Selecciona Edició
Connecta’t

El sorollós sexe dels veïns

Cesc Gay debuta al teatre amb ‘Els veïns de dalt’, una comèdia àcida sobre les relacions de parella que s'estrena avui al Teatre Romea

Els actors Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca i Pere Arquillué durant 'Els veïns de dalt'. Ampliar foto
Els actors Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca i Pere Arquillué durant 'Els veïns de dalt'.

Quan fa un parell d'anys una parella de nous veïns va anar a viure al pis de dalt de l'edifici on viu el cineasta Cesc Gay amb la seva família, van començar a sentir sorolls estranys seguits d'“una gran varietat de gemecs”. Aquests sons se succeïen a qualsevol hora i eren ben perceptibles des de l'habitatge de Gay, autor de films com Una pistola en cada mano o A la ciutat. Però ell, en comptes de prendre's aquests episodis com una molèstia, va decidir convertir-los en font d'inspiració. L'espurna que van despendre els crits en la seva imaginació va donar pas a un text, que amb el temps ha esdevingut una obra de teatre. El resultat és una comèdia amb un toc àcid anomenada Els veïns de dalt, que s'estrena avui al Teatre Romea.

L'obra suposa la primera incursió de Gay en el teatre i narra les aventures, des de les més gustoses fins a les més infernals, que implica viure en parella. Gay també dirigeix el muntatge. “Em feia molta por fer el salt al teatre i per això he trigat tants anys. Vaig veure que aquest text pel to tenia ben poca cosa del meu cinema. No havia fet mai res tan radical. Així que li vaig donar forma i el vaig deixar llegir a l'actriu Àgata Roca”, va dir ahir el director. “Per fi em desvirgo”, va relatar Gay fent broma en al·lusió als gemecs sexuals que van originar l'escriptura de l'obra.

Els veïns de dalt està protagonitzada, a més de Roca, per Pere Arquillué, Jordi Rico i Nora Navas (per a qui és la seva primera comèdia teatral). Els actors traslladen a l'escenari la vida de dues parelles que es troben en punts molt diferents en les seves respectives relacions, i la quotidianitat de les quals traspassa les fines capes de ciment que separen els seus habitatges. “Em va sorprendre el ritme trepidant i com de clara era la partitura”, va relatar Roca.

L'obra, que es representarà fins al 17 de maig, arrenca la nit en què els quatre queden per sopar al domicili de baix. Malgrat la cita, el moment no és el més oportú per a una de les parelles. La relació de l'Anna i en Juli no passa pel seu millor moment fins al punt que no poden evitar fer-se retrets davant els seus convidats. “Sempre m'han fascinat els extrems brutals als quals poden arribar a barallar-se les parelles en públic”, va explicar Gay.

Per en Juli i l'Anna, el sopar és una obligació i han d'intentar fer bona cara tot i que el que de debò voldrien és tirar-se els trastos pel cap. La Laura i en Salva, en canvi, viuen al pis de dalt i són encantadors. Van ajudar els seus veïns amb unes obres, encara que s'estigui caient el món sempre saluden i es prenen el sexe com un plaer desinhibit.

Durant la trobada, en Juli vol retreure'ls els recitals amorosos sortits de to, però l'Anna prefereix obviar el tema. Quan estan a punt d'afrontar el problema, es produeix una sorpresa: són els mateixos implicats els que s'avancen perquè, segons revelen, resulta que al pis d'en Salva i la Laura totes les parelles són intercanviables. “L'humor és fresc i neix molt des de la perplexitat. Els personatges són entranyables. Tenia moltes ganes de fer una comèdia i en Cesc s'ha sabut adaptar a aquesta cosa familiar i íntima que és el teatre”, va afegir Arquillué. L'obra transcorre a temps real, i aquest “ha estat un dels reptes” del muntatge, va detallar Gay, que va avançar que els homes són els que surten més mal parats a Els veïns de dalt.

El cineasta va relatar que durant uns mesos va mentir dient que tenia l'obra escrita per comprovar la reacció dels seus interlocutors en escoltar l'argument del seu projecte. “Me la vaig anar inventant a mesura que l'explicava. Vaig veure que a la gent li feia gràcia i va ser una manera de forçar-me a escriure. Amb el cinema també ho faig. De vegades dic que estic escrivint i és mentida. Sóc molt lent”, va indicar Gay, a qui li han sorprès les diferents maneres de treballar entre les dues disciplines. “El teatre és pla general i no primer pla”, va exemplificar el director de cinema. Gay ja va avançar que no serà la seva última incursió en el gènere. Si Els veïns de dalt “surt bé i no fem el ridícul, seguiré”, va declarar Gay.