Selecciona Edició
Connecta’t

Jirí Menzel, a la Filmoteca

El centre dedica un cicle al cineasta txec, guanyador d’un Oscar el 1967

Un fotograma de la pel·lícula 'Trens rigorosament vigilats'.rn
Un fotograma de la pel·lícula 'Trens rigorosament vigilats'.

Quan es parla de “nova onada” en el context cinematogràfic dels seixanta, el pensament va a la Nouvelle Vague francesa que va revolucionar la manera de concebre el setè art. No obstant això, durant els mateixos anys també la veïna Txecoslovàquia estava vivint la seva personal onada avantguardista (Nova Vlná), que encara ara és recordada com l’època més radiant de la indústria cinematogràfica del país. Un dels exponents més representatius d’aquella etapa mítica, Jirí Menzel, és el protagonista fins al 30 d’abril de la retrospectiva Jirí Menzel, l’humor de l’observador, organitzada per la Filmoteca en col·laboració amb el Centre Txec de Madrid. Mentre el moviment francès va poder perdurar amb serenitat, la Nova Vlná va interrompre bruscament el seu camí per la invasió soviètica de 1968.

A Barcelona, per presentar el cicle, Menzel ha recordat aquella època de censura, davant la qual molts directors van optar per l’exili voluntari després dels fets de la Primavera de Praga. “La llibertat tenia límits, però provocava fantasia i esperança. Era diferent de com és avui, que no hi ha censura i pots fer qualsevol cosa, però al final no fas res”. Són 14 títols de la filmografia del cineasta, com Trens rigorosament vigilats, Oscar el 1967 i potser la seva cinta més coneguda. Adaptació de l’homònim llibre de Bohumil Hrabal, la pel·lícula relata la tragicòmica resistència contra el nazisme des de la perspectiva de l’adolescent Miloš. “No sé si tornaria a rodar-la, perquè era molt jove, molt groller. I molt ximple”, ironitza Menzel, que va tenir l’oportunitat de signar un contracte als Estats Units. “Vaig dir que no perquè no trobava digne abandonar el meu país, que vivia una situació complicada”. La Filmoteca ha inaugurat també una mostra que recull els cartells originals de les pel·lícules de Menzel, que, amb 77 anys, té aspiracions respecte al futur. “Faria una pel·lícula abans de morir. I millor abans d’embogir”.

Suècia conquista Mecal Pro

S’imaginen apuntar-se a un taller que ofereixi les eines per rodar un curtmetratge professional amb l’ajuda exclusiva del propi iPhone? El seminari en qüestió, coordinat per l’actriu Raquel Salvador, és una de les curioses novetats que proposa la 17a edició del Mecal Pro. El Festival Internacional de Curtmetratges i Animació, després de l’èxit de l’any passat, torna a protagonitzar la vida cultural barcelonina durant quatre caps de setmana amb una programació de 350 pel·lícules, o el que és el mateix: 111 hores de projecció. “Vam aconseguir superar la crisi dels últims anys i podem afirmar que el Mecal Pro segueix en expansió, tal com demostren els 5.500 curts que rebem.

El festival es consolida com a referent internacional”, comenta Roberto Barrueco, director de l’esdeveniment, que tindrà lloc en diversos espais de la ciutat fins al 19 d’abril i que el 2014 va comptar amb una assistència de 14.000 espectadors. Hi haurà 39 seccions, de les quals cinc seran de competició, i 24 blocs paral·lels dedicats a múltiples temàtiques. Entre d’altres, l’homenatge a Suècia, país convidat d’aquest any. El cicle pretén mostrar l’actualitat del panorama suec en l’univers dels curts i culminarà amb una classe magistral amb la directora Niki Lindroth. “Com a bon país nòrdic, la programació sueca es caracteritza per ser molt original”, continua Barrueco, que també posa l’accent en els 11 guardons que es lliuraran al certamen. El més prestigiós, el Canal+ France, garantirà l’adquisició dels drets del millor curt per part de la cadena francesa.