_
_
_
_
_

El rebuig a la independència s’aferma a Catalunya

CiU i ERC perden la majoria absoluta, segons un sondeig de la Generalitat

Miquel Noguer

El president de la Generalitat, Artur Mas, va rebre divendres un nou avís en forma d'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, l'ens demoscòpic de la Generalitat. Si se celebressin avui eleccions a Catalunya, Convergència i Unió sofriria una reculada històrica que li impediria sumar majoria fins i tot pactant amb Esquerra Republicana, el seu actual soci de Govern i peça imprescindible per continuar endavant amb el procés sobiranista. Els dos partits haurien de pactar amb una tercera formació, la CUP, la qual cosa complica la governabilitat de Catalunya. L'enquesta també reflecteix l'avanç del no a la independència, que supera el sí en quatre punts. Un 48% dels catalans és contrari a la independència enfront del 44% que hi donen suport.

Tècnicament el sobiranisme continuaria sent majoritari al Parlament català, però la gestió del panorama polític s'endevina molt complicat. I és que si els acords CiU-ERC en política econòmica i social ja han estat complicats, amb la CUP, emmarcada a l'esquerra alternativa, sempre han estat impossibles.

Mas i Junqueras hauran de pactar amb la CUP si volen governar

Convergència i Unió es quedaria amb 31 o 32 escons respecte als 50 que té actualment i Esquerra Republicana n’aconseguiria 30 o 31, deu més que actualment. Ciutadans i Podem rivalitzen per la tercera plaça al Parlament amb 16 o 17 escons cadascun d'ells.

Malgrat que CiU podria tenir un molt lleuger avantatge en nombre d'escons, ERC guanya clarament en intenció directa de vot. D'aquesta manera, la formació d’Oriol Junqueras es queda amb el 17,3% dels vots mentre que CiU aconseguiria el 13,2%. En tercer lloc empaten Podem i Ciutadans amb un 11,6%.

Podem i Ciutadans rivalitzen pel tercer lloc i PSC i PP s'enfonsen

La resta de forces polítiques sofreixen importants descensos, tret de la CUP, que obtindria entre 10 i 11 escons; el PSC es quedaria amb 11 o 12 escons respecte als 20 que va aconseguir el 2012; el PP n’obtindria 13 o 14, cinc menys que ara, i Iniciativa n’aconseguiria entre 6 i 8, mentre que actualment en té 13.

L'enquesta està feta amb una estimació de participació del 68% i reflecteix que un 11,6% dels electors no sap què votaria. Tot l'estudi revela que la preocupació per les "relacions Catalunya-Espanya" ha baixat notablement. Aquesta qüestió es manté en quarta posició, després de l'atur, la insatisfacció amb la política i el funcionament de l'economia. Encara així, si en l'última enquesta del 2014 les relacions Catalunya-Espanya eren un dels principals motius de preocupació pel 30,7% dels catalans, la xifra s'ha reduït ara al 19,3%.

Davant la pregunta sobre si els ciutadans volen o no que Catalunya sigui un Estat independent, un 48% dels enquestats respon negativament, mentre que un 44,1% es decanta pel sí. Un 6% dels enquestats no ho sap. En l'anterior enquesta, el no guanyava el sí per només vuit desenes (45,3% contra un 44,5%). Malgrat la reculada del sí, l'opció de l’Estat independent continua imposant-se i creix lleugerament –tres punts– quan es pregunta quin model d’Estat es prefereix. En aquest cas, el model preferit és l’Estat independent (39,1%); en segon lloc, l’Estat federal, que baixa gairebé tres punts i es queda amb el 26,1%. El 24% dels enquestats demanen que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma. Un 3,4% opta perquè Catalunya sigui una regió d’Espanya.

El resultat de l'enquesta complica la intenció del sobiranisme de convertir les eleccions del 27 de setembre en un plebiscit sobre la independència. El responsable de l'estudi, Jordi Argelaguet, va afirmar que una de les raons que pot explicar la baixada de l'independentisme és que alguns sobiranistes confien ara que, amb l'arribada de Podem, hi hagi un canvi profund en la correlació de forces al Congrés i sigui possible una reforma constitucional que permeti un millor encaix de Catalunya a Espanya.

De fet, Podem gairebé empataria amb CiU en l'escenari d'unes eleccions generals. Els nacionalistes es quedarien amb 12 escons i el partit morat amb 11-12. PSC i PP retrocedeixen molt i empatarien amb cinc o sis escons, mentre que ERC n’aconseguiria entre vuit i nou.

EL PAÍS, mitjà líder a Internet en informació política

A la pregunta del CEO sobre "com us informeu dels temes polítics per Internet?", EL PAÍS (digital) apareix com a primera capçalera (14,9%) després de les xarxes socials (19,0%) i un grup de mitjans sense especificar (18,1%). Darrere d'EL PAÍS (digital) figura Lavanguardia.com (12,5%) i l'Ara.cat (10,9%). El Periódico obté un 5,4 % i, Vilaweb, un 5,4%.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_