, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la Fundació La Caixa i la Fira de Barcelona per activar aquesta zona allunyada del centre de la ciutat. El projecte passa per reconvertir en equipaments culturals els 35.000 metres quadrats dels pavellons d'Alfons XIII i Victòria Eugènia, construïts per Puig i Cadafalch el 1923, fins ara gestionats per la Fira i donar unitat als equipaments propers com el MNAC, que disposa de 15.200 metres quadrats per a exposicions, el pavelló Mies Van der Rohe i CaixaForum. Però l'“Esplanada dels Museus”, com es va anomenar al principi, “Muntanya dels Museus”, com l'Ajuntament s'obstina ara a denominar-lo o “Centre Museístic”, títol del pla urbanístic que té entre mans Habitat Urbà, no ha aconseguit el suport dels grups de l'oposició per tirar endavant i haurà d'esperar la propera legislatura. El projecte requereix una alta inversió econòmica difícil d'aconseguir. Per això, la Generalitat busca finançar-lo mitjançant els fons europeus Juncker. Demana 70 milions d'euros per al període 2015-2017 d'un projecte que quantifica en 169. “Està només en fase inicial, estem desenvolupant el projecte”, segons fonts del departament de Ferran Mascarell.

La Generalitat busca finançar el projecte amb 60 milions dels fons Juncker

El pla, la licitació del qual es va publicar a l'octubre, ha estat retirat en tres ocasions de la Comissió d'Habitat Urbà i Medi Ambient. L'última, el dijous quan no va aconseguir que la resta de grups hi donés suport. “Per tirar endavant el projecte urbanístic havien d'haver explicat l'ús dels pavellons i com es pensava finançar, però s'hi han negat”, explica Ángeles Esteller, portaveu del PP municipal. El mateix defensa Assumpta Escarp, regidora del PSC, “no podíem donar suport a un pla sense que s'informi del seu contingut”.

El pla està taxat en 69 milions d'euros, 24 per a la intervenció en el subsòl, 35 per rehabilitar els pavellons i 10 per urbanitzar els espais públics. Entre les propostes més destacades hi ha crear un gran vestíbul subterrani per unir els pavellons entre si i amb el MNAC.

El pavelló de Victòria Eugènia, que juntament amb el d'Alfonso XIII, situat al davant són el centre d'interès del pla museístic de Montjuïc. ampliar foto
El pavelló de Victòria Eugènia, que juntament amb el d'Alfonso XIII, situat al davant són el centre d'interès del pla museístic de Montjuïc.

L'Ajuntament no ha concretat l'ús que tindran aquests pavellons, malgrat que la comissió tècnica de l'Ajuntament i Generalitat va concloure els seus treballs al novembre. “No té sentit explicar res fins que no s'aprovi el pla urbanístic”, s'ha limitat a dir el regidor de Cultura Jaume Ciurana. No obstant això, des de fa mesos es coneixen alguns d'aquests usos, a més de servir perquè el MNAC, mancat de metres, ampliï la cronologia de la col·lecció permanent i per a les exposicions temporals, relegades als soterranis del Palau Nacional.

Al principi es va apuntar que acolliria la col·lecció d'art de la baronessa Carmen Thyssen. Una opció que ha perdut força amb els mesos fins a no parlar-se'n, sobretot, pel desacord econòmic entre La Caixa, que havia de finançar l'operació i la col·leccionista, que demanava cinc milions d'euros anuals pel lloguer de les obres. El maig de 2014, Antoni Vives, regidor d'Habitat Urbà, va donar a conèixer que un dels pavellons seria per al Museu Nacional d'Arquitectura, una vella aspiració de l'alcalde Xavier Trias i de Mascarell. Una comissió de deu persones treballen en el projecte. Entre elles Antoni Nicolau, director general de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). El museu es nodrirà dels fons del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, de la Mies Van der Rohe i de 150 anys de llicències d'obres a la ciutat.

Al gener Mascarell va anunciar que un altre dels pavellons es destinaria al Centre Nacional de la Fotografia, un projecte que redacten Cultura i el MNAC. “El centre exhibirà la col·lecció pública de fotografies que s'exhibirà en una espècie d'exposició permanent”, va assegurar el conseller.

El fet que siguin uns altres, i no Ciurana el que hagi desvetllat els usos dels pavellons, ha estat censurat per l'oposició. “El projecte l'ha de liderar l'Ajuntament, però Ciurana sembla subordinat a Mascarell”, subratlla Esteller. El regidor sí que ha explicat que hi haurà “un gran vestíbul per celebrar grans exposicions, ja que la ciutat no disposa d'un lloc idoni”. Sobre la taula també està l'oferiment de 200 obres que va fer fa un any Sean Scully a la ciutat. Un caramel enverinat perquè l'irlandès demana a canvi un museu propi. Pel que sembla, el consistori no està per la labor i intenta convèncer Scully i els seus representants que les obres es mostrin en un d'aquests enormes pavellons.