Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Anormalitat policial

Ja està bé investigar el comissari Villarejo, però el Govern espanyol ha d'eradicar les irregularitats

El Ministeri de l'Interior es troba sota el foc de les crítiques de gairebé tota l'oposició després del descobriment del tripijoc empresarial organitzat al voltant del comissari José Manuel Villarejo revelat per aquest mitjà. Es tracta d'un dels dos policies que es van entrevistar amb Ignacio González en una cafeteria quan aquest últim era vicepresident de la Comunitat de Madrid, conversa que va ser gravada, ocultada durant més de tres anys i treta a la llum en el moment en què es dirimia la batalla interna en el PP per les candidatures a les properes eleccions autonòmiques i municipals.

El mateix ministre, Jorge Fernández Díaz, ha confessat aquest dimarts al Senat que aquest enregistrament ni tan sols figurava en l'expedient policial sobre la presumpta investigació il·legal de la propietat de l'àtic de González a la Costa del Sol. Resulta molt poc tranquil·litzador que el responsable de les forces i els cossos de la seguretat de l'Estat digui que no sap el que fan comissaris de policia tan peculiars com Villarejo. Tampoc semblava que el ministre estigués al cas del tripijoc empresarial d'aquest agent encobert, com indica l'ordre d'indagar el seu patrimoni, donada al cap de poques hores de publicat les dades; així com la compatibilitat o no d'aquestes activitats amb les d'un comissari en actiu.

Ja està bé que el ministre demani informació, però amb això no n'hi ha prou. El cas Villarejo només és l'últim de la sèrie d'escàndols policials que acompanyen alguns dels principals conflictes polítics. La manera d'operar s'assembla a la que en altres països utilitzen els denominats gabinets negres, els dispositius o despatxos constituïts per expolicies o policies en actiu que es mouen entre les ombres, utilitzant recursos d'investigació a l'esquena de l'Estat de dret o directament al marge d'aquest.

Separar el gra de la palla és molt important per garantir la neteja de la competició electoral; no és estrany que en un any amb tantes convocatòries com el 2015 es produeixi un repunt d'activitats fora de les regles. Els aclariments convenen també als 70.000 membres del Cos Nacional de Policia, que tenen tot el dret que les guerres internes entre policies –i més encara si es barregen amb la política– no facin l'efecte d'una taca general sobre les seves activitats.

No hi ha cap mena de dubte que s'han d'investigar fins al final les sospites que hi ha al voltant de l'àtic d'Ignacio González a la Costa del Sol. Però això no és cap obstacle per demanar al Govern espanyol, amb absoluta fermesa, garanties que les indagacions sobre els sospitosos a Espanya –es diguin com es diguin i siguin qui siguin– es realitzen d'acord amb la legalitat. L'Estat de dret no pot conviure amb les activitats de policies al servei de guerres polítiques, sense pagar l'elevat preu d'una greu adulteració de la pròpia democràcia.