_
_
_
_
_

El Parlament navarrès qualifica el terrorisme d’ETA de “genocidi”

Designa l'11 de febrer com a dia en memòria dels desplaçats forçosos per ETA

Ccotxe bomba d'ETA a Pamplona l'octubre del 2008.
Ccotxe bomba d'ETA a Pamplona l'octubre del 2008.EFE

El legislatiu navarrès s'ha convertit en la primera cambra a descriure el terrorisme d'ETA i els desplaçaments forçosos provocats per la banda com a “genocidi i crims contra la humanitat”. En una declaració aprovada per la Junta de Portaveus, a instàncies de l'associació Dignidad y Justicia, el Parlament “reconeix i condemna la neteja nacional” que atribueix a l'“esquerra abertzale i el seu braç armat, ETA”. Afegeix la commemoració cada 11 de febrer del dia en memòria dels desplaçats forçosos per la banda i requereix al Departament d'Educació que s'inclogui el relat d'aquests “actes de genocidi” en els materials didàctics de tota la comunitat.

La declaració ha rebut el suport d'UPN, PSN i PP, que sumen 32 dels 50 escons del Parlament foral. S'han posicionat en contra Bildu, Aralar i IE. La proposta va partir de l'associació Dignidad y Justicia, en una compareixença a la comissió de peticions de la Cambra el 3 de març passat del seu president, Daniel Portero. L'advocat d'aquesta associació, Miguel Angel Rodríguez-Arias, explica que aquesta declaració és especialment rellevant perquè per primera vegada “reconeix l'existència d'expulsions forçoses” del País Basc i Navarra per part d'ETA. Segons Rodríguez-Arias, hi ha diversos milers de desplaçats als quals “no n'hi ha prou de retornar-los el vot” als seus llocs d'origen i “és necessari que se'ls reconegui com a primer pas per aconseguir veritat, justícia i reparació”, tal com apunten les recomanacions de les Nacions Unides.

En la seva compareixença, Dignidad y Justicia ha recalcat que hi ha almenys 26 comunicats d'ETA en els quals s'exigeix “la sortida dels enemics de la causa nacional basca” i alguns apunten a la seva “total eliminació física”. L'elecció de l'11 de febrer per al record d'aquest fenomen es deu al fet que va ser aquesta data, el 1998, quan l'ONU va formular els principis rectors sobre desplaçats interns, que reconeixen una situació com la que consideren que s'ha viscut al País Basc i Navarra.

La iniciativa també ha estat presentada davant el Parlament basc i el Congrés dels Diputats, on Dignidad y Justicia està a l'espera de comparèixer. En el cas de la declaració del Parlament de Navarra, els grups que li han donat suport recalquen la trajectòria d'aquesta associació en la lluita contra ETA per avalar el text. Per la seva banda, Bildu no ha donat suport al tràmit matisant “el respecte que mereixen totes les víctimes” i el més dur ha estat el portaveu d'Aralar, Patxi Zabaleta, que l'han qualificat d'“actuació mesquina i grollera” del PP i ha titllat Dignidad y Justicia com a “grup d'extrema dreta unit a actes de violència”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_