Selecciona Edició
Connecta’t

L’infern de Lalo García

L'exjugador de bàsquet del Fórum Filatélico de Valladolid fa 13 dies que ha desaparegut

Lalo García, durante una rueda de prensa, en 1998. Ampliar foto
Lalo Garcia el 2007. DIARIO AS

Amb el pas dels anys les faccions de Lalo (Gonzalo) García, l'exjugador de bàsquet del Fórum Filatélico de Valladolid, havien perdut duresa. L'edat i els disgustos van fer que els quilos arrodonissin el seu rostre i el pèl desaparegués gradualment del seu cap. No estava en el seu millor moment, però venien temps millors. Per fi havia trobat una feina nova, se'l veia animat i fins i tot havia reprès el bon costum de fer exercici físic. Per això no va semblar estrany que, el dimecres 4 de març a la tarda, s'enfundés un xandall blau, unes vambes blanques i sortís, sense cartera ni mòbil, "a fer una passejada". Lalo no va tornar. Fa 13 dies que ha desaparegut. 

La mare de Lalo, Montse, va denunciar la seva desaparició l'endemà. La Guàrdia Civil va iniciar llavors una batuda pels voltants d'Arroyo de la Encomienda, un municipi proper a Valladolid, on l'exjugador vivia amb la seva mare. Diverses unitats canines van rastrejar sense èxit la ribera del riu Pisuerga i fins i tot els bussos es van sumar a la recerca. Res. Als voltants de la petita localitat de 17.000 habitants no es va trobar la més mínima pista de Lalo. Però el cabdell no va trigar a deixar anar el primer fil del que poder estirar. Cap a les 22.00 del dimecres l'exjugador va ser vist a la cafeteria Carex, a Valladolid. La Policia Nacional es va fer càrrec de la investigació i van aparèixer els primers precs dels familiars. "Només volem que torni", implora Mike Hansen, company d'equip de Lalo i portaveu de la família.

Les lesions van deixar Lalo sense bàsquet quan tenia 30 anys

La desaparició de l'exjugador, de 43 anys, ha deixat un riu de reaccions callades, de mirades tristes. Era una figura reconeguda de l'esport de Valladolid, un home de la casa, dels que neixen, creixen i sempre romanen al seu club. En un equip pel qual van passar jugadors com Oscar Schmidt i Sabonis, ell era l'únic que tenia la seva samarreta amb el número cinc retirada al sostre del Pavelló Pisuerga, una cerimònia habitual a la NBA, estranya a Espanya, però que en tot cas queda reservada als jugadors més grans. Les lesions van deixar Lalo sense bàsquet quan només tenia 30 anys. Havia debutat amb 17 i en les seves 13 temporades es va convertir en la referència d'un club, en què els nens volien ser com ell.

Els dies de glòria no es van acabar amb la retirada perquè Lalo es va quedar al club com a director esportiu. Finalment es va incorporar a la firma que, en aquell temps, l'any 2006, era el patrocinador del club, Fórum Filatélico. Lalo havia heretat la cartera del seu pare, també comercial de l'entitat, i la seva bona imatge va donar fruits immediats, les operacions basades en la confiança que inspirava el capità s'acumulaven i va començar a gestionar un negoci en aparença pròsper. Fins i tot mostrava públicament l'orgull d'haver duplicat els clients del seu pare, fins que el maig del 2006 el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska va precintar les oficines de Fórum Filatélico i Afinsa i va destruir els estalvis d'un munt de famílies, els de Lalo i un bon tros de la seva autoestima. L'exjugador va viure el desallotjament per part de la policia de la seu de Valladolid de l'empresa, que va ser acusada d'estafar més de 200.000 clients a Espanya.

La camiseta de Lalo en el Pabellón Pisuerga. ampliar foto
La samarreta de Lalo al Pavelló Pisuerga.

Passen els dies, el misteri no es resol i les noves informacions que es van coneixent amb comptagotes no aclareixen gaire cas. Els familiars i amics de Lalo es divideixen entre els que creuen que ha optat per començar una nova vida lluny de Valladolid i els que pensen que la seva desaparició és una mala notícia que no s'explica amb sorpresa sinó com el desenllaç esperat per qui fa tants anys que cau sense poder aixecar-se. "Ha marxat de la ciutat perquè la vida l'ha castigat bastant", diu el seu amic Francisco Javier Pastor, que s'aferra a aquesta opció i que no vol sentir parlar d'un possible suïcidi.

La família s'alimenta d'esperança. Per a ells va ser un cert alleujament la declaració d'un ciutadà que va assegurar haver vist Lalo dijous al matí amb el seu xandall blau al centre de Valladolid. És una informació no oficial que la policia no ha validat encara, però a la qual s'agafen els coneguts de l'exjugador que es neguen a pensar que no tornaran a veure el seu pare, fill, germà o amic.

Un vida plena de patacades

Els amics i familiars de Lalo García el descriuen com un home solidari, simpàtic i una mica reservat, que va passar de tenir èxit, diners i fama a perdre-ho tot en un tancar i obrir d'ulls. Els que el coneixen asseguren que no ha arribat a superar la patacada del Fórum Filatélico. Lalo va haver de repetir fins a l'afonia que no estava al corrent la situació de l'empresa, que no sabia que darrere de les operacions que havia signat hi havia una estafa piramidal de proporcions bíbliques. Amb bona part dels estalvis perduts li va tocar reiniciar la vida laboral una vegada més, però cada dia era més complicat, va haver de demanar ajuda de tota mena als més propers, barallar-se contra l'oblit i la fallida econòmica.

L'exjugador es va divorciar en dues ocasions i té dos fills, de 13 i 8 anys. Va passar moltes dificultats econòmiques per mantenir-los i, en esclatar el cas Fórum, va dirigir totes les seves forces a buscar una feina. En va trobar en un empresa d'esdeveniments esportius però la crisi econòmica va atacar i l'entitat fa fer fallida. Lalo no es va acovardir i va seguir buscant. Es va traslladar al País Basc per ser escorta de polítics en una empresa de seguretat. Al cap de poc temps ETA va abandonar les armes i els guardaespatlles van passar a ser prescindibles.

Però, després de tants infortunis, semblava haver trobat el camí correcte. El desembre del 2014 va començar a treballar en la companyia d'assegurances d'uns grans magatzems. La feina nova, unida a la devolució d'un 10% del que havia perdut en el concurs de creditors de Fórum semblaven un punt per començar la remuntada. però les ferides d'uns anys tan desgraciats finalment havien passat factura. El físic, abans admirat, ja havia desaparegut, l'admiració que despertava s'extingia a poc a poc.