Lleialtat a la Copa, xiulada al Rei

No se sap encara quina serà la seu de la propera final de la Copa del Rei. Tampoc és definitiu que es jugui el 30 maig. Ara mateix només és segur que els dos equips classificats són l’Athletic i el Barça. I, com cada vegada que darrerament s’enfronten bascos i catalans, el debat polític supera el futbolístic, i més en moments electorals com els que vivim durant tot l’any 2015.

El Madrid no en vol saber res, com si fos una cosa de clubs provincians, al contrari de l’any en què Florentino va vendre la Copa guanyada per l’equip de Mourinho contra el Barça de Guardiola com el símbol del canvi de cicle al futbol l’any 2011. Però el Barça faria el mateix. Ni l’un ni l’altre es volen exposar que el seu estadi sigui profanat per l’enemic natural.

Quin culer no recorda que l’himne del Barça va sonar dues vegades senceres al Bernabéu després de guanyar el títol al Betis el 1997? La rivalitat Madrid-Barça és tan gran que qui mana prefereix aplicar mesures preventives tot i saber que Chamartín és l’estadi amb més cabuda per a una final que mobilitzarà dues de les aficions més nombroses del futbol.

El Madrid ja ha deixat dit que hi ha diferents ciutats disposades a acollir la final i, com acostuma a passar, al final segurament anirà a parar a Mestalla. El futbol espanyol no té un escenari sagrat per a aquests partits ni tampoc per a la selecció, a l’estil de Wembley, i l’administració esportiva no té cap autoritat, ni tan sols per designar la seu quan comença la Copa.

La federació prefereix esperar-se a saber els finalistes abans de triar l’escenari i retardar o estalviar-se un debat que posa de manifest la particularitat del país. No és fàcil acontentar tothom, i menys quan pel mig hi ha qüestions de rivalitat. El que sorprèn, però, és que els problemes els posin tercers i no els mateixos equips, que pràcticament estan d’acord en tot, també a jugar a Madrid.

Barça i l’Athletic han protagonitzat 37 finals i són també els que més vegades l’han guanyat: 26 els blaugrana i 23 els blanc-i-vermells

Ja està dit que deixar el Bernabéu per a un Barça-Athletic és tan complicat com habilitar el Camp Nou per a un Madrid-València, i no fan falta obres als lavabos, com va fer Florentino per dir que no i estalviar-se la final del 2012. Ara bé, amenaçar de suspendre la final si els aficionats xiulen l’himne, com fan Esperanza Aguirre o Javier Tebas, no té ni cap ni peus; sona a ordeno y mando.

Si hi ha dos clubs que han dignificat la Copa són el Barça i l’Athletic, protagonistes de 37 finals, tres a les darreres set temporades. I són també els que més vegades l’han guanyat: 26 els blaugrana i 23 els blanc-i-vermells. La grandesa del futbol del país no s’explica tampoc sense la seva aportació, especialment del Barça, protagonista al Mundial 2010 i a les Eurocopes de 2008 i 2012.

A més, el Barça i l’Athletic van participar en la fundació del futbol a l’Estat espanyol i han estat decisius en l’evolució del joc i en la seva organització, tal com s’expressa en la figura de Villar, president de la federació. I encara més: el torneig ha agafat volada des que el 2009 Guardiola va traslladar la rivalitat Barça-Madrid a la Copa i s’ha limitat el factor sorpresa del torneig del KO.

La lleialtat dels finalistes a la competició és indiscutible. Altra cosa és que hi hagi qui vulgui constatar el compromís a partir de l’adhesió a l’himne dels aficionats dels dos equips. I aquí també hi ha molt per discutir: s’ha de respectar la llibertat d’expressió i no es pot agafar la part com si fos el tot, i suposar que els que xiulen són tots els seguidors desplaçats i tots els que es queden a casa.

Em sembla bé que es demani respecte pels himnes, per l’espanyol i per La Marsellesa, a París i també a Madrid, i per tots els que sonin als diferents camps de futbol del món. Però amenaçar amb la suspensió de la final de la manera com han fet el president de la Lliga i la candidata a l’alcaldia de Madrid no sembla pas la millor manera de reconduir el contenciós.

Més aviat és una declaració populista, pròpia dels conservadors més rancis i que evoca temps passats, com l’any 1925, quan es va clausurar Les Corts per xiular La Marxa Reial en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Les afirmacions de Tebas i Aguirre no faran més que augmentar la protesta, perquè normalment la intransigència provoca més intolerància.

No és una cosa que només passi a Espanya, sinó que preocupa molta gent i té difícil solució, sobretot quan es perd l’educació. És veritat que la Copa porta ara el nom del Rei, però ningú ha honorat més i millor la competició que el Barça i l’Athletic, sense tenir en compte qui manava al país ni si els aficionats eren benvinguts o no a la seu de la final, preferentment el Bernabéu (64 vegades per 17 Barcelona i 10 València).