Selecciona Edició
Connecta’t

Fins a 2,2 bilions de deute públic europeu ja té interessos negatius

El coordinador dels bancs centrals alerta del risc de seguir amb els forts estímuls

"La clau d'una bona gestió és que els amics pintin la tanca i paguin pel privilegi de fer-ho". Això és el que diu Mark Twain a Les aventures de Tom Sawyer i és l'exemple que el Banc de Pagaments Internacionals (BIS, en les seves sigles en anglès) ha utilitzat aquest dimecres per explicar què vol dir que hi hagi aquest volum de deute públic europeu que està pagant interessos negatius. En concret, són 2,4 bilions de dòlars (2,26 bilions d'euros al canvi d'ahir) amb la taxa de rendibilitat negativa, amb dades de mitjans de febrer, segons l'informe trimestral de l'organisme que exerceix de coordinador dels bancs centrals.

I d'aquests 2,4 bilions de dòlars, la majoria, 1,9 milions, corresponen a títols emesos per estats de la zona euro, cosa que deixa clar l'efecte dels estímuls monetaris del Banc Central Europeu (BCE), que aquest mes, a més, ha començat les compres de deute públic a gran escala, la versió europea del quantitative easing (QE) o expansió quantitativa que ja van dur a terme els Estats Units.

"Com mostren els mercats dia rere dia, les fronteres de l'impensable són extraordinàriament elàstiques", ha assenyalat Claudio Borio, cap del Departament Monetari i Econòmic del BIS, quan ha presentat l'informe aquest dimecres. Des de mitjans de febrer, data a la qual corresponen les últimes dades disponibles, la tendència a la baixa que els interessos que els inversors reclamen al deute públic de la zona euro ha disminuït.

En concret, les últimes xifres indiquen que els rendiments sobirans del deute alemany, francès i suís eren negatius fins a quatre, sis i 10 anys, respectivament.

Les dades que recull Bloomberg apunten en el mateix sentit: 88 dels 346 valors de l'índex de bons sobirans tenen interessos negatius i els títols emesos a la zona euro representen el 80% dels 2,35 bilions de dòlars.

L'onada d'estímuls per part dels bancs centrals no té precedents. Des de principis de desembre, més de 20 d'aquests bancs han relaxat la seva política i "sovint han enxampat els mercats per sorpresa", ressalta el BIS. Mentre que el Banc Popular de la Xina o el Banc de la Reserva de l'Índia van reaccionar a "qüestions locals", el Banc Nacional de Suïssa o el Banc Central de Dinamarca ho van fer a les condicions externes.

És tanta la liquiditat al mercat i ja tan baix l'interès que obtenen els inversors per posar els diners en títols sobirans (el bo alemany a 10 anys no paga més del 0,28%) que ha fet créixer les ganes de risc i això ha encoratjat les compres de bons emesos per les empreses. Tot i això, l'alegria de la rendibilitat haurà durat poc en alguns casos perquè ja hi ha interessos negatius també en algun deute corporatiu, com per exemple el de Nestlé.

"Les taxes oficials negatives en l'extrem curt, unides en alguns casos a compres a gran escala en l'extrem més llarg, han portat les primes per termini i els rendiments nominals fortament cap al terreny negatiu", ha explicat Borio. "Si aquest viatge sense precedents continua, es podrien estar posant a prova els límits tècnics, econòmics, jurídics i fins i tot polítics. Les conseqüències s'han d'observar molt de prop, ja que possiblement tindran repercussions significatives en el sistema financer i més enllà", adverteix el responsable del BIS.