Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Sobiranisme a la deriva

CiU i ERC perden la majoria a les enquestes pel càstig dels catalanistes moderats

La pitjor perspectiva per al sobiranisme català, entre les que anuncia el CEO –organisme demoscòpic oficial de la Generalitat–, no és que els partits al poder autònom, Convergència i Esquerra, perdrien la raspada majoria absoluta que tenen. El pitjor és que aquesta nova enquesta subratlla i amplia la decadència que es registra des del succedani de referèndum del 9-N.

CiU i ERC perden en conjunt. L'alarma més greu és que el nacionalisme d'Artur Mas es quedaria a l'entorn dels 31 diputats (la majoria absoluta és 68), davant dels 50 que controla actualment; això suposa la meitat dels 62 que va obtenir el 2010. De manera que l'aventura independentista està resultant cruel per al seu principal protagonista, abandonat per la seva clientela catalanista més moderada i centrista.

Amb un petit esforç addicional dels seus sectors radicals, encara pot empitjorar, sobretot si aconsegueixen centrifugar de la federació CiU el seu partit federat, Unió, democristià però no separatista. Els talibans convergents pretenen escurçar la carrera de Josep Antoni Duran Lleida per defensar l'autonomisme que Mas i el seu fundador Jordi Pujol van practicar fins a abans-d'ahir. Potser ignoren que el dia que aconsegueixin liquidar Duran també hauran destruït Mas, perquè encara que els democristians no afegeixen gaires escons als convergents, la ruptura seria de ben segur explotada. I castigada per l'electorat, que no tolera baralles de família. Com que CiU estaria empatada amb ERC, qualsevol revés imprevist la deixaria en segon lloc. I el seu líder (que ja és el seu únic actiu), abocat a la dimissió.

Les temptatives nacionalistes d'edulcorar la seva catastròfica deriva propagant una presumpta majoria amb la CUP –una organització antisistema– resulten risibles, ja que és impossible imaginar el partit business friendly governant amb el dels okupes. Les ganes de refer el maltractat prestigi mitjançant una eteri i d'entrada poc creïble full de ruta comú amb Esquerra semblen estèrils (no sumen), encara que si els altres actors no reaccionen, els permetran créixer algunes setmanes.

La negativa dels membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a considerar “plebiscitàries”, o pseudoreferendàries, les eleccions del 27-S, i la propensió a la rebel·lia de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encara injecten més pressió a aquest bloc a la deriva. Sobretot des que l'embranzida dels alternatius (Ciutadans, Podem) afecta els seus caladors tradicionals, però també recupera vots de l'abstenció.

Si aquests pronòstics tenen versemblança –la demoscòpia mai és exacta–, això també indica que el declivi del sobiranisme és una ocasió òptima per a una reacció proactiva i integradora del Govern central que faciliti el reacomodament de Convergència en els seus perfils tradicionals. És d'una lògica aclaparadora, encara que reclamar-ho equivalgui a cridar al desert.