Selecciona Edició
Connecta’t

Accions contra l’us turístic dels fars a Balears

Protesta ciutadana a Portocolom mentre el Consell de Formentera para els peus a l'Autoritat Portuària que volia fer un bar al far de Barbaria

El far de Portocolom, a Mallorca.
El far de Portocolom, a Mallorca.

Ara en el relat de les protestes ciutadanes i les pugnes entre institucions de diferent signe en contra dels projectes que afecten el patrimoni comú, en general el paisatge o entorns monumentals, a les illes Balears s’estrena una acció nova: en contra de la conversió en hotels o negocis de restauració dels fars dels ports, caps i indrets de la costa, claus per a la navegació. El Ministeri de Forment tendrà la darrera paraula dels projectes que ha animat amb la seva proposta.

Ha estat a Portocolom –es Port, en diuen a Felanitx– on s’ha concretat una acció pública contra la idea del Govern de les Illes Balears de cedir l’ús de la seva icona marítima d'es far o sa farola, a sa boca, per fer-ne un hotelet de quatre habitacions. Al mateix temps a Formentera, el Consell ha parat els peus a l'Autoritat Portuària que volia fer un bar al far de Barbaria.

Protesta diumenge al far de Portocolom.
Protesta diumenge al far de Portocolom.

Més de 700 persones, segons els organitzadors de Salvem es Port i el GOB (Grup d’Ornitologia Balear), varen fer part diumenge de la manifestació reivindicativa en contra de la transformació en hotel de l’edifici del far de Portocolom, l'explotació privada del seu entorn privilegiat. Gairebé ningú mai no ha usat l’espai on és el far i la zona de protecció, i per això, encara més, una part de la població rebutja la idea de deixar-lo perquè se'n faci un ús comercial.

Els opositors estan en contra de la via que defensa l’Autoritat Portuària com una fórmula per mantenir i rendibilitzar els circuits de fars de les illes, mecanitzats, per control remot, que ja no estan habitats pels faroners i les seves famílies com en més de 150 anys. L’argument a favor és que és una demanda creixent, que durà beneficis i que la nova normativa estatal ho permet.

Hi ha un cas aïllat al cap de Formentor, Mallorca, on s’ha permès que el far fos un bar cafeteria, una opció que a Formentera rebutgen directament per al far del cap de Barbaria, una fita clara a l’illa i als relats, tant del cinema (Lucía y el sexo) com de la literatura.

El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer, progressista de Gent per Formentera, ha dit "no" a la idea de l'Autoritat Portuària amb aquest argument: “El far d'es Cap és altament estratègic per a Formentera, amb una puresa i un silenci difícils d’igualar". Ferrer diu que tota l'illa en treu un benefici per la capacitat d’atracció de visitants i turistes.

L’onada privatitzadora dels entorns portuaris a les illes Balears és evident en les accions per a l’ampliació gegant dels ports grans (Palma i Eivissa), les propostes de multiplicar els clubs nàutics i ports esportius privats (es Molinar) o d’ordenació, com passa als mollets vells de Maó, a s’Altra Banda i la Solana. Es fa en nom de la defensa del progrés econòmic i la competitivitat.

L'Autoritat Portuària analitza fins a 14 projectes d'explotació per als fars situats als millors indrets. Emperò, el far de Sóller serà refugi de caminants i el far des Cap de Cavalleria des Mercadal, Menorca, serà un museu.