Barcelona blinda el patrimoni de 228 comerços però no la seva activitat
L'Associació d'Establiments Emblemàtics considera que la protecció és insuficient
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous el catàleg final d'establiments emblemàtics, 228 comerços sobre els quals s'estableixen tres nivells de protecció patrimonial, i en 32 casos no es podrà tocar ni una rajola. Però el catàleg no blinda l'activitat d'aquestes botigues. “L'activitat va per un altre camí, amb eines urbanístiques el que protegim és la identitat”, ha argumentat el tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives.
L'Associació d'Establiments Emblemàtics de Barcelona ha qualificat d'insuficient la protecció d'un catàleg que consideren que “arriba tard” i podria haver anat més lluny, per exemple, declarant-los bé cultural d'interès. Des d'ERC, el regidor Jordi Portabella, que fa uns anys s'havia encarregat de la cartera de comerç, ha valorat que “es queda curt, perquè no protegeix l'activitat”.
El catàleg és fruit del treball i l'anàlisi a fons d'un primer llistat elaborat l'any passat just abans del canvi legislatiu dels lloguers de renda antiga que vencien el passat 31 de desembre. D'aquells 389 comerços sobre els quals es van suspendre les llicències d'obres o activitat, se n'han descartat 161, sobre els quals s'aixeca la suspensió. Els 228 restants es divideixen en tres nivells de protecció.
Un total de 32 són considerats establiments “de gran interès” (I1) i han de conservar-se de forma “integral”. No es pot tocar absolutament cap element de les botigues d'aquesta categoria, des d'un prestatge o un llum fins a un mostrador o la caixa registradora, ni tampoc moure'ls de lloc. Entre aquests 32 figuren comerços mítics, com El Indio o El Ingenio; bars i restaurants, com L'Almirall o Els Quatre Gats; i també la ganiveteria Roca i mitja dotzena de farmàcies, entre d'altres. Aquesta és la protecció que l'Ajuntament entén que, sense entrar en l'activitat, la protegeix indirectament perquè resultaria molt restrictiu pretendre canviar-la.
El segon nivell de protecció agrupa establiments “d'interès” (I2, un total de 152), que s'han de conservar de manera “parcial”. Això és, tenen elements d'interès singular però no mantenen íntegrament tots els originals. A aquest capítol pertanyen el restaurant Casa Leopoldo, el Bar Marsella, El Xampanyet, la camiseria Pons o l'adrogueria Quílez. El tercer nivell (I3) el formen 42 establiments amb “elements d'interès paisatgístic” que han quedat “desvinculats de l'establiment original” i hauran de tenir protecció “ambiental”. Són, entre d'altres, el Bar Resolís, la Casa del Bacalao, Scalextric Palau, el Bar Quimet o la Casa de l'Estilogràfica.
El secretari de l'Associació d'Establiments Emblemàtics, Josep Maria Roig, ha afirmat en declaracions a Ràdio Barcelona que el catàleg “podria tenir en compte més aspectes”, que “sí que podria mantenir algunes activitats” i que el llistat “arriba tard”. Roig ha assegurat que l'Ajuntament no els ha escoltat –en el màxim nivell de protecció no figura El Rey de la Magia, ha criticat-- i que buscaran “aliats” i presentaran al·legacions.
El tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, ha defensat que el catàleg s'ha elaborat amb la col·laboració dels “màxims experts en patrimoni, comerç i ciutat” i amb quatre despatxos d'advocats. El catàleg, que forma part del Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana, va ser aprovat ahir inicialment pel Govern municipal i estarà dos mesos en exposició pública. Després del període d'al·legacions, l'Ajuntament confia a tenir-lo aprovat d'aquí a un any, és a dir, durant el proper mandat.
Evitar la "tematització"
El catàleg per protegir comerços emblemàtics de Barcelona és, de fet, només una part del Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana presentat aquest dijous per l'Ajuntament. “Un superpla que creua el catàleg de comerços amb el paisatge urbà, l'urbanisme i altres ordenances”, ha resumit el gerent d'Hàbitat Urbà, Albert Civit.
El pla busca protegir la “qualitat urbana” de la ciutat, partint de la base que el comerç és una part substancial del model. Així, el pla també estableix àrees de la ciutat on es limitaran les actuacions urbanístiques i de paisatge per preservar l'espai públic i evitar la “privatització”, és a dir, evitar la “tematització” fruit de la concentració de determinats comerços o d'una marca concreta.
El pla concreta mesures que ja preveu l'Ordenança de Paisatge Urbà en relació amb els rètols (en fixa la mida i els limita només a la planta baixa), la il·luminació, l'ús de pantalles o els aparadors. També les portes: obliga tots els establiments a tenir porta.
I en algunes zones, com Ciutat Vella, l'Eixample centre i Sagrada Família, la Vila de Gràcia, el casc antic de Sant Andreu, el Poblenou i el Poble-sec, prohibeix agrupar locals d'un mateix edifici per la façana; obliga a preservar la “morfologia pròpia de façanes amb un mateix ús”; no deixa que els baixos trenquin amb la resta de l'edifici o afavoreix “la diversitat d'usos”. En aquest sentit, fixa un límit del 60% d'usos no residencials a les plantes dels edificis i un màxim del 50% d'ús residencial als baixos.
Sobre la firma
