Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA | EL HOMBRE MÁS ENFADADO DE BROOKLYN

L’últim dia d’ira

Aquesta va ser l'última pel·lícula que va protagonitzar el malaguanyat còmic Robin Williams

Robin Williams, a 'El hombre más enfadado de Brooklyn'. pulsa en la foto
Robin Williams, a 'El hombre más enfadado de Brooklyn'.

Noranta minuts és el que es triga a rostir un pit de pollastre de gall dindi. També era el que acostumava a considerar-se durada estàndard d'una pel·lícula abans que arribessin els temps de la fòbia a l'el·lipsi: aquí es van comprimir els processos accelerats de redempció a càrrec d'uns protagonistes obligats a passar les mil i una abans del decretat desenllaç.

El hombre más enfadado de Brooklyn, de Phil Alden Robinson, pren la seva premissa d'una pel·lícula israeliana, Mar Baum (1997), d'Assi Dayan –que va interpretar el rabí Abraham Edidelmann a My Father, my Lord (2007), de David Volach–, sumant, doncs, a la narrativa d'expiació més o menys convencional un cert component metalingüístic i autoreflexiu: un malentès mèdic aconsegueix harmonitzar el temps restant d'existència del seu personatge principal a la durada del metratge mateix de la pel·lícula. Aquí, no obstant això, circumstàncies externes a l'obra sumen interès, transcendència i aire elegíac a la proposta, perquè aquesta va ser l'última pel·lícula com a protagonista del malaguanyat còmic Robin Williams.

EL HOMBRE MÁS ENFADADO DE BROOKLYN

Direcció: Phil Alden Robinson.

Intèrprets: Robin Williams, Melissa Leo, Mila Kunis.

Gènere: comèdia. EUA, 2014.

Durada: 83 minuts.

No és una experiència còmoda, però, sí, única, veure aquesta obra, recorregut per un missatge convencional, puntuada per moments concrets de gran eficàcia còmica –les trobades amb el botiguer tartamut o l'excompany irritant–, justa amb l'equilibri entre la ridiculesa i la malenconia que encarnava Williams i rematada, en el seu amarg happy end, amb una inesperada celebració de la ira com a herència.