Selecciona Edició
Connecta’t

Intocables o expropiats?

Els 32 comerços més protegits de Barcelona reben amb orgull però també amb desconfiança la condició d'emblemàtics

La Cereria Subirà, a la Baixada Llibreteria. A l'esquerra, assegut, el fill del fundador de l'empresa.
La Cereria Subirà, a la Baixada Llibreteria. A l'esquerra, assegut, el fill del fundador de l'empresa.

L'Ajuntament de Barcelona els considera tan emblemàtics que no poden vendre els mobles ni canviar una rajola sense permís. Són 32, batejats per la premsa com "els intocables". Estan orgullosos de veure's en la cúspide, però al mateix temps reneguen d'un pla del qual s'han assabentat per la premsa, que no els garanteix el futur i que s'assembla molt a una expropiació encoberta per la qual no reben ni un duro.

Per Pol Obach, 29 anys i besnét del fundador de Barrets Obach, la centenària barreteria del carrer del Call, formar part de la llista "és un honor". No obstant això, ser veïns de l'alcalde Xavier Trias no ha estat garantia de bona comunicació: el Pol va saber pel Comarques de TV-3 que ara formen part de l'elit comercial de la ciutat.

La primera sorpresa és que des de l'Ajuntament ningú s'ha posat en contacte amb nosaltres. L'any passat ens van dir que estàvem catalogats i que farien una llista però no ens han dit quins avantatges o quins inconvenients té. Per exemple, ens hem assabentat per la premsa que aquest taulell passa a ser una d'aquelles coses intocables i que si el negoci no anés bé i haguéssim de tancar s'hauria de quedar aquí", explica, assenyalant una taula llarga i estreta amb aspecte de relíquia. La paradoxa és que creuen que una altra taula menys aparatosa, i que van comprar fa sis o set anys, sembla tenir el mateix caràcter sagrat, "encara que no té més valor que qualsevol altra taula", se sorprèn.

La falta d'informació és una queixa estesa. "No tenim notícies de l'Ajuntament. Que jo sàpiga, mai he parlat amb ningú que hagi vingut a fer un inventari. I suposo que ho hauria sabut perquè sóc la gerent", ironitza Yolanda Guasch Boileau. L'Editorial Boileau edita llibres i partitures de música clàssica des del 1906 als seus tallers del número 285 del carrer de Provença. El 1939 es van estendre al número 287 i aquí hi ha la botiga intocable.

"És l'única que queda de l'estil Gatpac [Grup d'Arquitectes Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània], un grup que es va formar en contraposició al Modernisme. Era una mica com la Bauhaus a Alemanya, però català", explica la gerent.

La barreteria Obach, al carrer del Call.
La barreteria Obach, al carrer del Call.

Entre els seus clients hi havia Musical Emporium, una botiga d'instruments de la Rambla de Canaletes, que era a la llista inicial de comerços emblemàtics però que es va veure abocada al tancament l'1 de gener per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Els propietaris en van vendre abans els mobles i ara l'Ajuntament exigeix que els restableixin. Yolanda Guasch puntualitza que Editorial Boileau no té intenció de vendre el seu preciós mobiliari, però creu que no hi ha res que l'hi impedeixi legalment.

"Jo diria que fins que no surti una normativa, que l'aprovin i que t'ho comuniquin, no hi ha res que estigui prohibit. Però, per desgràcia, així funcionen les coses: treuen la notícia abans que la gent afectada se n'assabenti", es lamenta. "A mi no em sap greu ser a la llista perquè és una forma que això es pugui protegir i com a ciutadana de Barcelona penso que està molt bé, però cal fer les coses bé: que s'informi, que si realment tu deixes de ser propietari d'alguna cosa tinguis una sèrie d'avantatges. Que a partir d'ara s'encarreguin de reparar el mobiliari. Crec que és el mínim", afegeix.

El mateix pensen a la centenària Farmàcia Ferrer, al carrer Roger de Llúria. "És una bona notícia. Protegir està molt bé. El problema és que amb aquest mobiliari es frena una mica la venda perquè avui dia a les farmàcies la gent vol tocar", diu l'encarregada, que reclama "ajuda de les institucions".

Albert Civit, gerent d'Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona, admet que els comerços no han estat fins ara informats directament un per un del pla especial però puntualitza que els seus gremis sí que han participat en les discussions i que a partir d'ara tots els afectats seran contactats i tindran dos mesos per plantejar les seves queixes o propostes.

L'Ajuntament subratlla també que els comerços ara ja poden demanar ajudes a la rehabilitació per un 50% de la inversió. Però Albert Civit sembla admetre elements d'expropiació en el pla: "Quan catalogues un bé, estàs assumint que es tracta d'un bé comunitari i si el vols vendre ho has de preguntar a l'Administració. Hi ha qui pot entendre això com una càrrega. Però aquests són els peatges que s'han de pagar quan la col·lectivitat considera que s'ha de mantenir alguna cosa".

Editorial Boileau, al carrer Provença de Barcelona.
Editorial Boileau, al carrer Provença de Barcelona.

El gerent d'Hàbitat Urbà emfatitza que, quan fa un any es va anunciar la primera llista de comerços emblemàtics –integrada llavors per 389 i reduïda ara a 228– va quedar molt clar que a tots aquests comerços se'ls suspenia de forma provisional la llicència d'activitat. Per això, Civit defensa la decisió d'obligar els propietaris de Musical Emporium a tornar a posar-hi els mobles que van vendre abans d'abandonar el seu local.

"Quan fem una suspensió de llicències vol dir que ningú toqui res. I aquests senyors s'han saltat la suspensió de llicències. Quan s'hagi tornat a la legalitat, negociarem amb el senyor de l'Emporium què fem amb els mobles. I alguna solució hi haurem de trobar. No es tracta d'escanyar ningú. El que no podem és deixar que la gent se salti les llicències unilateralment", precisa.

Alguns comerciants confirmen que sabien que no podien vendre res. “A nosaltres ens va arribar una carta dient que no podíem tocar la botiga, que no podíem fer cap obra sense comunicar-ho a ells”, explica el propietari de l'Herboristeria Llobet, situada al número 159 de la Travessera de Gràcia. A ell li agrada formar part de la llista: “La publicitat sempre és bona, però tampoc em fa gaire falta perquè tinc molta feina. A mi em va bé i tinc un contínuum de gent”, assegura, mentre els clients semblen donar-li la raó: poc després d'anar-se un, arriba un altre.

No protegeixen l'activitat, no fan una llei que impedeixi que puguin apujar el lloguer un 100% o un 500%", es queixen a la Cereria Subirà

Aaron Castillo, el jove director del mític restaurant Els Quatre Gats, al carrer Montsió, està entusiasmat per ser a la llista. “Per a nosaltres és una cosa boníssima, boníssima, perquè sempre hem volgut estar implicats amb Barcelona i això ens dóna també marca Catalunya”, comenta. Els orígens d'Els Quatre Gats, on van menjar i van beure Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pablo Picasso, es remunten a 1897. Però el local, amb una gestió tan bohèmia com la seva clientela, va tancar sis anys després. Va reobrir el 1978 de la mà del Grupo Ferré, però d'aquella època amb prou feines se'n conserva una taula amb un mosaic modernista.

Té sentit protegir un mobiliari de fa tot just 40 anys? Segurament tant, o tan poc, com protegir el sòl instal·lat el 1982 a la Cereria Subirà, en un local del 1847 que sobreviu al temps i a una expropiació municipal a la Baixada de la Llibreteria, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Pilar Subirà, néta del fundador, creu que és absurd.

La seva veu és especialment crítica amb els plans municipals: “El que es reivindicava és que es protegís l'activitat i, al final, cosa que ha passat després de tant temps i tantes discussions, és que s'ha protegit el mobiliari, no s'ha protegit l'activitat i el que ha fet l'Ajuntament, amb unes intencions que no són gens clares, és no complaure a ningú”. “Aquests dies hi he estat pensant molt”, reflexiona. “Això és com imaginar que el teu besavi tenia un pis a l'Eixample i s'havia gastat uns diners comprant mobles, i un dia ve un senyor de part de l'Ajuntament, fa una catalogació del mobiliari i diu que a partir d'ara està protegit. Què vol dir? A partir d'ara l'Ajuntament es cuidarà de pintar-lo, d'arreglar-lo, de mantenir-lo? No, te n'has de cuidar tu. Quan me'n vagi, me'l puc emportar? No, perquè està protegit. L'han expropiat? No, el protegeixen. De què el protegeixen? Aquests mobles els va comprar el meu besavi, per què els haig de deixar al propietari del local? O sigui, no protegeixen l'activitat, no fan una llei que impedeixi que puguin apujar el lloguer un 100% o un 500%, com ha passat. No donen cap suport al fet que l'activitat del Casc Antic segueixi sent variada, fins i tot estan posant traves a la càrrega i descàrrega i a elements imprescindibles per al desenvolupament de l'activitat. O sigui, que a mi no em beneficien gens, a sobre m'expropien els mobles, no m'ajudaran a mantenir-los i el propietari del local et pot fer fora perquè té un rus que li paga molt més però tu no et pots emportar els mobles. I el propietari tampoc els pot tocar. És a dir, si vols guanyar uns diners o canviar a una altra activitat, estàs hipotecat, entre cometes, perquè no pots tocar aquestes prestatgeries”, es queixa.

“No és el nostre cas”, precisa, “perquè, encara que l'Ajuntament franquista va expropiar tot l'edifici per ampliar el museu d'Història de la Ciutat, hem tingut l'avantatge de ser inquilins de l'Ajuntament”, que l'any passat els va renovar el lloguer per 10 anys.

L'Ajuntament s'empara en la llei per rebutjar aquestes crítiques. “Nosaltres acceptem un dictamen jurídic de tres despatxos d'advocats escollits pels gremis. L'única cosa que els demanem és que les conclusions d'aquests juristes fossin comunes”, es defensa Albert Civit.

“Aquests senyors s'han assegut cada setmana des de fa quatre mesos, també amb representants d'ells, i han arribat a la conclusió que l'activitat no es pot preservar a través d'un instrument urbanístic”, afegeix. “O sigui”, sintetitza, “no es pot preservar a través del pla especial perquè això estaria en contra de la Directiva de Serveis de la Comunitat Europea, que afavoreix la lliure activitat comercial i, per tant, això restaria debilitat jurídica al document i ens el tombaria algun jutge quan estigués definitivament aprovat”. I concreta que, “en canvi, sí que podíem optar per un altre procediment: la catalogació de béns culturals d'interès local”. Però res de tot això estarà en vigor fins d'aquí un any, sota el consistori que surti de les pròximes eleccions del mes de maig...