Selecciona Edició
Connecta’t
Peatges

Les constructores demanen que es posin peatges a les autovies

La patronal Seopan planteja que l'ingrés anual es destini a finançar inversions públiques

El president de Seopan, Julián Núñez.
El president de Seopan, Julián Núñez. EFE

"Ara tot va a favor de la inversió". Amb aquestes paraules, Julián Núñez, president de Seopan, la patronal que representa grans constructores com Ferrovial, FCC, OHL, Dragados, Sacyr o Acciona, ha presentat aquest dimecres el balanç del sector, que va culminar el 2014 set anys de vaques magres i aborda el 2015 amb els primers indicis, "molt humils", de recuperació. El president de Seopan ha afegit que els anys de crisis –més de la meitat de la retallada en despesa pública s'ha centrat en la inversió– "han ampliat el diferencial amb els principals països europeus". Les grans constructores insten a cobrir aquest diferencial (passar dels 600 euros anuals per quilòmetre quadrat i milió d'habitants als 1.500 de França i Alemanya) en els propers vuit anys. Però amb la restricció pressupostària encara molt viva (el dèficit públic el 2014 va ser encara del 5,5% del PIB), Núñez ha plantejat la necessitat d'aconseguir recursos addicionals i ha actualitzat una vella idea del sector, òbviament interessat que s'acceleri el ritme de l'obra pública: l'aplicació d'un peatge als 16.455 quilòmetres de carreteres d'alta capacitat. 

"És una proposta que enviarem al Govern espanyol i a tots els partits", ha explicat en conferència de premsa Núñez, que vol introduir aquesta controvertida mesura –l'Executiu del PP ha rebutjat implantar una iniciativa més limitada, l'eurovinyeta per a camions d'alt tonatge– en el debat electoral per facilitar la seva posada en marxa la propera legislatura. El president de Seopan ha afirmat que Espanya és un dels països europeus amb menys quilòmetres (3.026, el 18% de la xarxa d'alta capacitat) en els quals es cobra per circular (en el cas espanyol, els peatges són en autopistes), quan a la majoria de la UE totes les autopistes o les autovies suporten algun tipus de tarifa.

La proposta de Seopan és estendre l'aplicació de peatge tou a totes les autovies i les autopistes, menys costós que el que ara està en vigor a les autopistes, i per a tots els vehicles, ja siguin turismes o camions, amb tarifes que fluctuarien entre els 0,03 euros i els 0,14 euros per quilòmetre. "Per al transport per carretera hi hauria algun tipus de subvenció, com a Alemanya", ha puntualitzat Núñez. Les grans constructores plantegen que el sistema –mitjançant arcs a l'entrada i la sortida de les vies, en els quals es llegiria de forma automàtica la matrícula del vehicle– es posi en marxa el 2016 de forma progressiva, fins a ingressar més de 5.000 milions el 2019. Seopan calcula que, a ple rendiment, aquest sistema de peatge, amb unes despeses operatives d'uns 250 milions anuals, generaria més de 6.800 milions a l'any.

Les grans constructores creuen que la propera legislatura (2016-2019) l'extensió del peatge a les autovies i a tota mena de vehicles permetria captar uns 10.200 milions d'euros. I que aquests diners, pagats pels usuaris d'autopistes i autovies, servirien per finançar un terç de l'augment de la inversió pública que creuen necessària en aquests quatre anys, fins a situar-la en el 2,6% del PIB anual.  

Seopan planteja elevar la inversió pública directa en 32.500 milions en quatre anys, una inversió addicional que sortiria dels pressupostos i del copagament d'usuaris d'infraestructures de tot tipus (el peatge a autovies i autopistes, però també l'aplicació de cànons en depuradores o instal·lacions portuàries). A més, les grans constructores creuen que el suport públic al finançament d'un ambiciós pla de rehabilitació d'habitatges, com el que es va promoure a Alemanya entre el 2008 i el 2010, o de millora de les "autopistes madures", permetria a les empreses privades pagar una inversió addicional de 33.355 milions més.

Amb aquest augment de la inversió, pública i privada, de 65.835 milions entre el 2016 i el 2019, Seopan estima que se sostindrien uns 256.000 llocs de feina a temps complet cada any (un milió de nous llocs durant tot el període), i que l'activitat generada permetria, via impostos, un retorn fiscal valorat en uns 30.716 milions, gairebé la meitat de la despesa prevista.