Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Susana Díaz al capdavant

Andalusia anticipa la complexitat del tauler electoral espanyol, amb un PSOE més destacat

El lideratge de Susana Díaz sortirà reforçat de les eleccions andaluses del proper diumenge, si la candidata del PSOE aconsegueix mantenir l'avantatge sobre els seus oponents que mostra el sondeig de Metroscopia publicat avui per EL PAÍS. La seva hegemonia política serà més important que l'actual, tot i que aconsegueixi menys vots i diputats que els obtinguts pels socialistes el 2012. No obstant això, necessitarà un acord per governar, sense el qual la inestabilitat estarà garantida. És descartable que els seus competidors, des del PP fins a Podem, es posin d'acord per impedir la continuïtat de la presidència de la Junta; però no es poden aprovar els presupostos ni gestionar moltes altres qüestions des d'una situació de govern en minoria.

La probable victòria del PSOE andalús, qualsevol que en sigui la dimensió, no implica el salt immediat de la presidenta andalusa a la política espanyola. Això és el que assegura la candidata: “Aspiro a ser presidenta d'Andalusia, la resta m'és igual”, va dir ahir, un dia després de rebre —per primera vegada a la campanya— el suport del secretari general del PSOE, Sánchez. Tots dos semblen haver acordat, després de les tensions de fa setmanes, que l'objectiu prioritari requereix recuperar per al PSOE el rang de primer partit andalús, en un moment de forta embranzida de les noves opcions (Podem, Ciutadans) i en ple desgast del Partit Popular.

El desplegament de càrrecs populars a Andalusia i la intensa participació de Mariano Rajoy a la campanya miren de despertar el vot ocult, en el qual confien, i apel·lar al vot útil per recuperar els electors temptats d'escapolir-se a altres formacions, fonamentalment a Ciutadans.

Hi ha marge, ja que, quan falta una setmana per a la cita amb les urnes, més d'un 20% dels electors asseguren no haver decidit encara el seu vot. Però el PP no para de cometre errors, com el protagonitzat pel delegat del Govern en aquesta comunitat, Antonio Sanz, que va fregar la xenofòbia en dir que no li agrada que es mani Andalusia “des de Catalunya” ni que el seu futur el decideixi “un polític que es diu Albert” (Rivera). Disculpar-se amb una piulada, com ha fet Sanz, és insuficient com a procediment i confús respecte al que pretén: respecte a Catalunya, però no al partit Ciutadans ni al seu dirigent, que van néixer a Catalunya? El mateix Rivera va deixar ahir en evidència des de Cadis la pobresa argumental utilitzada en contra seu: “No comprenen una Espanya unida i diversa”.

En tot cas, el tauler polític s'apropa a una situació paradoxal. Andalusia anticipa la complexitat creixent d'Espanya després dels anys de crisi econòmica i política, amb l'única diferència que aquesta comunitat compta amb un partit de referència (el PSOE, en aquest cas) en posició més destacada del que ho està qualsevol dels competidors en els sondejos sobre el tauler nacional.