Selecciona Edició
Connecta’t

Sopa d’estrelles als hotels espanyols

Cada autonomia imposa exigències diferents per a les categories hoteleres

Clients a la piscina d'un hotel de Madrid.
Clients a la piscina d'un hotel de Madrid.

Un hotel que vulgui aconseguir penjar en la seva porta el cartell de cinc estrelles a Catalunya ha de servir a l'esmorzar productes catalans, oferir als hostes estris d'afaitar i tenir servei d'habitacions les 24 hores, entre molts altres requisits. A Andalusia, totes les habitacions dels hotels que sol·licitin la màxima categoria han de tenir banyera i dutxa separades, i “el lavabo serà doble i el bidet i el vàter estaran independitzats”, segons un decret de 2004. A Espanya hi ha 17 regulacions diferents. I cadascuna d'aquestes normatives inclou una llarga llista de requisits diferents dels que imposa la comunitat veïna per obtenir les mateixes estrelles. El laberint legislatiu és un maldecap per als empresaris i, a més, impedeix a Espanya accedir a un sistema estàndard al qual ja s'han sumat 15 països europeus.

Pau Guardans acaba d'inaugurar a Madrid el Principal Hotel, el primer establiment de cinc estrelles de la Gran Vía. L'artèria central de la capital té un bon grapat d'hotels de luxe, però fins ara, cap ostentava la màxima categoria. Guardans té també un altre hotel a Barcelona. “En aquestes dues comunitats es valoren coses diferents per a les categories. A Madrid se centren més en qüestions tècniques i a Barcelona, hi ha un sistema que inclou unes coses obligatòries i altres optatives que permeten sumar punts per pujar de nivell”, resumeix l'empresari. En tots dos casos, assegura, sempre ha pogut complir els requisits, però assenyala que el sistema espanyol no és lògic. “Per començar, perquè una vegada et donen les estrelles ja mai ningú no torna a revisar que te les segueixes mereixent”, adverteix.

“El sistema ni és bo, ni és transparent ni és just”, denúncia Ramón Estalella, secretari general de la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (Cehat). “No hi ha cap lògica en què dos hotels iguals puguin tenir categories diferents a Sevilla o la Corunya”, insisteix. De les estrelles, diu, cada vegada se'n fia menys gent, perquè no garanteixen ni una escala de preus ni de qualitat. Estalella recorda a més que Espanya no ha pogut sumar-se a una iniciativa europea, anomenada HotelStars, que ha impulsat un sistema estandarditzat de categories. “Ja hi ha 15 països europeus que ho han adoptat. I Espanya no. Per què? Perquè primer caldria aconseguir que es posessin d'acord 17 comunitats. I és impossible”, lamenta.

La classificació d'HotelStars també ordena els hotels en cinc categories marcades amb estrelles. No obstant això, està basat en un sistema de punts, i no solament sumen les qüestions tècniques, sinó també qüestions com que els conserges parlin idiomes. Bruno Hallé, soci-director de Magma Hospitality Consulting, va treballar a petició de la Cehat en una possible incorporació d'Espanya a aquest sistema. “Estudiem les normes de les 17 comunitats. Ens reunim amb empresaris de tot Espanya i fins i tot elaborem una possible normativa comuna”, recorda. No seria tan difícil adaptar totes les autonomies, opina. “I així aconseguiríem tenir una referència real pel que fa a la resta d'Europa. Hi sortiríem guanyant, perquè els hotels espanyols tenen uns estàndards de qualitat superiors als de la majoria d'Europa”, resumeix. Llavors, per què no hauria de prosperar? “El problema és polític”, rasa. Les comunitats tenen transferides les competències turístiques i no volen renunciar-hi.

El Govern també fa anys que vol fixar una normativa homogènia. El 2010 es va crear un grup de treball per “buscar una solució al problema de la classificació hotelera”. Va concloure que era convenient adoptar un sistema com el d'HotelStars. I, d'aquí, que l'Executiu de Mariano Rajoy inclogués l'objectiu en el Pla Integral de Turisme 2012-2015. No obstant això, s'acaba el termini i no hi ha avanços.

“Ja pots tenir les estrelles que vulguis, que al final, qui mana és Trip Advisor amb les opinions que recull dels viatgers”, avisa Ricard Santomà, director de TSI-Turismo Sant Ignasi, vinculada a la Universitat Ramon Llull. Aquest expert en qualitat turística treu ferro a l'embolic autonòmic de les categories. “La classificació té en compte coses molt tècniques. Tots paguen el mateix IVA i tampoc marca ja els preus, perquè hi ha hotels de dues estrelles que cobren més que els de quatre, gràcies a serveis molt cuidats”, recorda. Al final, conclou, el que compta és la qualitat, no les estrelles.

Pa amb tomàquet i carta de coixins

 17 normatives. Les competències de turisme estan transferides a les comunitats autònomes, per la qual cosa els Governs regionals decideixen com es classifiquen els hotels. Tots utilitzen els sistemes d'una a cinc estrelles, però per aconseguir-les, els requisits són diferents a cada lloc.

Una habitació, moltes mesures. Gairebé totes les normatives es detenen molt en els metres quadrats que han de tenir les habitacions. Una doble a Catalunya ha de tenir almenys 14 metres en un tres estrelles. A les Canàries, n'exigeixen 21 per a aquesta categoria i a La Rioja són 16 metres. Els passadissos també difereixen: a Andalusia, si l'hotel és de cinc estrelles, han de mesurar almenys 1,75 metres d'ample, mentre que a La Rioja es conformen amb 1,65 metres. 

A Catalunya, pa amb tomàquet i dos coixins. Més enllà de les qüestions tècniques obligatòries, a Catalunya hi ha una llista de serveis optatius que permeten als hotels pujar de categoria. Els que vulguin ostentar quatre i cinc estrelles han de servir “esmorzars amb productes de proximitat”, com ara embotits de la zona o pa amb tomàquet. A més, per pujar de tres a quatre estrelles cal oferir almenys dos tipus de coixí, raspall de dents, estris d'afaitar o per cosir.

A les Canàries, el gran luxe demana cotó orgànic. Els hotels canaris que no es conformin amb les cinc estrelles, i aspirin a la categoria “gran luxe”, tenen requisits especials: disposar de gimnàs, perruqueria i piscina. Els matalassos han de ser “d'alta densitat”, han de tenir carta de coixins i l'opció de triar llençols de cotó orgànic.

A les Balears, estrelles a la carta de l'hoteler. El sistema de les illes posa pocs requisits fixos i desenes de possibilitats per sumar punts. Al final, un hotel de cinc estrelles ha de tenir almenys 700 punts i un de gran luxe, 950 punts. Però les combinacions per arribar aquí són variades. Que l'hotel no tingui barreres arquitectòniques per a discapacitats, per exemple, suma vuit punts. Prestar paraigua als hostes, un. Rebre els clients amb flors fresques a l'habitació o un regal és obligatori per als cinc estrelles, i els altres, els fa sumar sis punts. Les obres d'art originals a les habitacions, afegeixen deu punts extra. I la piscina coberta climatitzada, 15 punts més.

A Andalusia, categories especials. Aquesta comunitat ofereix distintius d'hotels “esportius” —han de tenir, entre altres coses, monitors esportius i menús dietètics—, “familiars” —amb piscina, guarderia i menú infantil— i “de negocis” —amb servei de secretariat, despatxos i traductors—.