_
_
_
_
_

“Les esbroncades del meu pare han estat per haver-me relaxat”

Carlos Sainz, fill del mític pilot de ral·lis, s'estrena en la fórmula 1 aquest cap de setmana amb l'escuderia Toro Rosso

Oriol Puigdemont
Carlos Sainz, durant uns entrenaments a Montmeló.
Carlos Sainz, durant uns entrenaments a Montmeló.Mark Thompson (Getty)

Carlos Sainz Vázquez de Castro (Madrid, 20 anys) fa uns dies que és a Melbourne, on diumenge s'estrenarà a la fórmula 1 com a pilot de Toro Rosso, l'equip filial de Red Bull. Darrere queda un any de molta pressió i nervis, que se li va complicar encara més quan Red Bull es va decantar per Max Verstappen, un noi de 17 anys. Finalment, el traspàs de Sebastian Vettel a Ferrari va provocar un efecte en cadena que va deixar un volant lliure a l'escuderia italiana, i aquesta vegada ja no se li va escapar.

Pregunta. Què és l'últim que ha pagat? Li ha semblat car?

Respuesta. El sopar d'ahir. Aquí tot és molt car, gairebé com a Mònaco.

P. Se sent preparat per a la seva primera carrera a la F-1?

R. Sí. Crec que hem fet els deures, però ara cal comprovar-ho. No hi ha cap raó per pensar que les coses no sortiran bé.

Verstappen és molt bo, Red Bull el va triar abans que a mi

P. Què significa que les coses surtin bé?

R. Primer cal acabar la cronometrada, després passar a la Q3 i intentar puntuar en la cursa. Des d'aquí sembla fàcil, tot i que tant l'equip com jo sabem que això és molt complicat. Però es pot aconseguir.

P. Què és el que li ha costat més?

R. Hi ha moltíssims procediments que cal fer amb el volant, coses molt complexes quan vas a 300 per hora. Això és el més complicat, trobar el temps per fer-ho. Però per això tenim els tests.

P. Com es pren aquest any?

R. Amb molta il·lusió, amb un somriure a la cara perquè és un somni fet realitat. Estic convençut que si m'ho passo bé i sóc positiu tot anirà bé.

P. En el seu camí fins a la F-1, Red Bull sempre li ha exigit guanyar per seguir donant-li suport. Com que aconseguir-ho amb un Toro Rosso es presenta complicat, ¿tot passa per imposar-se al seu company d'equip?

R. El meu principal objectiu no és quedar per davant de Max [Verstappen], sinó treure el màxim del que porto dins. Sé perfectament que si extrec tot el meu potencial seré al davant, i això és en el que ha de confiar cada pilot. Has de centrar-te en tu mateix i tota la resta ja arribarà.

Carlos Sainz, a bord del seu bòlid al circuit de Montmeló.
Carlos Sainz, a bord del seu bòlid al circuit de Montmeló.A. García (efe)

P. Que Red Bull no faci més que promocionar Verstappen com la reencarnació de Senna, li treu pressió a vostè?

R. El que és evident és que a mi no em suposa cap problema que la gent parli d'ell i el posi pels núvols perquè és per fer-ho: arribar a la F-1 amb 17 anys no és gens fàcil. Però és important que tothom tingui clar que al garatge la pressió és exactament la mateixa per als dos. Ens demanen els mateixos resultats.

P. Tan bo és?

R. És molt bo. Red Bull el va triar a ell abans que a mi. Això vol dir que creuen que és molt bo i jo també ho crec. Només cal veure les curses que ha fet a la fórmula 3.

P. Quin tipus de pilot és vostè?

R. Tothom ho veurà a partir de diumenge. És que no m'agrada definir-me, prefereixo que ho facin els altres.

De petit vaig passar molta més pressió que els altres. Em va tocar patir molt

P. Quina ha estat l'esbroncada més forta que li ha fet el seu pare?

R. D'esbroncades, n'hi ha hagut poques, però les que m'ha fet han estat per qüestions d'actitud, perquè ell pensava que no estava esforçant-me tant com podia. Ha passat poc perquè sempre he estat molt treballador, però si en algun moment m'he relaxat m'ho ha dit. Això és el que més l'ha preocupat.

P. Els rivals tenien més ganes d'avançar-lo per ser fill de Sainz?

R. Sempre et trobes aquest tipus de gent, sobretot en kàrting. Et miren i saben que ets el fill de Carlos Sainz. Entre nens és normal que et tinguin una mica més de ràbia i vulguin guanyar-te perquè ets el fill de. A mi també m'hauria passat.

P. El seu cognom li ha ajudat més que perjudicat?

R. Jo crec que la proporció és del 50%. El que vaig haver de passar al kàrting va ser molt dur. Jo tenia molta més pressió que els altres, em miraven amb molt més de recel. No tenia a sobre només els ulls del meu pare sinó els de molta més gent. A mi em va tocar patir molt de petit i hi haurà qui pensi que exagero. Però quan tens 10 anyets tot això t'afecta. Quan ja ets una mica més madur, t'acostumes a aquesta pressió i simplement tens l'avantatge de tenir al teu costat algú que ha estat dues vegades campió del món.

Espero que l’Alonso hagi vist en mi un pilot diferent i una bona persona

P. Quina va ser la primera vegada que el va guanyar en una cursa?

R. És que mai ens hem comparat.

P. Mai han corregut l'un contra l'altre?

R. Sí, és clar que sí, però si ho fem en un cotxe de ral·lis ell em guanyarà sempre, i si correm en un kart o en un monoplaça sempre el guanyaré jo. En un circuit de terra on jo pogués fer totes les voltes que volgués, crec que començaria a collar-lo.

P. Què li ha donat a Fernando Alonso perquè li tingui tant d'afecte?

R. Sincerament espero no haver-li donat res i que ell hagi vist en mi un pilot diferent i una bona persona.

P. Es va espantar a Montmeló quan va saber què li havia passat?

R. No ho vaig assimilar perquè estava centrat en la meva prova i també havia tingut un accident. No em va donar temps a preocupar-me gràcies a Déu perquè no ho hagués passat gens bé.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_