Selecciona Edició
Connecta’t

Mossos reben 22 denúncies per segrestos virtuals en un mes i mig

Els estafadors truquen des de Xile i es fan passar per membres de bandes llatines

La policia de Mèxic vigila l'hotel on el grup Delorean va ser víctima d'un segrest virtual.
La policia de Mèxic vigila l'hotel on el grup Delorean va ser víctima d'un segrest virtual.

Els Mossos d'Esquadra han rebut en un mes i mig 22 denúncies de segrestos virtuals, una modalitat delictiva on a través d'una trucada telefònica uns estafadors fan creure que tenen segrestat un familiar de qui respon al telèfon. La policia catalana va detectar per primer cop aquest tipus de delicte el passat 3 de febrer, amb un cas a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Des de llavors la xifra ha crescut exponencialment, tot i que fins ara la policia no té constància que cap de les víctimes hagi arribat a pagar. Els falsos segrestadors són sempre els mateixos, un grup de persones que viuen a Xile, des d'on aleatòriament marquen números de telèfon a Espanya. La xifra a tot l'Estat arriba al centenar de persones que han patit aquesta estafa i, fora de Catalunya, en alguns casos sí que s'ha arribat a pagar.

La tècnica dels estafadors és no deixar parlar les víctimes. Quan la persona despenja el telèfon li diuen que formen part d'una banda llatina, i comencen a escoltar crits i plors de fons, i coaccions verbals perquè la víctima no pengi en cap moment. Llavors asseguren que tenen el seu fill segrestat, i pregunten: "A vostè li sembla bé pagar 5.000 euros per la vida del seu fill?".

Els delinqüents inicien una negociació, que pot portar-los a baixar la xifra tant com faci falta. L'objectiu és cobrar tan ràpidament com sigui possible, ja sigui a través d'una transferència bancària, o a través d'un ingrés a l'estranger en metàl·lic per empreses que es dediquen a enviar aquesta mena de remeses.

Mossos ha batejat aquesta estafa com a "segrest extorsiu", i recomanen que la persona que rep aquesta mena de trucades no doni cap informació personal que puguin fer servir contra ell. És habitual que en els primers moments, quan senten uns crits a través del telèfon, les víctimes cridin pel nom el seu fill, gairebé sense adonar-se'n. Aquesta informació la utilitzen els segrestadors per donar credibilitat a la seva mentida. També recomanen als ciutadans que si reben aquesta mena de trucades, ho denunciïn, i sospiten que hi ha una xifra negra de persones que pengen el telèfon, però no fan res més.

Segrestos a Mèxic

Aquesta modalitat de segrestos virtuals té el seu origen a Mèxic. Però allà els estafadors utilitzen una tècnica més depurada, on fan creure a la mateixa persona que està segrestada. La policia catalana, juntament amb la Guàrdia Civil, van intervenir l'octubre del 2013 en el cas d'un empresari de Parets de Vallès, que va estar 20 hores al telèfon, creient que estava segrestat.

L'home va ser víctima d'un grup de persones, que primer es van fer passar per policies, i el van convèncer perquè canviés d'hotel a un altre de més segur. Un cop el van tenir ubicat en un nou hotel, van dir que formaven part del càrtel dels Zetas, i van demanar 60.000 euros per la seva llibertat.

Els Mossos també van actuar en el cas d'una esteticista a qui reclamaven un deute a Acapulco, i el d'un altre empresari, que finalment va pagar. L'Ertzaintza va intervenir també en el segrest virtual a Mèxic del grup de música indie Delorean. 

Veneçuela, Xile i l'Argentina són altres països on es donen aquest tipus de segrestos, que encara no han arribat a l'Estat espanyol, sobretot perquè la persona difícilment creurà que està segrestada per un grup de narcotraficants. A Mèxic, per exemple, es donen uns 220 segrestos al mes, segons fonts policials. En un any a Catalunya se'n produeixen entre 7 i 8 de mitjana, i el 2014 no se'n va produir cap.