_
_
_
_
_

Netanyahu promet que no hi haurà Estat palestí si és reelegit

Les eleccions israelianes, aquest dimarts, són un plebiscit sobre el primer ministre

Juan Carlos Sanz
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aquest dilluns.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aquest dilluns.RONEN ZVULUN (REUTERS)

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sembla que ja només vol jugar la carta del vot nacionalista. Fins l'últim moment ha intentat atreure els electors més conservadors amb un missatge de rebuig a la solució dels “dos Estats” per al conflicte palestí si aconsegueix ser reelegit. Abans que es tanqués aquest dilluns la campanya de les legislatives ha llançat un argument final que qüestiona la represa de l'estancat procés de pau al Pròxim Orient. “Els que volen la creació d'un Estat palestí i una retirada [israeliana] dels territoris [assentaments] abonen el terreny per als atacs d'islamistes extremistes contra l'Estat d'Israel”, ha declarat al portal informatiu israelià NRG.

Els israelians voten demà convocats precisament per Netanyahu, que va avançar els comicis fa tres mesos convençut que guanyaria amb facilitat un quart mandat que li permetria superar Ben Gurion, pare de la independència, per convertir-se en el primer ministre que més temps ha exercit el poder en la història del país.

Però el líder del Likud no té garantida la victòria i ni tan sols serà, segons els sondejos, el cap de llista més votat en haver estat superat pel laborista Isaac Herzog. Només li quedarà l'opció d'intentar compondre una nova coalició en el fragmentat nou Parlament si no l'hi impedeix un inqüestionable avançament de l'esquerra, el centre i els partits àrabs en un plebiscit de càstig als seus últims sis anys de gestió.

Després de congregar diumenge milers de seguidors, molts dels quals eren colons jueus, en un míting al centre de Tel Aviv, el primer ministre ha visitat aquest dilluns l'assentament de Har Homa, al sud de Jerusalem, dins del territori de Cisjordània ocupat per Israel després de la guerra del 1967, en un exercici de tornada a les essències. Netanyahu va promoure durant el seu primer mandat com a cap de Govern (1996-1999) la construcció de Har Homa, que va ser considerada llavors com un desafiament a la comunitat internacional.

“Torneu a casa”, va dir als colons que sembla que han desertat del Likud. “Només un partit fort dirigit per mi pot defensar els interessos vitals d'Israel, davant d'un Govern d'esquerra disposat a acceptar qualsevol imposició [de l'exterior]”. En una tribuna situada davant un edifici en construcció, Netanyahu va demanar defensar mitjançant noves edificacions els accessos a Jerusalem. “Aquest assentament està en un emplaçament que impedeix la continuïtat territorial palestina”, va admetre a Har Homa.

Uns 300.000 colons israelians viuen a la zona oriental de Jerusalem i 350.000 més, a Cisjordània, segons estimacions de Meir Margalit, membre del partit d'esquerres Meretz, que va ser regidor responsable de la part Est de la Ciutat Santa en l'anterior Ajuntament. “Molts israelians han comprat cases als assentaments com a inversió, amb l'esperança de rebre altes indemnitzacions quan Israel hagi d'abandonar-los, com ja va passar després de la sortida dels colons de la franja de Gaza el 2005”, adverteix Margalit. Durant els dos últims mandats de Netanyahu, la població als assentaments s'ha incrementat a un ritme del 5% anual fins a sumar uns 70.000 nous colons entre el 2009 i el 2013.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan Carlos Sanz
Es el corresponsal para el Magreb. Antes lo fue en Jerusalén durante siete años y, previamente, ejerció como jefe de Internacional. En 20 años como enviado de EL PAÍS ha cubierto conflictos en los Balcanes, Irak y Turquía, entre otros destinos. Es licenciado en Derecho por la Universidad de Zaragoza y máster en Periodismo por la Autónoma de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_