Selecciona Edició
Connecta’t

L’eclipsi que recorrerà Europa

L'ocultació del Sol per la Lluna, divendres, només serà visible íntegrament a l'Atlàntic nord, però es veurà parcial a tot el continent

Preparats per veure l'eclipsi a Escòcia.
Preparats per veure l'eclipsi a Escòcia. Getty Images

El divendres 20, poc després de les nou del matí a la península Ibèrica, i si el temps ho permet –si està ennuvolat, sempre queda Internet–, començarà un espectacle celeste de primer ordre que serà visible des de tot Europa. La Lluna nova passarà per davant del Sol i ocultarà a poc a poc el disc de l'astre: un eclipsi solar. Uns milers de persones en dos arxipèlags de l'Atlàntic nord (les illes Fèroe i a Svalbard), tindran el privilegi de veure el Sol negre, l'astre completament tapat per la Lluna i la seva llum sortint blanquinosa per les vores, durant gairebé tres minuts en la millor posició. Però seran milions els que, a tot Europa, nord de l'Àfrica, oest i nord d'Àsia i l'Orient Mitjà (a Amèrica només en un extrem de Terranova), tindran l'oportunitat de presenciar un eclipsi parcial, amb l'astre del sistema solar més o menys tapat pel satèl·lit natural de la Terra. Al Vell Continent no se'n podrà veure cap més fins al 2026.

En aquesta ocasió, l'ocultació total del Sol, que començarà al sud de Grenlàndia i acabarà gairebé al Pol Nord després de recórrer una franja sobre la superfície terrestre de 462 quilòmetres d'ample, acumula diverses coincidències, amb l'astre en el seu màxim d'activitat en el cicle d'11 anys. “La morfologia de la corona [solar] serà simètrica, similar a l'observada, per exemple, en l'eclipsi d'Austràlia del 2012, i molt diferent del de Sibèria del 2008, quan el Sol es trobava en un mínim d'activitat i la corona presentava una asimetria molt accentuada”, va explicar, des de les Fèroe, Miquel Serra-Ricart, investigador de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries i veterà caçador d'eclipsis.

Dos a l'any o més

Els moviments de la Terra al voltant del Sol i de la Lluna entorn de la primera fan que, almenys dues vegades a l'any i fins a un màxim de set, el satèl·lit natural s'interposi entre la Terra i el Sol fent eclipsis solars.

  • Com que el Sol és 400 vegades més gran que la Lluna i i està 400 vegades més lluny, la seva grandària aparent al cel és similar.
  • Si l'òrbita lunar no estigués inclinada respecte al pla de l'eclíptica, la Lluna s'interposaria exactament entre la Terra i el Sol en cada lluna nova, de manera que es provocaria un eclipsi, diu el Planetari de Pamplona.
  • La petita inclinació (gairebé sis graus) de l'òrbita lunar és suficient perquè la majoria de les vegades la Lluna passi al nord o al sud del Sol. Només hi ha eclipsis totals de Sol amb la lluna nova en la mateixa eclíptica o molt a prop.
  • El 2015 hi haurà dos eclipsis totals lunars i dos solars (un de parcial i un de total).

A més, l'ocultació comença 15 hores abans de l'equinocci de març que marca l'inici de la primavera astronòmica a l'hemisferi nord, “amb alta probabilitat de formació d'aurores boreals”, afegia Serra-Ricart, amb l'esperança de captar la imatge insòlita del Sol negre i aquestes espectaculars luminescències del cel. Precisament els dies passats s'ha registrat una intensa activitat geomagnètica que ha permès veure aurores fins i tot en latituds més baixes, com les d'Escòcia o el nord dels Estats Units.

I dijous, un dia abans de l'ocultació solar, la Lluna manté la seva òrbita en un dels punts més propers a la Terra aquest any, aproximada fins a 357.583 quilòmetres del planeta (quan l'eclipsi es produeix amb la lluna nova allunyada, és anul·lar i, es veu la circumferència fosca amb un anell de Sol radiant al voltant).

Es produeix un eclipsi solar quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra i projecta la seva ombra sobre una franja del planeta. Com que, des de la superfície terrestre, el Sol i la Lluna tenen gairebé la mateixa grandària aparent al cel (la segona és molt més petita però està molt més a prop), els discos d'una i l'altre es veuen superposats gairebé exactament en el cas d'eclipsi total. Això és el que veuran a les Fèroe i a les illes àrtiques de Svalbard, mentre que fins i tot a milers de quilòmetres de la franja de totalitat es podrà veure un tros de la Lluna cobrint una part del Sol. Divendres, la màxima durada de la totalitat es veurà al nord de les Fèroe, on, en un vaixell que tingui la bona sort de veure el cel ben serè, podrà observar el Sol cobert completament durant dos minuts i 47 segons.

L'eclipsi arrenca al voltant d'una hora abans d'aconseguir la totalitat. A la península Ibèrica, com més al nord, més Sol es veurà cobert per la Lluna: a la Corunya, un 76%, a Madrid, gairebé el 67% i a Barcelona, el 64%, (segons informa el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, que convida tots els aficionats a observar el fenomen des de la seva seu d'Alcobendas, a Madrid). A Londres el 87% del Sol quedarà tapat, mentre que a Escòcia i al nord de Suècia, Noruega i Finlàndia pot arribara a ser del 97%.

A les 9.04, hora peninsular espanyola, vist des de Madrid, el disc fosc de la Lluna nova començarà a mossegar el disc solar, informa el Planetari de Madrid, que organitza l'observació de l'eclipsi (juntament amb l'Obra Social La Caixa) a les seves instal·lacions. El disc lunar anirà “avançant des de la vora superior dreta del Sol, i anirà ocultant, segons passin els minuts, més quantitat del disc solar”, avancen els experts. “A les 10.08 arribarà el moment de màxima ocultació, instant en el què el Sol quedarà amagat en aproximadament un 65%”.

Per els qui presenciïn l'ocultació total a l'Atlàntic nord serà un espectacle estrany, amb el Sol tapat per la Lluna just quan acaben els mesos d'hivern en què l'astre gairebé no s'ha passejat pel cel. A les Fèroe, el Sol s'elevarà 18 graus sobre l'horitzó, i a Svalbard, menys encara: 12 graus (l'altura del puny tancat que es projecta cap al cel). Un observador situat just al Pol Nord veuria el Sol negre fregant la línia del cel i el mar.

Els experts no es cansen de repetir que allà on els núvols no impedeixin l'espectacle, qualsevol observador de l'eclipsi, parcial o total, ha d'utilitzar ulleres especials per evitar el risc de sofrir danys greus als ulls i que no valen tots els recursos casolans que circulen boca-orella, com una pel·lícula fotogràfica, unes ulleres de sol o un CD, ja que totes aquestes proteccions són insuficients.

Per a més seguretat, els interessats poden acudir a alguna de les moltes observacions obertes al públic organitzades per centres científics, museus, planetaris i associacions astronòmiques. Cal tenir en compte que la meteorologia no és favorable per veure un eclipsi a Europa en aquesta època de l'any, de manera que potser caldrà recórrer a la transmissió del fenomen des de llocs com els avions, Internet o els centres de divulgació científica.

És molt probable que tampoc acompanyi la meteorologia a les Fèroe (no s'hi veu cap eclipsi des del 1612) ni a Svalbard. Però per evitar el cel ennuvolat alguns privilegiats s'han apuntat a l'alternativa dels vols xàrter organitzats per a l'ocasió, de manera que podran gaudir del cel serè per captar i transmetre les imatges del Sol eclipsat.

Satèl·lits alerta

Il·lustració d'un satèl·lit de la sèrie Proba observant un eclipsi de Sol.
Il·lustració d'un satèl·lit de la sèrie Proba observant un eclipsi de Sol.

Tres minisatèl·lits de la sèrie Proba, de l'Agència Europea de l'Espai (Esta), tots dedicats a proves de tecnologies, però amb instruments d'observació a bord, estaran pendents de l'eclipsi del 20 de març.

  • El Proba-2, llançat el 2009 per estudiar el Sol, està en òrbita a 820 quilòmetres d'altura. Porta un equip que capta imatges de la superfície de l'astre en ultraviolat extrem i un altre que mesura els nivells de radiació solar. El dia 20 observarà dos períodes (d'una dotzena de segons) de l'eclipsi.
  • El Proba-1, llançat el 2001, utilitzarà la seva càmera d'alta resolució per fotografiar l'ombra projectada per la Lluna sobre la superfície de la Terra.
  • El Proba-V, llançat el 2013, també fotografiarà l'ombra lunar, però captarà tota la zona de totalitat en una única imatge.

MÉS INFORMACIÓ