Selecciona Edició
Connecta’t

Messi contra Ancelotti

El lideratge de l'argentí al Barça i la pressió al tècnic del Madrid polaritzen un partit decisiu per al futur de la Lliga

Ancelotti observa Messi, en el clàssic del Bernabéu Ampliar foto
Ancelotti observa Messi, en el clàssic del Bernabéu cordon press

El Barça va anar a l'octubre com a líder al Bernabéu. Tenia quatre punts d'avantatge, no havia encaixat ni un gol, a Messi li faltava poc per igualar Zarra i debutava Suárez, Bota d'Or (31). L'estadística blaugrana, ja qüestionada a la Champions pel PSG a París (3-2), va quedar reduïda a zero pel Madrid, guanyador per 3-1.

El Madrid va conquistar el món a partir del clàssic, jugava molt bé, els mitjans connectaven amb els davanters, va encadenar 22 victòries i ningú qüestionava el lideratge de Cristiano. Fins i tot es parlava de renovar Ancelotti. Fins que va tornar a ensopegar amb l'Atlètic, va sortir golejat i després de malgastar un avantatge de quatre punts va cedir el liderat al Barça.

Els blaugrana tornen a encapçalar la Lliga una volta després, jugaran de nou la Champions contra el PSG, Messi ha desbordat Cristiano Ronaldo i es dubta una altra vegada d'Ancelotti per no haver quadrat l'alineació, com si fos la cosa més senzilla, després d'encaixar a Kroos, James, Isco y Bale i jugar llarg temps sense Modric ni Sergio Ramos.

Encara que és desaconsellable personalitzar un clàssic, el partit d'avui sembla girar al voltant d'Ancelotti i de Messi, senyal potser d'una certa inestabilitat en els dos equips, incapaços de governar quan han tingut el comandament de la Lliga. La figura de Messi s'ha engrandit tant que l'equip s'ha posat al seu servei, sense importar l'estil ni l'alineació, els deu futbolistes lliurats al 10, jugador i golejador, sempre decisiu davant el Madrid.

El Barça no necessita dominar per guanyar, fins i tot pot defensar sense la pilota i concedir ocasions

Messi ja no juga de fals nou, com en l'anada, sinó que s'arrenca des de la dreta, els extrems ja no es tanquen, no pugen tant els laterals, els interiors tenen més protagonisme, les bandes es tapen millor, Neymar és un corcó i Suárez sent que ajuda molt l'equip des del lloc de nou. El Barça no necessita dominar per guanyar, fins i tot pot defensar sense la pilota i concedir ocasions, més vertical que mai, representat per Rakitic

Tot i que se li retreuen problemes estructurals, el Barça no té dubtes com va passar al Bernabéu: ataca a l'espai i s'esforça a defensar millor les transicions i l'estratègia, i acaba les jugades, com es va constatar en la sessió de vídeo que ahir va programar Luis Enrique. Tampoc és que el Madrid sigui un equip molt ben fet i el seu futbol tingui sempre continuïtat, sinó que conviu amb problemes de mecànica de joc que habitualment se centren en Bale i la seva disponibilitat per defensar el 4-4-2. Ancelotti compta en qualsevol cas amb un planter envejable, amb molt caràcter, personalitat i qualitat, expressades en la golejada de la passada temporada a Munic: 0-4.

“El partit no el decidirà el físic sinó el cap”, va dir Ancelotti, conscient que el Barça sembla més fresc i a Messi se'l veu millor que a Cristiano. “És important, no decisiu”, va replicar Luis Enrique, satisfet perquè fins i tot ha recuperat Busquets. No renuncia a la condició de favorit, sinó que sap que de vegades el clàssic el guanya qui més ho necessita. L'asturià i el Barça se senten, de tota manera, molt més segurs que quan van anar al Bernabéu.

MÉS INFORMACIÓ