Selecciona Edició
Connecta’t

“L’Antonio i la Dolores pujaven al bus quan els van disparar”

Testimonis de l'atemptat a Tunísia reconstrueixen el moment de l'atac al Museu del Bardo

Arribada dels fèretres a l'aeroport de Barcelona.
Arribada dels fèretres a l'aeroport de Barcelona.

Josep Lluís Cusidó, alcalde de Vallmoll (Alt Camp), negociava dimecres la compra d'unes postals amb un venedor ambulant a les portes del Museu del Bardo de Tunis. “Me'n va demanar dos euros i me'n vaig anar, però quan era a tres metres d'ell, em va dir que per un me les donava. Vaig anar a comprar-les i, en aquest moment, just on era jo, van començar a disparar”. Cusidó va córrer a l'interior del museu mentre esquivava la pluja de bales. El seu cosí, Miquel Espelt, fumava tranquil al costat de l'autobús que els havia portat d'excursió quan el van sorprendre les metralletes. “Vaig pensar que eren petards però les persones que estaven al meu costat van començar a caure, una darrere l'altra”.

El relat d'alguns dels turistes espanyols, testimonis presencials de l'atemptat, que han arribat aquest divendres a Barcelona a bord del creuer MSC Splendidaon també viatjaven els dos espanyols morts en l'atemptat, posa una mica d'ordre a la informació que fins ara havia arribat del moment de l'atac.

“L'últim que vaig veure va ser els cadàvers de l'Antonio [Cirera] i la Dolores [Sánchez, el matrimoni espanyol mort] a l'escala que donava accés a l'autocar. Estaven pujant a l'autobús quan els van disparar”, recordava aquest divendres Espelt. Els cossos bloquejaven la porta d'accés, de manera que els terroristes no van poder entrar a l'autocar i van començar a dispara ràfegues de bales contra el vehicle. Les despulles del matrimoni barceloní han estat repatriades i han arribat a l'aeroport de Barcelona aquest aquest divendres al vespre.

Precisament, un d'aquests projectils va rebotar a l'armadura del vehicle i va ferir a Galina Bronskaya, una bielorussa establerta a Barcelona des de fa 13 anys. També viatjava a l'Splendida amb la seva filla Victoria i just acabaven de pujar a l'autobús quan van començar els trets. “Estem vives de miracle. Jo estava plena de sang. Gràcies a Déu que la bala no va entrar directament”, sospirava la dona, que té un hematoma sota l'ull i ferides a la cara.

Bronskaya corrobora la versió d'Espelt sobre la mort dels dos espanyols. Encara que en desconeixia la identitat, la dona ha explicat que “van disparar per l'esquena dues persones que volien entrar al bus i els terroristes no van pujar perquè aquestes persones estaven mortes a l'escala”.

L'alcalde de Vallmoll es va protegir estirat en una balconada del museu. “Ni respiràvem. Els terroristes eren a tres metres”, recorda. Espelt i la seva donar es van refugiar a la garita del vigilant. “Vèiem per les càmeres tot el que estava passant, van ser hores interminables”. Bronskaya i la seva filla van ser rescatades pels militars tunisians i van romandre quatre hores protegides al museu. “Quan parlo d'això, ho recordo i no ho vull”, confessa la Galina.

Aquest divendres a les 19.30 ha arribat a l'aeroport del Prat, amb una hora i mitja de retard sobre l'horari previst, l'avió militar que ha repatriat els cossos dels dos espanyols morts, informa Ana Matyszczyk. L'aparell ha traslladat després a València el matrimoni que va estar 24 hores amagat al museu.