Selecciona Edició
Connecta’t

Amb la fermesa deguda

La intervenció del BPA i el Banco de Madrid confirma que la lluita contra el frau és possible

Les autoritats andorranes i el Banc d'Espanya han actuat amb la contundència deguda en decidir la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i la seva filial Banco de Madrid, l'entitat que va gestionar els diners ocults de Pujol. La informació transmesa pel Tresor dels Estats Units que alguns directius del BPA col·laboraven en el blanqueig de diners de clients xinesos, russos i veneçolans –els Estats Units creuen que els diners blanquejats procedeixen “del crim organitzat”, va obligar el Principat a prendre una decisió dràstica, que ara ha de corroborar-se amb una investigació a fons. El consell d'administració del Banco de Madrid va dimitir perquè l'autoritat bancària espanyola va deixar clar que no confiava en la seva gestió.

Quin seria el resultat òptim de la intervenció espanyola i andorrana? Doncs una investigació exhaustiva de la gestió del banc, a Andorra i a Madrid, per determinar l'abast de les operacions de blanqueig i per comprovar el compliment fiscal dels capitals dipositats (fins a gairebé 900 milions en Sicav només al Banco de Madrid). La naturalesa dels vehicles financers no prejutja delicte, però els interventors del banc obtindran informació valuosa amb l'encreuament de les dades disponibles sobre declaracions de béns a l'exterior. Es tracta, a més, que els informes dels interventors s'executin amb la màxima rapidesa possible per evitar en la mesura que sigui possible un deteriorament dels balanços de les entitats en cas que no pertoqui a imputació de delictes.

Fins aquí, estem davant una decisió política contundent els danys principals de la qual són d'imatge (Andorra apareix com un focus de blanqueig de diner negre), de capital (el BPA sofreix fugues de diners de certa consideració) i de gestió (la dimissió del consell del Banco de Madrid). Però els efectes poden tenir un abast més important si Andorra resol liquidar o vendre el BPA, decisió en la qual probablement influirà l'opinió de Washington i que podria conduir a la venda o el tancament del Banco de Madrid.

El Banc d'Espanya i el consell del Banco de Madrid hauran d'explicar alguns detalls significatius de la intervenció. El primer és per què el Sepblac (servei de prevenció de blanqueig de capitals) no va detectar casos greus de blanqueig (sí que va esmentar que el banc havia tancat comptes sospitosos sense comunicar-ho de forma correcta), i posteriorment el Tresor americà va facilitar prou informació per justificar una intervenció. També requereix un aclariment el fet que el consell decidís continuar inicialment en les seves funcions per, hores després, presentar la dimissió en bloc.

La relativa rapidesa i eficàcia amb què s'han desenvolupat els esdeveniments hauria de ser una norma comuna de col·laboració en les actuacions contra el blanqueig de diners (com en aquest cas), el frau fiscal i el frau bancari. Si s'actués sempre amb el mateix interès i fermesa, bona part dels problemes del frau fiscal podrien solucionar-se amb rapidesa.