Selecciona Edició
Connecta’t

Els autors del setge al Parlament recorreran davant el Constitucional

Els seus advocats consideren que el Tribunal Suprem ha modificat els fets provats

Els acusats del setge al Parlament, durant el judici.

Els autors del setge al Parlament de Catalunya el 15 de juny del 2011, condemnats pel Tribunal Suprem a tres anys de presó després d'haver estat absolts en primera instància per l'Audiència Nacional, han assegurat que recorreran aquesta sentència davant el Tribunal Constitucional. Les defenses presentaran els propers dies un recurs de nul·litat contra la sentència del Suprem, pas previ per poder recórrer en empara davant del Constitucional i, si escau, acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Els advocats, que encara no han detallat els arguments jurídics, apunten que el seu recurs es basarà en el fet que el Tribunal Suprem, en reinterpretar els fets provats per l'Audiència Nacional, “introdueix nous fets en parlar de motivacions i intencions sense haver escoltat els acusats”.

Jaume Asens, lletrat defensor de quatre dels condemnats pel Suprem, explica que la doctrina del TEDH, amb seu a Estrasburg, impedeix les condemnes en segona instància després d'haver-se produït una absolució si en el segon judici no s'ha escoltat els acusats. “És absolutament anòmal modificar els fets per condemnar sense haver pres declaració als acusats”.

En la primera sentència, els magistrats de l'Audiència Nacional Ramón Sáez i Manuela Fernández Prado van absoldre 19 dels 20 acusats –el vintè estava fugit–. Aquests magistrats van fer prevaler la llibertat d'expressió sobre altres drets constitucionals i van considerar que “la democràcia se sustenta en un debat públic autèntic, en la crítica als que tenen el poder”. Aquella primera sentència afirmava que “les conductes estaven destinades a reivindicar els drets socials i els serveis públics davant de les retallades pressupostàries i a expressar el divorci entre representants i representats”.

No obstant això, el Suprem, en la seva sentència de dimarts passat, va revisar aquesta decisió i afirma que l'Audiència va incórrer en una “errònia i traumàtica desjerarquització del dret constitucional de participació política a través dels legítims representants en l'òrgan legislatiu, que, malgrat l'esforç argumental obstinat, s'aparta de les claus definitòries del nostre sistema”. “Paralitzar la tasca ordinària de l'òrgan legislatiu suposa afectar no tan sols el dret fonamental de participació política dels representants polítics i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l'ordre democràtic”, declara el Tribunal Suprem, amb el vot particular discrepant del magistrat Perfecto Andrés Ibáñez.

MÉS INFORMACIÓ