Selecciona Edició
Connecta’t
corredisses

La pressa de Bartomeu contra la quietud de Laporta

Les enquestes que s'han fet públiques fan guanyador l'expresident, que encara no ha dit si es presentarà

Joan Laporta mirant a través de la finestra.
Joan Laporta mirant a través de la finestra. efe

Tot i que les eleccions a la presidència del Barça encara no han estat convocades, no paren de sortir enquestes sobre les preferències dels socis, la darrera feta aquesta setmana per Catalunya Ràdio. Les que s’han difós coincideixen que el favorit sense cap mena de discussió és Joan Laporta (34,6%), molt per sobre de Josep Maria Bartomeu (15,3%), i encara més si se’l compara amb Agustí Benedito (5,8%).

Un resultat curiós si es té en compte que Laporta encara no ha dit que es presentarà i que Bartomeu va anunciar al gener a contracor la convocatòria dels comicis per a finals de temporada després d’una mena de cop d’estat de la plana major de la junta. L’argument era que s’havia de garantir l’estabilitat del club després de la mala maror que hi havia per la tensió entre Luis Enrique i Messi i les crítiques cap a la gestió de Zubizarreta.

Ara resulta que, amb el temps, l’equip ha remuntat fins a recuperar el liderat sense fer cap fitxatge, Messi i Luis Enrique es toleren al camp després que Xavi fes de mediador, i Zubizarreta ha estat substituït per una comissió tècnica dirigida per Rexach i Braida, dos personatges que semblen més preparats per desdramatitzar el futbol que no pas per dotar el club d’una estructura competitiva i seriosa.

Tal vegada Bartomeu es penedeix de no haver esgotat el mandat fins al 2016 després que els sondejos vinguin a dir que el club necessita foc nou, tal com va passar amb Laporta el 2010, quan va ser incapaç de trobar un candidat continuista malgrat l’èxit esportiu aconseguit amb Guardiola. A Bartomeu no li queda més remei que canviar la tendència, i d’aquí ve que es dediqui en cos i ànima a protagonitzar actes que afavoreixin la seva imatge, encara que s’hagi de desdir del llegat de Sandro Rosell.

L’avantatge de Bartomeu és que té Messi. La seva sort als comicis dependrà dels gols del 10, avui en plena forma

El president es va retratar dilluns amb Johan Cruyff amb motiu de l’acord de les fundacions que representen, i després va anar a la presentació de les seccions no professionals, abans tan menystingudes com l’exjugador i extècnic holandès i ara cobejades i finançades amb dos milions d’euros. Fins i tot els nens tornen a ser benvinguts a l’estadi després de ser considerats un perill, i la ganyota de Rosell ha estat substituïda pel somriure de Bartomeu.

No sembla pas que hagin renyit, com ja va passar amb Laporta i Rosell i també amb Ferran Soriano, sinó que ara s’imposa un cert distanciament en la manera de fer i una correcció d’aquelles decisions que es van prendre amb l’eufòria de la victòria i que, en canvi, penalitzen quan s’ha de remuntar el marcador. Tenir el poder no és garantia de victòria, sinó que a vegades convé actuar com un aspirant al càrrec.

L’avantatge de Bartomeu és que té Messi. La seva sort als comicis dependrà dels gols del 10, avui en plena forma, moment òptim per tant per tirar endavant i fer visible la precandidatura que aplega la majoria de directius, tret de Toni Freixa, que va pel seu compte i ha deixat caure que podria presentar-se, igual que ja ha fet Jordi Farré i el sempre present Agustí Benedito, el candidat que va quedar per darrere de Rosell el 2010.

La pressa de Bartomeu contrasta amb la quietud de Laporta. L’expresident difícilment dirà res fins que es convoquin les eleccions, conscient que ara només les pot perdre, precisament perquè ja se’l dóna com a guanyador, situació contrària a la del 2003. Laporta va vèncer aleshores contra pronòstic la candidatura de Lluís Bassat, la mateixa que reunia el poder polític (Miquel Roca), econòmic (Salvador Alemany) i esportiu (Pep Guardiola).

A Laporta, per tant, no li convé exposar-se, i menys en una època de tràfic de dossiers, ni té necessitat de desgastar-se perquè, com recorda, si reuneix l’equip en té prou amb vint dies per reprendre el programa: Cruyff, Masia, Catalunya i Unicef. Hi va haver un moment en què fins i tot semblava que esperaria a ser proclamat per aclamació, atesa la precarietat de Bartomeu. Les coses han canviat al club, però no l’estratègia de Laporta.

L’expresident manté el misteri de què farà ‒i hi ha qui dubta que torni a optar al càrrec‒, al mateix temps que s’espera per si es formalitzen altres precandidatures, com la de Víctor Font. A l’únic que li interessa vendre’s és a Bartomeu, perquè al contrari del seu rival només pot guanyar després que les enquestes el donin com a perdedor, per culpa segurament d’haver ressuscitat Laporta. No convé doncs menystenir les opcions de Bartomeu.

Ja se sap que al Barça es donen paradoxes tan grans i oposades com les que van fer presidents Gaspart i Laporta. Tota una sorpresa com la que es presenta ara mateix, en què el president que exerceix s’ha de guanyar el càrrec davant de l’expresident, que no se sap ni tan sols si reprendrà l’obra que va deixar quan va esgotar el mandat el 2010.