Selecciona Edició
Connecta’t

Neus Català porta la seva vida al teatre

El Festival Grec estrenarà un monòleg sobre la supervivent de Ravensbrück

Neus Català, amb la seva Medalla d'Or, a la Generalitat. Ampliar foto
Neus Català, amb la seva Medalla d'Or, a la Generalitat.

La intensa vida de Neus Català (Els Guiamets, 1915), última supervivent catalana del camp d'extermini nazi per a dones de Ravensbrück, serà portada al teatre. L'actriu Mercè Arànega encarnarà aquesta dona valenta que dilluns passat va rebre de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, la Medalla d'Or, la màxima distinció de la institució, per la seva lluita per salvaguardar la memòria dels deportats i en favor dels drets democràtics.

El muntatge, que s'estrenarà al Festival Grec d'aquest any, es representarà durant el mes de juliol a la Sala Muntaner i després marxarà de gira. L'obra serà una adaptació de la biografia novelada Un cel de plom, en la qual Carme Martí va plasmar les vivències de Català. L'adaptació l'està duent a terme Josep Maria Miró, la direcció serà a càrrec de Rafael Duran, amb qui Arànega ja ha treballat en moltes ocasions, i de la producció se n'encarregarà Carles Manrique, explica l'actriu. El monòleg “és un orgull i un regal”, afirma Arànega. “Tinc la sensació que pel fet de donar a conèixer el testimoniatge de Català aquesta obra implica una gran responsabilitat ètica i social”, afegeix l'actriu.

De fet, Arànega va voler estar present en l'homenatge celebrat al Palau de la Generalitat. Precisament durant l'acte, Martí va ser l'encarregada de pronunciar la glossa d'homenatge a la supervivent i lluitadora antifeixista. Com en Un cel de plom, Martí va viatjar amb les seves paraules fins als Guiamets, el petit poble del Priorat ple de vinyes on Català va néixer, en el si d'una família de pageses, i on ara viu, al geriàtric local. “Ningú no està per sobre de ningú, no abaixis mai els ulls per ningú”, li deia el seu pare, va recordar Martí.

Arànega reviurà la trepidant vida de Català, que amb només 14 anys va guanyar la seva primera vaga quan va exigir cobrar com els homes. Després, amb l'esclat de la Guerra Civil, els veïns van crear una milícia popular per salvar les collites i més tard va marxar amb un grup del PSUC a Barcelona, on va estudiar infermeria, la seva professió somiada.

Amb només 20 anys es va fer càrrec de més de 180 nens en una colònia de refugiats a Premià de Dalt i quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona van fugir a França. Un Cel de plom recorre també les penúries en l'exili passades per Català durant la Segona Guerra Mundial i com durant la seva nit de noces ella i el seu marit van acollir els dos primers guerrillers. L'activista feia d'enllaç dels maquis i els passava missatges després d'un llarg recorregut amb bicicleta, amb barca, amb autobús, fins que el matrimoni va ser descobert. Després de dos mesos de presó, la van deportar. La seva vida, relata Un cel de plom, estaria marcada sempre pel viatge cap a l'infern del camp d'extermini recorregut al costat de 80 dones, durant cinc dies, en un vagó de tren.

El seu primer record en arribar al camp, l'olor de carn cremada que inundava un cel de plom, dóna títol a la novel·la escrita per Martí. Català va sabotejar els nazis inutilitzant armament i com que va ser testimoni dels milers de dones que van morir a mans dels nazis va fer una promesa: que les vides de les persones desaparegudes als crematoris no fossin mai oblidades.

Per aquest motiu Català, amb només 30 anys, va iniciar una altra lluita; la de la memòria, va recordar Martí en la seva glossa. Va tornar a casar-se (el seu primer marit no va sobreviure a la barbàrie) i des de França va treballar incansablement per enderrocar el franquisme. Va tenir dos fills, i això que va pensar que els nazis l'havien esterilitzat. Durant la dictadura va passar documentació clandestina i no va deixar mai la militància comunista. Després va recollir el testimoni de 50 dones espanyoles en el llibre De la resistència a la deportació. Perquè les dones, ha defensat sempre, van ser la gran infraestructura de la resistència.

“Amb el projecte en marxa vam anar conèixer-la als Guiamets, al costat del geriàtric”, diu Arànega recordant la primera vegada que la va veure en persona. Els fantasmes van tornar a Català després d'ingressar, amb 95 anys, a l'asil quan veure els llençols del seu llit de ratlles. La seva filla va exigir que els canviessin. Amb l'estrena de l'adaptació, Català, a punt de fer els 100 anys, tornarà a ser partícip de la seva gran afició de joventut, el teatre.