Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda calcula per a Ruz que el PP va defraudar al fisc 220.167 euros

La quantitat suposa delicte fiscal però l'Agència Tributaria insisteix que els partits estan exempts de pagar per donacions, encara que aquestes siguin il·legals

El juez de la Audiencia Nacional Pablo Ruz. Ampliar foto
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz.

L'informe que per segona vegada va reclamar la setmana passada el jutge Pablo Ruz a l'Agència Tributària perquè calculés el suposat frau del PP per no  declarar l'impost de societats per les donacions il·legals rebudes el 2008 (1.050.000 euros) assenyala que la quota defraudada seria de 220.167 euros, molt per sobre del límit de 120.000 euros establert per al delicte fiscal. L'Agència Tributària insisteix en aquest informe que els partits polítics estan exempts de pagar l'impost de societats per les donacions que rebin, siguin legals o il·legals.

El càlcul reclamat per Ruz ha estat lliurat aquest matí a la seu que l'Audiència Nacional té al carrer de Goya de Madrid. Segons l'Agència Tributària, les donacions a entitats sense ànim de lucre "sempre" n'han estat exemptes, i afegeix que l'únic requisit legal per aplicar l'exempció és que els fons es dediquin a l'objecte principal de l'entitat sense ànim de lucre.

Segons l'Agència Tributària, suposadament ha quedat acreditat que les donacions que va rebre el PP van ser per a finalitats pròpies d'un partit polític, com és el cas del pagament d'actes electorals, obres en immobles del partit, etcètera, complint, "amb independència del seu origen", amb la finalitat d'interès general, "bé jurídic protegit per l'exempció fiscal".

El fisc posa aquest exemple: si un empresari dóna 400.000 euros de diner negre a Càritas i aquesta entitat dóna de menjar 1.000 nens amb això, és a dir, ho destina a la seva fi, l'ordenament tributari no reacciona determinant que l'ONG ha comès delicte fiscal perquè aquesta donació no es tracta com a ingrés tributari. Suposaria, en tot cas, una infracció administrativa a sancionar pel Tribunal de Comptes, "amb un règim sancionador que acaba de ser agreujat en la reforma recent de la llei de finançament de partits polítics".

La investigació judicial del cas Bárcenas considera acreditat que el PP va gestionar durant gairebé 20 anys una caixa b en la qual ingressaven donacions d'empresaris que per la seva quantitat (més de 60.000 euros l'any) i pel seu origen (procedien de societats que eren contractistes de l'Administració pública) estaven prohibides per llei. Tant el jutge Pablo Ruz, com la Fiscalia Anticorrupció i els tres magistrats de la secció quarta de l'Audiència Nacional, consideren que aquestes donacions, com que no compleixen el que estableix la Llei de Finançament de Partits Polítics, s'han de qualificar com a ingressos extraordinaris i, per tant, tributar per l'impost de societats.

No obstant això, els perits de l'Agència Tributària defensen que la Llei de Finançament de Partits Polítics no assenyala en cap dels seus articles que les donacions que no siguin legals han de tributar. I detalla que només haurien de pagar impostos si els diners rebuts il·legalment s'haguessin utilitzat per a qüestions alienes a l'activitat del partit polític que se'n beneficiï.

L'Agència Tributària especifica que, en el cas del PP, i encara donant per provats els extrems que denuncia l'extresorer del PP Luis Bárcenas, aquests donatius il·legals s'haurien utilitzat per fer obres a la seu central del partit o pagar sobresous als dirigents de la cúpula, activitats que encaixen dins de les pròpies d'un partit polític pel que no haurien de tributar.

El càlcul d'Hisenda que ha sol·licitat el jutge suposa que el PP hauria defraudat 220.167 euros i, per tant, sempre segons el criteri de Pablo Ruz, hauria de fer front a la responsabilitat penal d'aquest delicte fiscal. El jutge només podria actuar contra l'administrador legal del PP quan van passar els fets. La persona que exercia aquest càrrec era Luis Bárcenas, imputat per molts altres delictes en relació amb el cas Gürtel.