_
_
_
_
_
MARGINALIA

Mary Renault

L’escriptora parlava de l’homosexualitat masculina d’una manera discretíssima

Mary Renault, autora de novel·les històriques.
Mary Renault, autora de novel·les històriques.

Hi ha escriptors que passen de moda, i arriba un dia que ja no en parla ningú. Per això rescatem avui la figura i l’obra de Mary Renault, de fet Eileen Mary Challans (1905-1983). Era anglesa i va ser infermera durant una colla d’anys, en especial durant la Segona Guerra Mundial. Va ser autora de nombroses novel·les històriques —entre elles, la trilogia dedicada a Alexandre el Gran—, en moltes de les quals va aparèixer la qüestió homosexual —ella ho era— i la pederàstia grega. Va conèixer als anys 1930 una assistent d’infermeria anomenada Julie Mullard, i la va estimar sempre. Per la novel·la Return to Night va guanyar un premi l’any 1948, dotat amb 150.000 dòlars de l’època, i va decidir anar-se’n a viure amb la seva companya a Ciutat del Cap, on va continuar escrivint fins a l’últim moment.

Mary Renault va dedicar novel·les a l’homosexualitat femenina, però encara més a la masculina, com si estigués fascinada per aquesta mena d’amor i perquè li evocava el Fedre, de Plató, que és un llibre que tothom hauria de llegir, gai o no. Potser, al capdavall, combregava amb aquella teoria freudiana segons la qual la libido és sempre de naturalesa masculina, amb perdó, que el demana Freud, de les feministes més abrandades i antititoles.

La qüestió més interessant en l’obra d’aquesta escriptora relativament oblidada i menystinguda és el fet que parlés de l’homosexualitat masculina d’una manera discretíssima. Als darrers vint anys —si fa no fa els anys que han passat des de la desaparició de Mary Renault— la vida gai ha estat narrada, cada cop més, d’una manera desenfadada i lúbrica: ja s’entén que, havent passat els anglesos, en especial, segles d’hermetisme i de tabús, àdhuc d’empresonaments per aquesta elecció amorosa, explotessin en aquesta sèrie de magnífiques novel·les que han escrit un Edmund White o un Alan Hollinghurst, i hi vessessin tota la càrrega de carnalitat que, fins fa pocs decennis, estava molt mal vist d’exposar en una obra literària. Hollinghurst, que és el més procaç però també el més bon escriptor d’aquest tema dels últims decennis, no pot escriure una novel·la sense que s’hi cardi a la primera o a la segona pàgina. S’agraeix, després de tanta beateria —inclosa la dels legisladors condescendents i les tietes missaires—, que el sexe es manifesti en tota la seva nuesa en aquestes novel·les que es troben avui, en lloc destacat, a les nostres llibreries.

Però Mary Renault, a més de ser anglesa, era una dona. Amb aquests a priori, sumant-hi el fet de la seva caritativa professió, la infermeria, no ha d’estranyar-nos que presentés la vida gai amb molta més circumspecció i mesura: diguem-ne decòrum, que és paraula llatina. A l’obra L’auriga —que es va traduir i editar dues vegades en castellà, en traducció de María José Rodellar (Barcelona, Grijalbo, 1989), avui només trobable a la pàgina web Iberlibro.com—, Renault va presentar un hospital de campanya, durant la Segona Guerra, en què un noi anomenat Laurie és sotmès a una sèrie d’intervencions quirúrgiques per haver quasi perdut un genoll a la batalla. A l’hospital Laurie es fixa en un altre noi, Andrew, tots dos molt ben plantats sense que ho digui gaire la novel·la, i només arriba a fer-li un petó... a la pàgina 285! Verament, massa pàgines per a un lector adelerat, morbós, o a la moda dels nostres centres de luxúria masculina, també anomenats “Sodoma i Sodoma, o l’Eixample condemnat”. En Laurie acaba, però, en mans d’un altre amor, del temps d’estudis, anomenat Ralph, oficial de la marina que li va salvar la vida. Doncs bé: a part una festa gai magníficament narrada a l’extens capítol 6 del llibre —en què hi passa de tot sense que s’expliqui res de res; habilitat de gran escriptor, com el Flaubert de L’educació sentimental—, Laurie i Ralph no arriben a “lligar”, i amb molta discreció, fins a la pàgina 341, quan el llibre ja va per acabar-se.

Passaran els anys, i no sabem exactament en què finirà l’actual follia homosexual masculina (molt diferent de la femenina, per cert); però podem estar segurs que, a la llarga, tindrà més lectors i donarà més satisfaccions als bons llegidors una obra com aquesta de Mary Renault que totes les lascívies i incontinències narrades per les grans loques escriptores dels nostres dies.

Els crítics literaris afiliats als queer studies troben, naturalment, que la Renault era una puritana, i l’execren. Temps al temps.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_