Selecciona Edició
Connecta’t

La meitat de les fonts d’Osona ja no són potables pels alts nivells de nitrats

Un grup ecologista ho atribueix al tancament de les plantes de tractament de purins

Neteja d'un abocament a les Masies de Voltregà, a Osona. Ampliar foto
Neteja d'un abocament a les Masies de Voltregà, a Osona.

La contaminació de les fonts d’aigua de la comarca d’Osona creix sense que s’entrevegi una solució al problema. Aquesta és la conclusió de l’informe que l’organització ecologista Grup de Defensa del Ter (GDT) elabora cada any sobre l’estat de les deus de la zona. El treball, que analitza 153 fonts, revela que el percentatge que supera els 50 mil·ligrams de nitrats per litre d’aigua —nivell a partir del qual un pou deixa de ser potable, segons l’Organització Mundial de la Salut— ha crescut en un sol any del 43% al 50%.

Els activistes atribueixen l’increment al tancament de les plantes de tractament de purins i al creixement dels caps de bestiar porcí. L’única solució, afirmen, passa per reduir la cabanya de porcins.

L’informe, que analitza una mostra de tres o més fonts per a cada municipi de la comarca, també mostra un augment del 21% en la concentració mitjana, de 64 a 77,7 mil·ligrams per litre. La densitat de nitrats en 17 de les fonts és, a més a més, quatre vegades superior a la considerada acceptable per l’Organització Mundial de la Salut, 200 mil·ligrams per litre. En alguns casos, com el de la font Salada, al municipi de Gurb, supera els 300.

Els ecologistes destaquen l’impacte que ha tingut el tancament de les plantes de tractament de purins, que al febrer de l'any passat van deixar de funcionar per la retallada de les primes a la generació d’energies renovables. Les dues instal·lacions de la comarca atenien 200 explotacions i processaven 200.000 metres cúbics a l’any, un terç del total de Catalunya, segons GDT.

El Grup de Defensa del Ter també veu en el creixement del nombre de caps de bestiar porcí una altra causa de l’augment de l’acumulació de nitrats. La cabanya a la comarca arriba als 900.000 exemplars anuals, segons GDT. Fa sis anys, el nombre era sensiblement inferior: 794.724 garrins, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.

La cabanya de porcins ha crescut

en 100.000 caps de bestiar

a Osona des del 2009

Els autors de l’informe lamenten l’obertura de grans explotacions agropecuàries. Els ecologistes citen el cas de la granja de porcs Serrarols, del grup Terragrisa, pertanyent a l'empresa càrnia Tarradellas. Segons els activistes, aquesta macrogranja situada al municipi de Sant Martí d’Albars allotjarà 2.500 porcs repartits en set naus industrials, majoritàriament femelles. L’explotació produirà 45.000 porcs a l'any.

Davant la pressió de grups ecologistes perquè països del nord d’Europa com Dinamarca i Holanda complissin les limitacions de la UE a l’abocament de purins, el nombre de caps de bestiar ha augmentat amb rapidesa al sud d’Europa des dels anys noranta.

Eudald Rifà, portaveu del grup, reclama el tancament de l'explotació Serrarols, al mateix temps que sosté que l’única solució possible a l’augment de la contaminació per nitrats als pous passa per “la reducció de la cabanya de porcins”, generadora de purins. “El Departament d’Agricultura no ho ha volgut fer mai, perquè implica enfrontar-se al lobby ramader”, destaca Rifà, qui creu que la Generalitat afavoreix les grans empreses del sector en detriment de la petita pagesia. L’organització ecologista matisa, malgrat això, que l’augment de les pluges el 2015 també pot haver facilitat l’acumulació dels nitrats als aqüífers, en augmentar les filtracions en aigües subterrànies.

Com a alternativa al tancament de les plantes de processament de purins, Agricultura finança la substitució de pinsos perquè els ramaders afectats pel tancament de les plantes puguin reduir la concentració de nitrats en els purins entre un 30% i un 35%. També ha donat ajudes als ramaders perquè instal·lin maquinària per separar els residus sòlids dels líquids.

Les granges de la comarca crien uns 900.000 porcs cada any

Es tracta d’una política de la qual discrepa l’associació ecologista en l’informe. Els autors del document citen el cas de la macrogranja de l’Alovet, al municipi de Sant Bartomeu del Grau: “L’ús d’un nou pinso que redueix un 12% la producció de nitrogen en les dejeccions de porcs s’ha convertit en un motiu per fer créixer la cabanya porcina un 12%”. L’entitat, a més, acusa Agricultura de no controlar els plans de gestió d’excrements ramaders, destinats a controlar la producció de purins de les explotacions.

Rifà, portaveu del grup, és categòric: “Tot avenç tecnològic permet a les granges augmentar la producció de nitrats. Les explotacions acaben demanant ampliar la seva producció [a Agricultura]”.