Selecciona Edició
Connecta’t

El Macba cancel·la una exposició per una obra sobre Joan Carles I

Bartomeu Marí considera que una peça de 'La bèstia i el sobirà' és "inadequada i contradictòria amb la línia editorial del museu"

L'obra 'Haute Couture 04 Transport' forma part de ‘LoomshuttlesWarpaths’.
L'obra 'Haute Couture 04 Transport' forma part de ‘Loomshuttles/Warpaths’.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) ha cancel·lat l'exposició La bèstia i el sobirà a causa de les desavinences entre la direcció del museu, que volia retirar una obra sobre el rei Joan Carles, i l'artista i l'equip de comissaris, que es negaven a excloure aquesta peça. Com a desenllaç, l’obra s’ha cancel·lat. L'exposició, una coproducció amb la Württemberg Kunstverein de Stuttgart (WKV), amb el suport de Kulturstiftung des Bundes, explora com les pràctiques artístiques contemporànies qüestionen i desfan la definició de la sobirania política. L'obra que ha generat la polèmica és una escultura de l'artista Ines Doujak, i s'hi veu un gos muntant una dona, que representa la líder obrera i feminista boliviana Domitila Barrios de Chúngara, que a la vegada cavalca una figura masculina, que seria el rei Joan Carles.

L'al·legoria en què es basa l'exposició consisteix en la bèstia, que suposadament desconeix el dret, i el sobirà, el poder del qual resideix precisament en la seva capacitat de suspendre el dret. La bèstia i el sobirà, comissariada per Hans D. Christ, Iris Dressler, Paul B. Preciado i Valentín Roma, s’havia de presentar dimarts als mitjans de comunicació, però la roda de premsa es va suspendre.

Marí diu que no el van informar de l’obra

L'obra que ha provocat la suspensió és d'una artista austríaca que ja havia exposat al Macba en altres ocasions. El director del Macba, Bartomeu Marí, assegura que no el van informar de la presència de l'obra d'Ines Doujak fins aquest mateix dilluns, malgrat que hauria de conèixer al detall tota la selecció. Per aquest motiu la presentació de l'exposició, prevista per ahir dimarts, va ser cancel·lada sota el pretext que els comissaris alemanys havien perdut l'avió. No obstant això, l'espera no ha estat suficient. “Fa més de 25 anys que treballo en museus i institucions culturals i mai de la vida he sentit que succeís una cosa semblant. Una exposició implica sempre un procés de mediació entre els comissaris i la institució i és sorprenent i lamentable no haver aconseguit arribar a un acord”, indica Bartomeu Marí.

“No entraré en la descripció de l'obra, que considero inadequada i contradictòria amb la línia editorial del museu. Sempre he lluitat per defensar l'art contemporani i el seu paper en el marc de la realitat que ens envolta, però en aquest cas estic completament en desacord amb la pertinència d'aquesta obra en una selecció que reflexiona sobre el concepte de sobirania en tots els seus vessants”.

Per un museu “democràtic”

'Performance' dels manifestants emulant l'obra polèmica.
'Performance' dels manifestants emulant l'obra polèmica.

Reclamar un museu “democràtic” ha estat l’objectiu del centenar de persones que s’han aplegat aquest dimecres al vespre davant del Macba. Els manifestants han volgut expressar el seu desacord amb la suspensió de l’exposició i alguns, disfressats, han fet una paròdia de la polèmica escultura.

La concentració s’ha convocat a través de les xarxes socials i ha transcorregut de manera silenciosa amb pancartes on es podia llegir “Je suis el soberano”. De manera simbòlica, s’ha precintat l’entrada del museu.

El desacord entre Marí i el nou equip de comissaris, format per Valentín Roma i Paul B. Preciado, fitxat fa poc més d'un any, tindrà conseqüències també a més llarg termini.

La visió de Valentín Roma, comissari

“Ines Doujak és una artista reconeguda, amb una trajectòria d'investigació sobre les dinàmiques del colonialisme. L'escultura rebutjada forma part de Loomshuttles / Warpaths, un projecte d'investigació iniciat el 2010 que aporta llum sobre les complexes i asimètriques relacions entre Europa i Amèrica Llatina. Un dels personatges és el nostre anterior sobirà, però si no es diu probablement moltes persones ni se n'haguessin adonat. Això perquè no es tracta de la persona, sinó del símbol de la institució. És una obra que s'inscriu en la gran tradició de les relacions entre l'art i el poder. Des de fa segles l'art caricaturitza els arquetips del poder i això és el que fa l'obra de Doujak, per la qual cosa en un projecte sobre com es repensa la sobirania en l'actualitat no podíem acceptar eliminar-la”, assegura Valentín Roma, en nom de tot l'equip comissarial de la mostra.

L'obra es va presentar en l'última Bienal de São Paolo, que va comptar amb Nuria Enguita, exdirectora de la Fundació Tàpies, entre els comissaris. L’obra presenta la figura agenollada d’un home, que representa Joan Carles I, cavalcat per una dona, la líder obrera i feminista boliviana Domitila Barrios de Chúngara, que aparentment es sodomitzada per un gos. El terra és ple de cascos de soldat.

"A São Paulo no hi va haver cap problema"

La comissària i editora independent Nuria Enguita, coneguda per haver dirigit la Fundació Tàpies durant deu anys, va ser triada per Charles Esche, director del Museu Van Abbe d'Eindhoven (Holanda), per formar part amb la col·laboració de dos israelians, l'arquitecte Oren Sagiv i l'escriptora Galit Eilat, i un altre espanyol, Pablo Lafuente, de l'equip de comissaris de la 31a edició de la Bienal de São Paulo, que es va celebrar del 2 de setembre al 7 de desembre del 2014. En aquella ocasió es van exposar diversos elements del projecte Loomshuttles / Warpaths, d'Ines Doujak i John Barker, incloent-hi l'escultura que ha generat el conflicte del Macba. “El projecte, que es pot traduir en català per Llançadores de teler / Camins de guerra, aborda el tema de la relació entre les colònies i Europa a través de la indústria tèxtil. És un projecte que, a partir d'una matriu històrica, estudia i analitza les implicacions actuals del colonialisme i com les seves problemàtiques es perpetuen en l'actualitat. És una obra molt pertinent en aquest moment, que aborda el colonialisme des del malestar del present. A més, és un treball en procés, que involucra moltíssimes persones i es desenvolupa en diversos nivells”, indica Enguita, que refusa expressar la seva opinió sobre la decisió del director del Macba.

La comissària recorda que a São Paulo no va haver-hi cap problema a l'hora de presentar la peça, que es va exposar precedida per un rètol en el qual s'advertia que el contingut podia no ser recomanat per a menors. La Bienal de São Paulo va produir altres elements del projecte, un vídeo, un pòster i uns vestits, però no l'escultura incriminada. Encara que sembla ser que el personatge femení de l'obra s'inspira en la líder obrera i feminista boliviana Domitila Barrios de Chúngara, Enguita ha afirmat que desconeix aquest detall. “Evidentment, el més important de la peça no són els personatges en si, sinó el que representen, en aquest cas un subjecte doblement explotat per ser indígena i dona”.

Crítiques d'artistes

“Ha estat una sorpresa total. Em sap molt de greu per tots, especialment els artistes”, assegura Gabriela Moragas, de la galeria Àngels Barcelona, que tenia dos artistes a la mostra: Jorge Ribalta, amb una sèrie de fotografies, i Efrén Álvarez, amb un mural. “Tots saben que el patronat del Macba està presidit per l’exreina Sofía”, denuncia Julia Montilla, una altra de les artistes de la mostra. “Això és una mostra de la falta de democràcia de la institució. Hauríem de poder garantir que el director d’un centre, designat en un concurs públic, no estigués sotmès a aquestes pressions”. “La censura no té mai sentit i menys ara”, assegura Francesc Ruiz, artista que representarà Espanya a la Biennal de Venècia, conegut per les seves obres crítiques amb el poder.

“Quan ho vaig saber vaig pensar que era una broma, una mena de performance organitzada des de la mateixa mostra. No m’ho puc creure, és una cosa que se’ns escapa i respon a interessos que no coneixem, és realment curiós”, indica Fito Conesa, organitzador de 14-18, un programa educatiu d’èxit organitzat entre el Macba i el CCCB reservat als adolescents. “Em sembla un gran malentès; com es pot arribar al dia de la inauguració sense haver discutit les obres seleccionades?”, es pregunta l’artista Ignasi Aballí des de París.

La reflexió posa el dit a la nafra a propòsit de la relació entre el director i el seu equip, ja que el desacord entre Marí, Roma i Preciado obre una greu crisi interna. Als dos comissaris els van fitxar a so de bombo i platerets fa poc més d'un any, després de la renúncia involuntària de Carles Guerra. No era el primer comissari que deixava el Macba. Guerra va arribar en substitució de Chus Martínez i l’alemany Friedrich Meschede, que també havien dimitit.

Assemblea de treballadors

Patricia Sorroche, representant sindical dels treballadors del Macba, ha manifestat la sorpresa de la plantilla per un fet que defineix d'“inaudit”. Els treballadors han demanat convocar una assemblea, “per conèixer exactament les implicacions de les desavinences entre els comissaris i la direcció i entendre sobre quin precedent s'està basant la decisió de cancel·lar la mostra”. La direcció ha comunicat a la plantilla que prefereix reservar el dia d'avui per atendre els mitjans de comunicació i que rebran la convocatòria de l'assemblea per a demà o demà passat (dijous o divendres).