Selecciona Edició
Connecta’t

Explicar l’assetjament

Morenés ha de donar compte del ‘cas Zaida Cantera’ i no atacar qui li faci preguntes

El ministre de Defensa, Pedro Morenés, ho va fer tot malament al Congrés dels Diputats durant la seva intervenció sobre el cas de l'oficial Zaida Cantera. Es va permetre qualificar de “baixesa moral” el fet que la diputada Irene Lozano, d'UPyD, li preguntés per aquest afer, i la va acusar de “muntar un circ mediàtic” i de “tacar el nom de les Forces Armades”, en comptes d'explicar el que se li preguntava o demanar una compareixença específica, si és que no tenia temps d'exposar les seves raons en el marc de les rígides normes de la sessió de control al Govern. El que no hauria hagut de fer és desviar l'atenció sobre el fons del problema atacant la parlamentària.

Morenés és el responsable polític d'una organització estrictament jeràrquica. I el que va passar a la comandant Zaida Cantera (capitana en l'època dels fets) posa en clar que la víctima d'un assetjament pot passar-ho molt malament si denuncia l'assetjador, per cert, un tinent coronel (després ascendit). Aquest últim va ser condemnat judicialment, però la institució no va reaccionar contra els comandaments que havien mirat cap a una altra banda (esmentats en la sentència), sinó que l'oficial va ser acusada d'alteració de la data d'una sol·licitud de permís i encara li van demanar sis anys de presó per deslleialtat.

Aquesta acusació, que no va prosperar, demostra que la víctima d'un assetjament ha de fer ingents esforços per defensar-se, en lloc de veure's protegida per la institució militar. I sense arribar a l'assetjament sexual, la relació d'alguns militars amb les seves subordinades inclou tractes vexatoris. No pot acceptar-se que un comandament insulti amb freqüència, com va fer un capità amb una sergent a la qual va dedicar invectives i grolleres esbroncades; en aquest cas, el Tribunal Suprem es va mostrar molt comprensiu amb els exabruptes de l'oficial i el va absoldre d'abús d'autoritat.

Cal tenir les idees més clares. L'Exèrcit no és l'única institució en la qual es produeixen situacions d'assetjament sexual o laboral, però el seu funcionament disciplinari dificulta la depuració de possibles abusos dels superiors. Aquí es tracta de saber si en el si de les Forces Armades hi ha tolerància zero amb l'assetjament, com assegura el ministre, que al·lega la introducció d'un delicte específic d'assetjament i abús sexual en el Codi Penal Militar (actualment en tràmit parlamentari); o si més aviat es perpetuen les condicions favorables perquè es repeteixin casos d'abusos.

Si a l'assetjament s'hi suma el revengisme, com ha passat amb Zaida Cantera, el ministre de Defensa té un problema que no pot solucionar negant-se a donar explicacions. No serveix de res reaccionar en to autoritari al Congrés pretenent tancar el debat. El ministre no només ha de demanar disculpes per la seva actitud, sinó explicar-se sobre el cas. Amb raó el marit de Zaida Cantera va dir: “No han entès res”.