Selecciona Edició
Connecta’t

El retrat d’un músic, primera fotografia en paper a Espanya

El Museu de la Universitat de Navarra la mostra a l'exposició 'El món al revés'

Retrat del músic Pascual Pérez Gascón, el 1848.
Retrat del músic Pascual Pérez Gascón, el 1848.

Una imatge datada el 1948 a Espanya s'ha incorporat a l'exposició El món al revés: el calotip a Espanya, que s'exhibeix al Museu de la Universitat de Navarra. El retrat és la primera fotografia que es coneix a dia d'avui feta en paper a partir d'un calotip a Espanya, segons responsables de la pinacoteca. La imatge ha estat cedida en dipòsit pel col·leccionista valencià Juan José Díaz Prósper, que acaba d'adquirir-la. Prósper és propietari d'una de les col·leccions privades més importants de fotografia d'Espanya del segle XIX i principis del XX. La seva col·lecció ha estat exhibida en museus valencians com l'IVAM i el Muvim.

El retrat fet a València es va fer al mestre de la música valenciana Pascual Pérez Gascón, signat pel fotògraf, també valencià i de nom similar, Pascual Pérez Rodríguez. La fotografia és un paper a la sal a partir d'un calotip que mesura 10,2 centímetres d'altura per 7,6 centímetres d'amplada.

La fotografia representa, fins avui, la imatge sobre paper més antiga feta a Espanya, segons consta als catàlegs d'imatges. L'anterior datació més antiga corresponia a la foto d'una vista de Cadis de l'autor anglès Claudius Galen Wheelhouse, Plaça d'Isabella, Cadis efectuada el 1849 i que pertany a la col·lecció del museu navarrès i que també es mostra en l'exposició El món al revés: el calotip a Espanya.

A la imatge que es presenta avui està representat Pascual Pérez Gascón, pedagog, organista i compositor valencià a l'edat de 46 anys, quan tocava l'òrgan de la catedral de València i era professor de música a l'escola Real de San Pablo de València.

El retrat fet a València es va realitzar al mestre de música Pascual Pérez y Gascón

La fotografia, segons responsables del museu, està feta sobre un paper a la sal a partir d'un negatiu de paper (calotip). "Sobre la fotografia hi ha una quadrícula, i això fa suposar que aquesta imatge va ser utilitzada per reproduir-se en forma de dibuix o gravat, en què les quadrícules servien de guia per fer la còpia", puntualitzen en una nota. Especialistes en el tema de la imatge assenyalen que "el retrat va ser efectuat fent seure el músic, perquè la presa havia de durar alguns segons perquè no sortís moguda. Per aconseguir aquest curt temps d'exposició, es treia el retratat a l'exterior o es feia a través d'un gran finestral on la llum difusa il·luminava l'individu".

Especialistes del museu navarrès matisen que "al dors de la imatge hi ha la data 1848 escrita en clixé de paper. A més, hi ha uns gravats de Pérez Gascón de començaments del 1850 en què es veu la seva efígie, possiblement treta d'aquesta mateixa fotografia".

Segons les investigacions realitzades pel Museu de la Universitat de Navarra, el fotògraf Pascual Pérez Rodríguez (València, 1804-1868) va entrar quan era molt jove com a novici a les escoles Pies, on va destacar en els estudis, i després va ser professor d'Humanitats al Col·legi de Saragossa. Es va traslladar a València el 1827 i el 1833 va fundar el Diario Mercantil Valenciano.

L’anterior datació més antiga corresponia a la foto d’una vista de Cadis de l’autor anglès Claudius Galen Wheelhouse

La seva amistat amb Benito Monfort, fundador de la Societat Heliogràfica de París i del diari La Lumière –Pascual Pérez en va ser corresponsal a Espanya el 1851, li va possibilitar estar al corrent de les últimes novetats en fotografia. Es va iniciar com a daguerreotipista amb el també aficionat doctor Monserrat, que va ser rector de la Universitat de València, que ja havia obtingut daguerreotips el 1840. A finals del 1847 va obtenir les seves primeres proves al calotip amb èxit. Però va ser el 1849, arran d'una polèmica periodística amb la premsa de Madrid i Barcelona, sobre l'introductor del daguerreotip de paper, quan Pascual Pérez va afirmar que havia estat el primer a fer-ho dos anys abans (a finals del 1847), i les primeres proves, que estan en poder d'unes persones d'aquesta capital, anunciaven aquests notables resultats. En un altre article afirma que, sens dubte, s'ha començat a treballar i perfeccionar "aquesta bonica aplicació de l'invent de Mr. Daguerre" i la primera també on la fotografia sobre paper s'anuncia al servei del públic. Més tard serà a València on Pascual Pérez anuncia a El Mercantil Valenciano de l'1 de setembre del 1851 la imminent publicació de l'àlbum del Cabanyal, una de les primeres obres d'aquest tipus realitzades a Europa.

Com a escriptor, a més dels seus articles per a la premsa, es va especialitzar en el gènere de la novel·la gòtica, i en va escriure tres: La torre gòtica o El espectro de Limberg (1831), El hombre invisible o Las ruinas de Munsterhall (1833) i La urna sangrienta o El panteón de Scianella (1834).

El retratat Pascual Pérez y Gascón va realitzar importants innovacions pedagògiques a la música valenciana i espanyola, centrades en la seva adopció primerenca del sistema Bocquillon-Wilhem. A finals del 1850 es va crear l'Escola Popular de Música i en va ser nomenat director.

La fotografia de Pascual Pérez ocuparà una vitrina a l'exposició El món a l'inrevés, el calotip a Espanya que estarà oberta fins al 26 d'abril. La mostra recull el treball dels pioners que van utilitzar el paper com a suport de la fotografia.