Selecciona Edició
Connecta’t
ALBERT ESPINOSA Escriptor, guionista i director de teatre

“El llibre se l’ha d’estimar més”

‘El món blau. Estima el teu caos’ és la història d’uns joves que van a una illa a morir

Albert Espinosa sosté que el caos és l’essència de la vida a "El món blau. Estima el teu caos" Ampliar foto
Albert Espinosa sosté que el caos és l’essència de la vida a "El món blau. Estima el teu caos"

Neda 40 minuts al dia i està embarcat a tocar la trompeta, dues coses que els metges li van dir que no podria fer després de tallar-li una cama i part d’un pulmó pel càncer que li van diagnosticar quan tenia 16 anys. Albert Espinosa (Barcelona, 1973) publica avui un nou llibre, El món blau. Estima el teu caos (Rosa dels Vents, Grijalbo en castellà), una història de cinc joves amb malalties terminals que arriben a una illa per morir. Però no hi ha tristesa, els nois i les noies són feliços perquè durant uns dies fan el que realment volien fer. L’escriptor, guionista, director de teatre i autor d’El món groc, el llibre sobre el qual s’inspira la sèrie televisiva Polseres vermelles, ja està treballant en un acord amb una productora per portar el seu nou llibre al cinema i també fer-ne una sèrie televisiva.

Pregunta. L’illa paradisíaca del llibre...

Resposta. És una barreja de Lanzarote i Ischia (Itàlia), on vaig poder escriure com a mi m’agrada: a la nit, al costat de l’aigua, i amb bones llibretes i bolígrafs perfectes, perquè els llibres els escric a mà, sense ordinador.

P. El procés de la malaltia li segueix marcant el que escriu?

“Amb ‘Harry Potter’

o ‘Joc de trons’, els

joves han demostrat

que llegeixen”

R. Woody Allen ha fet 37 històries sobre el Manhattan local perquè hi va viure. Jo vaig viure deu anys en un hospital, em vaig criar allà i els meus millors amics són morts. La gent que em trobo m’explica part de les seves vides als hospitals. És el que m’ha tocat viure. A més, en molts àmbits les nostres històries no existeixen. De 200 pel·lícules que veus, 199 parlen de persones normals que no trepitgen els hospitals i, si ho fan, estan tristos.

P. Què pretén amb El món blau. Estima el teu caos?

R. El llibre vol ser un cant a la individualitat. Les normes, moltes, tenen a veure amb el valor de les paraules. Des de petit ja et diuen a què et vols dedicar o en què ets bo. En realitat, els personatges de la novel·la busquen el que els agrada fer de debò per ser feliços.

P. “Oblida totes les regles que t’han ensenyat”, “El caos és la personalitat sense judici ni moral” o “Estima el teu caos” són frases que diuen els seus personatges en el llibre. Semblen sentències...

R. (Riu) Jo en diria caoisme. El caos és la personalitat individual sense judicis ni moral. La personalitat va canviant per la moral pròpia i la de la gent, i les normes que s’han creat t’impedeixen saber qui ets. Cap problema és important i les pors són dubtes que no s’han resolt.

P. Més frases...

R. I en puc afegir més, com ara que el fracàs és de les coses més interessants que et poden passar. La pel·lícula 1941, de Steven Spielberg, va ser un fracàs, però després d’ella van venir A la recerca de l’arca perduda i E.T. Jo crec que si lluites per la teva vida, o per la d’algú, la teva vida té sentit. Tots han de lluitar pel seu caos. A mi em falta una cama.

P. El llibre té alguna cosa d’autoajuda?

R. Jo no intento ajudar la gent. A mi aquest llibre sí que m’ha ajudat, perquè m’ha canviat. Jo només he intentat fer el meu Petit Príncep, una història explicada amb uns personatges que pensen coses molt elementals però que jo me’ls crec, perquè formen part de mi. Ara, si ajuda la gent, genial. Ja estic rebent correus electrònics que diuen “canviaré això de la meva vida”, “deixaré això altre”...

P. I no s’hi sent una mica implicat?

R. No, perquè és el seu caos.

P. Després de dos milions de llibres venuts en 41 idiomes, encara demana als seus lectors que li escriguin. Els contesta?

R. Sí, procuro fer-ho. Ara rebo uns 4.000 missatges diaris per la repercussió d’El món groc a Itàlia, l’Argentina i Xile. D’alguna manera, el que jo pretenc és entrar en diàleg amb els lectors. Alguns s’han conegut en fòrums; jo en sóc un gran fan, i m’agradaria omplir el Palau Sant Jordi per parlar de llibres.

Política i caos

B.C.

“La política no és el meu caos”, diu Albert Espinosa quan se li pregunta sobre el tema: “Jo vaig al que m’interessa. Si algun partit polític tingués alguna proposta sobre la cobertura sanitària de les cames ortopèdiques, sí que m’interessaria, perquè Espanya, juntament amb Portugal i Grècia, és l’únic en què t’has de pagar els 30.000 euros que costa una cama ortopèdica electrònica, que és l’única que funciona. Per això som els pitjors coixos, perquè tenim les pitjors cames. Per què ningú qüestiona el cost de les vàlvules de cor?”

Si alguna formació plantegés de veritat un canvi en el sistema, sí que hi estaria més interessat: “Cal donar més poder a la joventut. El primer país que tingui un adolescent com a president del govern serà el millor, els joves tenen la força. I no és veritat que no estiguin preparats”.

P. Quin diagnòstic fa de la crisi editorial?

R. Jo he tingut molta sort i he venut molts llibres. He guanyat el que anomenem la Champions dels llibres, dos Sant Jordis els anys 2011 i 2013, que és com la Copa d’Europa dels escriptors. És una jornada especial perquè notes l’afecte de la gent i, alhora, no deixa de ser una competició. No crec en la crisi del llibre, i penso que als llibres cal estimar-los més. El llibre en paper és una cosa brutal, i seguirà sent-hi, no és un hobby menor. Jo, per exemple, sóc un seguidor del Barça i sóc un fan de Patricia Highsmith, i crec que el fanatisme del futbol hauria d’estar també en els llibres.

P. El va molestar que l’etiquetessin d’escriptor mediàtic?

R. Jo no sóc mediàtic, he escrit 20 obres de teatre. La sèrie de televisió Polseres vermelles sí que va ser mediàtica, però jo sóc escriptor. A més, la indústria editorial s’equivoca quan posa etiquetes, perquè s’ha de defensar qualsevol llibre. La mateixa indústria ha d’estimar més els seus escriptors, i crear una llista de mediàtics, com van fer, té molt poca vista. Crec que s’ha de defensar qualsevol escriptor que aporti lectors. Jo no llegiré les 50 ombres d’en Grey, però si aporta lectors, és el que compta.

P. Per què creu que es llegeix poc?

R. És un problema que ve de l’escola. La gent jove ha demostrat amb Harry Potter o Joc de trons que els agrada llegir, i si no s’aconsegueix que després s’enganxin a altres lectures, és perquè les que s’indiquen en els plans d’estudis són errònies. En realitat, gairebé tot dels plans d’estudis està equivocat.

P. Assignatures, sistema d’ensenyament?

R. Jo ho canviaria tot. Res de matemàtiques, ni socials, ni història. Cal ensenyar altres coses: les emocions. Classes de caos, mort, amor i sentiments.