Selecciona Edició
Connecta’t

“Et consideres bo al llit?”, pregunta Justo Molinero a Junqueras

El llibre ‘Revoltats’ recull les converses entre el comunicador i el líder d’Esquerra

Oriol Junqueras i Justo Molinero, a Catalunya Ràdio.
Oriol Junqueras i Justo Molinero, a Catalunya Ràdio.

Un comunicador i emprenedor d’èxit, Justo Molinero, i un polític que apunta amunt, Oriol Junqueras, s’han assegut en una taula en tres sessions per conversar sobre la seva vida pública i privada. El resultat, la conversa entre algú acostumat a parlar cinc hores al dia i sense pèls a la llengua i algú que últimament ha de mesurar-se, queda plasmat en Revoltats (Ara Llibres), editat pel periodista Saül Gordillo. Des de la incapacitat musical de Junqueras fins a les seves habilitats al llit, passant per la indecisió de Molinero amb la independència i la lluita contra la corrupció. Us oferim una selecció de preguntes (i respostes) de Molinero a Junqueras.

 

El primer sou

Justo Molinero: El primer sou?

Oriol Junqueras: El primer sou… haha... El primer sou…

J.M. Ja veig que a tu això no et preocupa, véns de casa rica.

O.J. El primer sou va ser una beca d’investigació.

J.M. Com el de Podem?

O.J. El de Podem és universitari també? Doncs, també. Vaig començar a impartir classes a l’Autònoma, i entremig en vaig fer a l’Escola d’Adults. Recordo uns mesos sense cobrar i són angoixants.

 

La fe

J.M. Jo no crec en els capellans, però crec en Déu i en el més enllà.

O.J. La meva experiència és més complicada. Jo he estat durant anys un ateu convençut. Després, tot plegat ha anat evolucionant cap al fet de creure-hi. Des de fa molts anys sóc creient, a més, sóc practicant. Els últims anys vaig a missa gairebé un cop per setmana.

 

La imatge pública

J.M. Tothom especula quan tornaràs a plorar davant d'un micròfon. No crec que cap polític faci o digui res que no estigui prèviament pactat, pensat o escrit.

O.J. En aquest cas, no estava ni pensat ni escrit.

J.M. La sensibilitat, allò que un polític no té. Tu n’has demostrat i ara resulta que dius que se’t va trencar la veu. Digues que et vas posar a plorar!

O.J. Hahahaha. No vaig plorar, se’m va trencar la veu, perquè esclar, conec aquesta gent.

J.M. Això vol dir que és la primera vegada que has parlat dels problemes de la gent?

O.J. Ho faig molt sovint, parlar dels problemes de la gent.

J.M. Llavors a la ràdio no et vas fotre un fart de plorar?

O.J. Home! Un fart de plorar, no! Però sí que ploro, esclar. Em sembla que està bé que la gent expressi sentiments de tant en tant.

J.M. […] No vull que siguis un ploramiques, i si arriba el moment, que puguis donar un cop de puny a la taula i dir “escolta, anirem per aquí”.

 

J.M. Tu fas olor d’ovella, fins i tot quan la gent et mira per la televisió. Aquesta imatge l’has de canviar. […] Jo no he vist en cap reunió de líders europeus un tio amb la camisa per fora. Tu has d’estar més presentable.

O.J. Segurament faré el que vulgui, però en tot cas tindré en compte el teu consell […]. Procuro anar amb americana quan toca.

 

Lamor i el sexe

J.M. Vas tenir moltes nòvies?

O.J. Hahaha... Hi ha una etapa de la meva vida que va entre els 23 i els 32 anys, diguem-ne amb aquella noia estable, formal, universitària, i tots dos ens vam conèixer a la universitat, i després hi ha una etapa de res, desèrtica, i després hi ha una etapa de reconciliació i de relacions simpàtiques, diguem-ne. Després hi ha una recuperació de l’estabilitat.

J.M. I quan t’ho vas passar més bé?

O.J. Tot té la seva gràcia.

J.M. Tu eres d’anar a discoteques?

O.J. Gens.

J.M. On lligaves, doncs? A la biblioteca?

O.J. Hahahah. Tu, en canvi, devies lligar a tot arreu, no?

J.M. Què va, tio! Com lligaves, tu?

O.J. En aquells anys feia molta ràdio, molta tele, anava amunt i avall i feia articles i llibres i xerrades a tort i a dret. Segurament hi devia haver alguna persona amable que devia dir “mira, a aquest xicot estaria bé dedicar-li una estoneta per conèixer-lo una mica més”. Hahaha.

J.M. La pregunta és: te’n vas anar al llit amb alguna alumna teva?

O.J. Alumnes, no. Hahaha.

J.M. I exalumnes?

O.J. Això no cal entrar ara en detalls, però alumna, no.

J.M. Et consideres bo al llit? Ben format?

O.J. Millor que no ho jutgi jo, això.

 

La conciliació laboral i familiar

J.M. Una persona com tu, amb la teva agenda, deu tenir poc temps per dedicar a la família, no? Com t’ho fas, tio?

O.J. El temps és un valor molt escàs en aquests moments de la meva vida. Quan tens una estona t’intentes escapar per estar amb la família. Llavors això vol dir que, pel camí, sacrifiques moltes coses. Què sacrifiques? Moltes relacions amicals que havies tingut durant anys i que ara no tens temps, i quan tens un moment et fa mandra: el cost d’oportunitat de poder estar amb la teva família és tan alt que ho deixes tot per estar amb la família.

 

El procés sobiranista

J.M. Jo no sé si tu, aquests dies, has parlat amb gent de fora, sobre com ens veuen. No sé si el problema d’avui és si el país ha de ser independent. No ho sé.

O.J. Quan parlo d’independència parlo de l’oportunitat de fer un país millor. Si tenim les eines d’un Estat podrem tenir més bons hospitals, escoles, empreses i treballadors, perquè podrem decidir què fem amb els nostres impostos i quin model educatiu tenim.

J.M. Per què et negues a fer una llista conjunta, unitària, si la unió fa la força?

O.J. Una llista unitària amb persones o representats o líders d’uns partits que estan contaminats en molts casos de corrupció, de partits que han demostrat durant molts anys que no tenen sensibilitat social per ajudar la gent, fer una llista conjunta amb persones que no es mereixen la confiança de molts dels ciutadans, que en canvi, sí que confiarien en una de les parts... […]. La unitat està bé si saps què vols fer i si estàs d’acord en allò que vols fer.

J.M. Aquests dies han dit que estaves malhumorat. Anaves amunt i després del 9-N has baixat. Et veiem saludant en Mas, o sigui que de tant en tant parleu, i la teva desaparició segurament s’entén perquè uns estan acostumats a vendre el que fan i d’altres sou més de fer el que creieu que cal fer.

O.J. Tot l’aparell mediàtic que envolta el Govern té un objectiu molt clar, que és desgastar ERC i frenar la possibilitat que algun dia, i no cal que sigui ara, hi hagi una alternativa de Govern a Catalunya que parli de qüestions com la justícia social, les empreses, les escoles i de lluita contra la corrupció. I això no els agrada.

J.M. Estàs dient que mitjans i professionals que fins ara et reien les gràcies ara disparen contra tu perquè ets una amenaça a les enquestes?

O.J. Segur, és així.

J.M. Tu imagina’t que guanyes les eleccions, agafes al bandera republicana, la penges al balcó del Palau de la Generalitat i en Rajoy envia els tancs sense pagar peatges. En algun somni teu, tens en compte aquesta pel·lícula?

O.J. No, perquè l’Estat espanyol no es pot permetre el luxe de fer aquest tipus de coses perquè no les pot pagar […].

J.M. Però tu la teva part sí que la faries?

O.J. Jo si tingués majoria absoluta per fer-ho, sí que ho faria.