Selecciona Edició
Connecta’t

Banco Madrid: investigats 23 polítics i empresaris per 34 milions

El Servei de Prevenció de Blanqueig no va alertar d'un operació sospitosa amb Petrov

Seu del Banco Madrid al passeig de la Castellana de Madrid.
Seu del Banco Madrid al passeig de la Castellana de Madrid.

La bomba que dimarts passat a la tarda va caure damunt del sistema financer del Principat amb la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA), amenaça de convertir-se en un terratrèmol a Espanya. El Servei de Prevenció de Blanqueig de Capital i Infraccions Monetàries (Sepblac) ha enviat a la Fiscalia Anticorrupció un informe amb unes 23 operacions fetes per polítics i empresaris des del Banco Madrid, filial del grup BPA.

Segons les primeres estimacions, l'import aproximat que serà analitzat per la fiscalia serà de 34 milions d'euros. També s'ha qüestionat l'origen d'una SIMCAV (societat d'inversió mobiliària de capital variable) d'uns 60 milions, segons fonts de la investigació.

No obstant això, en el cas d'aquesta societat, Banco Madrid només és dipositari d'aquests diners que pertanyen a una coneguda família industrial espanyola que ha tingut problemes amb Hisenda pública per casos de blanqueig de capital. La filial espanyola no gestionava aquests diners, segons fonts internes que demanen l'anonimat.

Una de les operacions més polèmiques, per estar connectades amb la denúncia de les autoritats nord-americanes, ha estat un crèdit d'1,4 milions que va rebre l'empresari rus Andrei Petrov del Banco de Madrid. Els diners es va destinar a adquirir i llogar una nau industrial. No obstant això, Banco Madrid recorda que “el Sepblac va analitzar el crèdit a Petrov i no ens va dir mai que hi haguessin problemes”.

El fosc paper del conseller delegat

La caiguda del BPA i del Banco Madrid està esquitxat d'altres temes encara foscos. Ahir es va conèixer la detenció del conseller delegat de totes dues entitats, Joan Pau Miquel Prats, a Andorra per sospites de blanqueig de capital. La notícia va impactar els executius i consellers del Banco Madrid, que ja es van endur una gran sorpresa quan divendres a la tarda el Ministeri d'Economia, que presideix el Sepblac, va enviar aquestes 23 operacions a la fiscalia “per indicis de delicte”.

Fonts de l'entitat no entenen com el Sepblac pot sospitar que hi hagi causes penals en aquestes operacions. Els seus dubtes es basen en el fet que no hi havia acusacions delictives en l'informe que el Sepblac va lliurar dilluns a la tarda als consellers del Banco Madrid. El Servei els va advertir de tres deficiències greus i molt greus: que no van comunicar el tancament de comptes sospitosos de blanqueig, que tenien procediments interns de control defectuosos i que feien malament la classificació de clients pel seu nivell de risc.

“Vam entendre que era un informe contundent, pensem preparar un pla d'acció immediat i ens feia por rebre una sanció administrativa, però mai que els temes poguessin arribar a l'àmbit penal i menys en 24 hores”, apunten fonts del Banco Madrid.

Els directius es pregunten com és possible que el Sepblac trobés operacions de blanqueig al juliol de 2014, quan va acabar l'informe, “i no ens el lliurés fins al dilluns 9 de març, és a dir, un dia abans que esclatés l'escàndol i vuit mesos després de concloure les inspeccions”.

Els sis interrogants del cas

La caiguda de la Banca Privada d'Andorra (BPA) va esclatar dimarts passat a sis de la tarda. Els esdeveniments han deixat interrogants sense resposta.

Per què la investigació va durar onze mesos? La Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capital va començar a investigar el Banco Madrid a l'abril de 2014 i va acabar oficialment el 28 de febrer de 2015. No obstant això, des de juliol de 2014 els inspectors no van tornar per l'entitat. Per què va dedicar tant de temps en la preparació de l'informe?

Per què el Sepblac no va avisar abans dels possibles delictes del Banco Madrid? Si el Servei hi hagués trobat casos preocupants hauria estat lògic avisar amb rapidesa, no amb vuit mesos de retard.

Per què troba els Estats Units els delictes i no Andorra o Espanya? Aquesta és una qüestió compromesa per a les autoritats espanyoles, el paper de les quals ha quedat en dubte en reaccionar només després de l'avís dels Estats Units.

Per què el Banco d'Espanya va mantenir el consell del Banco Madrid? Dimarts a la nit, el supervisor va intervenir el Banco Madrid però va mantenir el consell al seu lloc. L'endemà, després de noves converses, els commina a dimitir.

Per què el Banco d'Espanya va autoritzar els andorrans a comprar el Banco Madrid el 2011? Aquell any Andorra va iniciar la fi del secret bancari, però era un territori acostumat al diner negre. El Sepblac va emetre un informe favorable a l'entrada dels andorrans.

Hi ha electoralisme en la denúncia a la fiscalia per part d'Economia? Algunes fonts creuen que la rapidesa i rotunditat amb la qual ha actuat pot estar influïda per l'any electoral. Després de la investigació, es resoldrà el dubte.

D'altra banda, fonts del Sepblac apunten s'ha pogut arribar a la via penal per la informació procedent d'Andorra. És possible que, a mesura que ha avançat la investigació al Principat, hagin aparegut clients espanyols a Andorra amb connexions amb el Banco Madrid.

Algunes fonts creuen que la clau pot ser en el conseller delegat Joan Pau Miquel Prats, que era el que manegava els principals clients de l'entitat. “El president, José Pérez, no era executiu, la qual cosa podia donar més llibertat a Prats per muntar un sistema no conegut per molts a Madrid”, apunta una font de l'entitat.

No obstant això, Pérez, que va entrar el juliol de 2011, ja va haver d'acomiadar un important executiu relacionat amb els comptes problemàtics que va tancar quan va arribar a l'entitat.

Fonts del Sepblac recorden que la no comunicació del tancament d'aquests comptes “pot constituir una sanció molt greu i no és impossible que sigui un tema penal. El jutge ha de decidir si ha existit col·laboració dels administradors amb el defraudador, al marge que s'hagi actuat bé a l'hora de tancar el compte”.

Des del Banco Madrid es denuncia l'afany de notorietat política. Consideren que Economia s'ha saltat el deure secret que estableix la llei. “La fiscalia és la que pot fer públic el resultat de les seves informacions, però no el Sepblac”, recorden aquestes fonts. I recorden que, en any electoral, al PP li va molt bé enviar banquers a la fiscalia, “sobretot si estan relacionats amb l'Administració socialista”, apunta un financer. Al final, el fiscal dirà si hi ha jocs polítics o no, però el terratrèmol bancari està garantit.

MÉS INFORMACIÓ