Selecciona Edició
Connecta’t

Mor Moncho Alpuente

El periodista pateix un infart a les Canàries, on passava uns dies amb la seva dona

Moncho Alpuente, en una imatge del seu espectacle teatral 'De perdidos... Alpuente', l'any 2003.
Moncho Alpuente, en una imatge del seu espectacle teatral 'De perdidos... Alpuente', l'any 2003.

L'escriptor, humorista, cantant i periodista Moncho Alpuente ha mort a primer hora del matí a les Canàries, on passava uns dies amb la seva dona, segons ha informat la cadena Ser, que cita fonts de la seva família. Col·laborador habitual d'aquesta emissora i del diari EL PAÍS, Alpuente, de 65 anys, ha patit un atac de cor.

Conegut personatge de la Movida madrilenya, l'adjectiu polifacètic li esqueia com un guant. Es va iniciar en la música el 1969 amb el grup polèmic i irreverent Las Madres del Cordero, al qual van seguir altres projectes, com Desde Santurce a Bilbao Blues Band, Moncho Alpuente y los Kwai i The Moncho Alpuente Experience, amb el Gran Wyoming. Entre altres èxits, va compondre Adelante hombre del 600 la carretera nacional es tuya. També va organitzar nombrosos espectacles teatrals,entre els quals Castañuela 70Castañuela 90 Quo Vadis.

A més, va tenir una prolífica carrera a la ràdio, mitjà en què va dirigir els programes Auto-retratos a Popular FM, Calles de Babilonia a Antena 3 Radio, Madrid me mata a Radio El País i Eldorado está aquí al lado a la Ser, entre altres. La seva primera incursió a la televisió va ser Mundo Pop de TVE i va participar, com a expert musical, en molts altres espais, entre els quals El peor programa de la semana La Azotea de Wyoming.

També va escriure un gran nombre de llibres, marcats per l'humor i la ironia, entre els quals destaquen Hablando francamente (biografia satírica de Franco),Versos sabáticos (autobiografia autoritzada de Déu Pare) i Grandezas de España: la historia más grande jamás contada con menos escrúpulos (2000). Columnista durant anys de la secció de Madrid, el seu últim article per a EL PAÍS va ser una passejada per la ribera segoviana de l'Eresma seguint els passos d'Antonio Machado, publicat el 2014 a El Viajero. A Twitter, molts el recorden com una "persona valenta i necessària".

MÉS INFORMACIÓ