Selecciona Edició
Connecta’t

Tunísia arracona el salafisme

L'actual Govern, una coalició de laics i islamistes, ha detingut centenars de seguidors del corrent musulmà més rigorista en els últims mesos

Dos homes ensenyen una bandera tunisiana al costat d'un policia, al centre de Tunis, aquest divendres.
Dos homes ensenyen una bandera tunisiana al costat d'un policia, al centre de Tunis, aquest divendres. EFE

N'hi ha prou d'acostar-se a la mesquita Al Fatah, des del llarg carrer de la Llibertat, per veure diverses files d'homes a la vorera resant de manera ordenada. A dins no hi cap ni una agulla. És divendres d'oració i el muetzí ha entonat la crida a la pregària uns minuts després de la una de la tarda. El temple queda al centre de Tunísia, a uns 300 metres de la Gran Sinagoga. Al Fatah és una de les mesquites tunisenques símbol de l'augment del salafisme, un corrent de l'islam rigorista cap a la qual molts apunten quan la violència sacseja. I dimecres ho va fer amb la brutalitat d'un atemptat terrorista al Museu del Bardo, on 23 persones van ser assassinades.

És aquesta ideologia religiosa, en la qual la llei islàmica és l'única font per dictar justícia, la que segueix rigorosament el terrorisme de tall islamista. “Això [l'atemptat] no té res a veure amb l'islam”, diu Emir, de 28 anys, un salafista de llarga barba, sandàlies i túnica blanca.

Sigui així o no –la investigació segueix en curs–, l'atac contra els turistes estrangers arriba després de la detenció, durant els últims mesos, de centenars de joves relacionats amb l'islamisme radical i el terrorisme.

També eren salafistes aquells que, amb violència, van posar en escac la transició tunisenca després del derrocament del dictador i la victòria electoral del partit Ennahda, defensor d'un islamisme polític de coll blanc més obert, però acusat en el passat de ser molt lax amb moviments islamistes radicals. Una laxitud que va donar ales als salafistes al carrer.

Era l'estiu de 2012 i els joves salafistes, als quals dirigents d'Ennahda van arribar a anomenar “fills de la revolució”, sembraven el caos als carrers de la capital tunisenca. El límit el van traspassar amb l'assalt de l'ambaixada nord-americana, en què van morir quatre joves. Un dels líders d'aquella revolta, Abu Iyad, lligat a Ansar al-Sharia, un grup amb llaços a Al-Qaeda, va aconseguir amagar-se de les forces de seguretat precisament a la mesquita Al Fatah.

El salafista Emir es dirigeix cap a una llibreria al costat del temple. L'amo, Alí, de 43 anys, defineix l'establiment com a salafista. El llibreter deixa clara una cosa: “Nosaltres som salafistes i, per tant, actuem de la mateixa manera que el profeta Mahoma i els seus camarades; el camí és recte”. La seva mirada, inquisidora, no perd tensió mentre es passa la mà per la barba, grisenca com la seva vestimenta. “A mi em veuen així pel carrer i no deixen de mirar-me, creuen que sóc un terrorista, però no ho som”, assegura abans de recordar el seu pas per presó en temps de la dictadura de Zine al-Abidine Ben Ali, derrocat el 2011. Preguntat sobre l'onada de detencions recents, respon: “Potser són amics de terroristes o hi estan vinculats”.

Quan va liderar el Govern, Ennahda va ser criticada per la seva laxitud amb els ultres

El botiguer parla dels arrestos de les forces de seguretat després de l'atemptat al Museu del Bardo, molts practicats al barri tunisenc d'Ibn Jaldun, d'on era Yassine Laabidi, un dels atacants. Però Alí es refereix també a l'onada de detencions escomeses des de finals de l'any passat per la policia i vinculades a l'islamisme extremista i xarxes gihadistes. El Ministeri de l'Interior va confirmar que en tan sols tres dies de febrer va capturar un centenar d'individus, encara que alguns parlen ja del miler.

Rim Ben Salah treballa en l'ajuda psicològica a famílies de presos maltractats. Va començar amb l'organització britànica Reprieve després de l'arribada d'expresoners de Guantánamo. Ara segueix viatjant al sud, cap a la frontera algeriana, a ciutats conflictives com El Kef i Sidi Bouzid, símbol de la revolució. “Molts dels joves detinguts recentment”, diu Ben Salah, “segueixen sota custòdia sense que ni tan sols s'hagin presentat càrrecs”. Van arribar una nit, els van detenir i fins ara. “Les famílies”, prossegueix, “s'enfurismen després de les detencions; no m'estranyaria veure alguns d'aquests presos un dia involucrats en actes de violència”.

Els més integristes opinen que fer política és apartar-se del “camí recte”

Els que van participar en l'onada salafista del 2012 ja no compten amb la laxitud de l'Executiu, avui copat per homes del president Beyi Caid Essebsi, antic dirigent del règim, i amb presència del partit islamista Ennahda.

D'un dels passadissos de la llibreria en surt un ajudant d'Alí, Hamdi, de 29 anys. Ben rodanxó i rialler, Hamdi ha estat resant també a la mesquita salafista Al Fatah. “Amb l'actual Govern no tenim cap relació”, diu Hamdi en un excel·lent francès, “nosaltres, els salafistes, no fem política”. Alí assenteix. Ells consideren que segueixen el camí recte i que Ennahda es va torçar definitivament. Alí, com Emir, creu que els terroristes són “joves que van confondre el camí de l'islam”. I que algú va manipular. “Tampoc són veritables salafistes aquells que degollen a Síria i l'Iraq”.