_
_
_
_
_

L’Hospital de Mataró, entre l’espasa i la paret pel dèficit generat el 2014

Les pèrdues obliguen a buscar un pla per evitar ser intervingut per la Generalitat

Jessica Mouzo
Façana principal de l'Hospital de Mataró.
Façana principal de l'Hospital de Mataró.JOAN SÁNCHEZ

El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), al qual pertany l'Hospital de Mataró, està entre l'espasa i la paret. L'entitat pateix un col·lapse financer per un infrafinançament històric que s'ha agreujat per les onades de retallades dels últims quatre anys i l'exigència del Departament de Salut que els centres concertats compleixin l'objectiu de dèficit zero si volen mantenir l'autonomia de gestió. Segons fonts consultades per EL PAÍS, l'entitat, participada per l'Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i el Servei Català de la Salut (CatSalut), va generar un dèficit el 2014 que ronda els dos milions d'euros. El CSdM té un pressupost de 105 milions d'euros, 94 dels quals provenen del CatSalut.

Más información
La sanitat concertada també protesta contra les retallades
La falta de liquiditat de la Generalitat retarda pagaments sanitaris i socials
“L’austeritat està provocant un problema greu de salut pública”
Salut castigarà amb més retallades els hospitals menys eficients

L'Hospital de Mataró és el centre de referència de 15 municipis del Maresme i dóna servei a 265.000 persones. Els centres sanitaris públics concertats, com és el cas del CSdM, gaudeixen d'un règim especial d'autonomia de gestió des de 2012 que els eximeix d'aplicar les mesures que afecten les entitats del sector públic de la Generalitat, com la retirada de la paga extra als funcionaris. No obstant això, aquest règim especial està subjecte a l'estricte compliment pressupostari. En aquest cas, se'ls havia exigit que tanquessin l'exercici amb dèficit zero. “Si es desvien i provoquen dèficit a la Generalitat, l'any següent perden aquesta condició del règim especial fins que demostrin que no tornaran a tenir pèrdues”, explica una portaveu del Departament d'Economia. Tot i que Salut ha negat que s'estigui planejant intervenir l'entitat, sí que ha confirmat que el CSdM “està treballant” en un pla de reequilibri pressupostari per evitar que la Generalitat suspengui la seva autonomia de gestió.

El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, va enviar una carta informativa a tots els gerents dels centres concertats per mostrar-los “l'impacte que tindrà en l'àmbit economicofinancer i en l'àmbit del personal la suspensió del règim especial d'autonomia de gestió”. En la missiva, a la qual ha tingut accés aquest diari, s'adjunten els documents que la Comissió Interdepartamental per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari de Catalunya, encarregada de capitanejar el protocol a seguir quan un centre concertat fa dèficit, “ha fet arribar a les entitats a les quals se'ls havia requerit un pla de reequilibri per no haver complert l'objectiu respecte al resultat pressupostari previst per a l'exercici”.

La pèrdua de l'autonomia del centre afectaria el cobrament de variables i complements salarials

La documentació que acompanya la carta recull un “procediment d'acreditació per al compliment de criteris econòmics”. Aquest últim document és un calendari en el qual es recullen els terminis per lliurar la documentació requerida per la Intervenció General i la data en la qual Economia ha de decidir si suspèn l'autonomia de gestió. Abans del 20 de gener, els centres podien lliurar un avanç del tancament de l'exercici anterior (el CSdM va presentar en aquesta previsió un desviament de 2'1 milions). Sobre la base d'això, fins al 28 de febrer, la Intervenció General podia sol·licitar un pla de reequilibri a les entitats amb desviació negativa. Aquest diari ha preguntat a Salut quants hospitals, a més del de Mataró, havien fet dèficit i estaven requerits a fer un pla de reequilibri, però el CatSalut no ha donat resposta a aquesta qüestió. Amb el pla a la mà, la Secretaria General del Departament d'Economia té fins al 30 de maig per dictar una resolució i suspendre o no l'autonomia de gestió.

La missiva també exposa les particularitats i les conseqüències de disposar o no del règim especial. Sense autonomia de gestió, només es pagaran, com a màxim, el 25% de les retribucions variables vinculades a objectius i desapareix el pagament de complements de productivitat.

A més, la gestió de tot el pressupost dependrà de la Llei de Pressupostos de la Generalitat. Amb el règim especial, el pressupost estava subjecte exclusivament a les bases d'execució aprovades pels òrgans de govern de les entitats.

Els ànims estan escalfats a la nau capitana del consorci, l'Hospital de Mataró, que rep una dotació del CatSalut d'uns 70,5 milions d'euros, un 13,7% menys que el 2010. Mentre unes veus diuen, esperançades, que “el futur incert” que es presenta ara es pot reconduir “si hi ha l'increment de les tarifes que va prometre el CatSalut”, altres fonts asseguren que la directiva “ja dóna per fet que es procedirà a la pèrdua d'autonomia i que s'intervindrà l'hospital”.

Els treballadors asseguren que la solució és un pla d'empresa per diversos anys

Els treballadors sí que coincideixen a denunciar que "la solució no és fer un pla de reequilibri per ara, sinó un pla d'empresa per diversos anys per poder arreglar tot això”. El consorci arrossega un infrafinançament històric reconegut fins i tot pel mateix Departament de Salut. D'una banda, el Comitè d'empresa critica que l'hospital de Mataró rebi una partida molt inferior a altres centres del voltant que tenen la mateixa complexitat, malgrat tenir més activitat que ells. “Malgrat fer aquí més activitat, amb millors paràmetres d'eficiència que Granollers, Reus o Terrassa, les nostres retallades pressupostàries han estat molt més grans”, critica Xosé López Vega, delegat de CATAC en el comitè d'empresa. A més, el consorci ha hagut de fer front, des de la seva creació (1999), a nombroses contingències sense el finançament adequat. Salut es va comprometre el 2013 a incloure als pressupostos de 2013 un pagament per retornar el capital pendent d'amortitzar de dos préstecs que devia el consorci, però la situació va ser insuficient i el dèficit estructural es manté.

La situació del CSdM ha arribat fins i tot al Parlament, en què es va aprovar una moció per “programar, en tres mesos, un calendari d'aportacions extraordinàries destinades a sanejar” el dèficit de l'entitat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_