_
_
_
_
_
CRÍTICA | EL AÑO MÁS VIOLENTO
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Un nou compromís

Un veu aquest 'thriller', sensacional tercer film de J.C. Chandor, i no veu un imitador, sinó el mateix Lumet reviscut

Javier Ocaña
Jessica Chastian i Oscar Isaac, a 'El año más violento'.
Jessica Chastian i Oscar Isaac, a 'El año más violento'.

Sidney Lumet va morir el 9 d'abril del 2011 a Nova York i va deixar un llegat de pel·lícules apassionants, compostes al llarg de sis dècades, un fet gairebé inigualable en la història del cinema, al voltant d'un dels grans temes de l'ésser humà: la corrupció moral. La seva visió de la societat, del cinema i de la vida, de la integritat i el compromís continua tan vigent que les seves pel·lícules, intemporals i universals, perquè els seus personatges ho eren, són model per a tota una nova generació de directors. I no obstant això, un veu El año más violento, sensacional tercer film de J.C. Chandor, i no veu un imitador, ni tan sols un deixeble de Lumet. Veu el mateix Lumet, reviscut, en to i estil, en fons i forma, en majestuositat, sentit del risc i absoluta falta de vanitat. Per què? Perquè Chandor també és així, autènticament compromès i rigorós, clarivident i sincer. La resposta està en les seves dues primeres pel·lícules, també magnífiques: Margin call (2011) i Cuando todo está perdido (2013). Feina, economia, responsabilitat, vida.

EL AÑO MÁS VIOLENTO

Direcció: J.C. Chandor.

Intèrprets: Oscar Isaac, Jessica Chastain, David Oyelowo, Alessandro Nivola, Albert Brooks.

Gènere: drama. EUA, 2014.

Durada: 125 minuts.

El año más violento és el retrat d'un home que pretén ser íntegre, però les circumstàncies no el deixen. Familiars, socials, econòmiques, polítiques, laborals, humanes. "Jo no sóc així", deia Michael Corleone a Kate a El padrí. Però va acabar així perquè així estava escrit en el seu destí; era impossible escapar-ne, com a les tragèdies gregues. Chandor construeix el seu protagonista, un enorme Oscar Isaac, en aquesta mateixa línia, però amb un toc nou en el desenvolupament que no revelarem. És un empresari, també immigrant, assentat en el rigor encara que envoltat de misèria moral, aquí i allà, que l'acabarà esquitxant. Chandor va allà on els negocis desemboquen sovint en el delicte, de vegades fins i tot en el crim, i acaben tenint serrells en la política, en el poder. Amb una fotografia de tons beixos gairebé desconcertant, en la línia de les de Gordon Willis per a Coppola, de les d'Andrezj Bartkowiak per a Lumet, la pel·lícula és subtil, bonica i brutal (aquell mocador en el forat de la bala!). Una obra on no s'explica mai els personatges, se'ls veu fer coses; on no es verbalitzen mai les idees, sinó que es transmeten; on l'arc de tensió sempre és creixent. Lumet ha tornat? Sí, però, no. Simplement és J.C. Chandor.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Javier Ocaña
Crítico de cine de EL PAÍS desde 2003. Profesor de cine para la Junta de Colegios Mayores de Madrid. Colaborador de 'Hoy por hoy', en la SER y de 'Historia de nuestro cine', en La2 de TVE. Autor de 'De Blancanieves a Kurosawa: La aventura de ver cine con los hijos'. Una vida disfrutando de las películas; media vida intentando desentrañar su arte.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_