Sant Just i Pastor: un tresor amagat al centre de Barcelona

Sota les tombes de menestrals i prohoms de la Barcelona del segle XVIII, a la basílica de Sant Just i Pastor, al cor de la ciutat històrica, és molt probable que es trobin restes del que va ser un complex episcopal catòlic del segle VI. N'està molt convençut el rector de la basílica, Armand Puig, que avui, en presentar un itinerari del temple que serà visitable, ha afirmat que “molt probablement ens podríem trobar amb més sorpreses, potser només en coneixem una cinquena part”.

Els treballs del pla director per restaurar el temple gòtic ja han propiciat diverses sorpreses com les restes arqueològiques d'estructures monumentals romanes del segle I dC, en concret la base d'una columna que va ser reutilitzada per construir el que va ser una basílica catòlica del segle VI i una pica baptismal de la mateixa època. També es van trobar sorpreses al subsòl de la sagristia amb una fossa comuna, es calcula d'unes 120 persones que van morir víctimes de la pesta negra al segle XIV. I tampoc esperaven trobar pintures a la cúpula de la capella del Santíssim, construïda el 1705, on sota una espessa capa de pintura grisa van trobar representacions de quatre moments de la passió fetes pels pintors Josep Mirabent i Bartomeu Ribó l'any 1857.

Són moments de la passió i la resurrecció en tons alegres i lluminosos: “El primer que va sortir va ser una cara i en diferents tastos van sortir altres parts de les composicions fins que vam descobrir el conjunt, que és preciós”, ha explicat Joan Alonso, membre de l'equip d'arquitectura de Joan Figuerola que ha elaborat el pla director d'intervenció de la basílica. En aquesta mateixa capella, que s'ha reformat diverses vegades, es poden veure dos quadres al·lusius a l'Eucaristia i a l'Antic i Nou Testament fets pel pintor contemporani Perico Pastor, autor també de la decoració de la vidriera d'entrada a aquest espai.

Probablement una de les parts més espectaculars de la restauració és a les altures –concretament després de pujar 174 graons–, a les terrasses intermèdies que estaven tapades per parets i que amagaven bona part dels vitralls dels segles XIV i XV. Aquests afegits evitaven, a més, l'entrada de llum natural i sumia la nau central de la basílica en certa penombra. “En algun moment i possiblement per falta d'espai van decidir afegir dependències a la terrassa al llarg de la nau lateral”, ha comentat Alonso.

El colofó de l'espectacle és al final de la molt estreta escala de caragol: una vista de 360 graus sobre Barcelona, un mirador des del qual es veuen molt a prop altres campanars, com el de la Catedral, Santa Maria del Mar, Nostra Senyora del Pi i la Mercè en la proximitat i tota la ciutat, de mar a muntanya, i de nord a sud. El campanar té una alçària d'uns 35 metres i la seva base és del segle XVI. La torre està culminada per una barana col·locada el 1572 i adossades a un dels cossos del campanar hi ha dues escultures de la basílica: Sant Just i Sant Pastor, dos joves que van ser martiritzats en temps de l'emperador Dioclecià per no renegar de la seva fe. Les campanes Egídia, Pastora, Justa i Montserrada, fetes entre els segles XVII i XVIII, també s'han restaurat en una complexa operació que va suposar baixar-les del campanar i traslladar-les al taller d'uns mestres campaners a Palència.

La restauració de Sant Just tot just acaba de començar, han coincidit a destacar tant el rector de la basílica com els arqueòlegs i els restauradors que hi han intervingut i l'alcalde Xavier Trias, que ha destacat la importància de les troballes fetes, que donen fe dels primers cristians en la història de la ciutat: "Seria una equivocació no reconèixer els valors religiosos".  En la primera fase s'han gastat 250.000 euros, que han estat aportats per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, la fundació La Caixa i la fundació Vila-Casas.

Per a un futur queda, com a mínim, la restauració de totes les vidrieres –algunes de les quals estan en evident deterioració–, les cobertes de tot el temple, les terrasses de les capelles laterals i la restauració interna de la nau, cosa per a la qual no hi ha ni xifra orientativa.