Massa reculades
Amb el pretext de la crisi, el PP restringeix els drets civils i ens retorna als temps del nacionalcatolicisme
Aquests són els mots que va utilitzar l'historiador Ramon Carande quan un periodista li va preguntar que resumís en dues paraules la història d'Espanya. Els mateixos que utilitza el professor Josep Fontana quan explica la història d'Espanya del segle XIX i del primer terç del segle XX. Ara, les polítiques del Govern del PP ens porten a una nova reculada en llibertats i drets amb l'excusa de la crisi. Estem vivint un quadrienni negre a cop de retallades socials, privatitzacions, corrupció i pèrdua de drets i llibertats.
Amb l'excusa d'enfortir la seguretat han aprovat la Llei de Seguretat Pública (popularment anomenada llei mordassa), que és un veritable atemptat a les llibertats. Restringeix els drets de reunió i manifestació, inculca la por a la protesta mitjançant multes injustificables, limita drets fonamentals i elimina garanties judicials. També viola els drets de les persones immigrants que arriben en territori espanyol en negar-los l'assistència lletrada. Fan “devolucions exprés” sense comprovar si són refugiats o menors i legalitzen les il·legals “devolucions en calent”. Per trobar una llei que conculqui amb tant afany les llibertats –fins i tot més que la nefasta llei Corcuera–, caldria retrocedir fins a la dictadura franquista.
Fa olor de franquisme el tracte de privilegi que l'Estat ha donat històricament a l'Església catòlica: es manté amb diners públics el culte catòlic, no ha de pagar impostos i se li facilita la recaptació de diners a la declaració de la renda. El 1998 Aznar va ampliar els privilegis de l'Església que dataven del 1946 (en ple nacionalcatolicisme), quan va permetre a l'Església catòlica apoderar-se legalment d'edificis religiosos, pisos, ermites, cementiris, cases rectorals, etcètera, inscrivint-les al Registre de la Propietat sense haver-ne d'acreditar la pertinença. Així, fer-se propietària de la mesquita de Còrdova li va costar uns 30 euros.
Aquesta situació de privilegi històric i reculada perpètua ha continuat amb la Lomce, la nova Llei d'Educació, fent que l'assignatura de religió catòlica sigui avaluable i la seva nota compti tant per a la mitjana final com per optar a una beca, després d'eliminar l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Si voleu fer-vos un bany d'anacronisme, irracionalitat i adoctrinament llegiu el nou currículum de l'assignatura que s'ha publicat al BOE del 24 de febrer.
Aquesta situació de privilegi històric i reculada perpètua ha continuat amb la Lomce, la nova Llei d'Educació
L'empara legal d'aquest disbarat és el concordat signat entre el Govern espanyol i el Vaticà l'any 1953, ampliat per un acord internacional signat el 1979, en el qual s'atorga la competència per elaborar el currículum de l'assignatura de religió i moral catòlica a la jerarquia eclesiàstica. El Govern del PP ha permès als bisbes espanyols elaborar un currículum per portar el seu catecisme a les aules, i ells no han desaprofitat l'oportunitat del que han fet durant molts anys: imposar la seva moral a tota la societat.
La nova assignatura de religió avaluarà l'alumnat de batxillerat en funció de si “reconeix amb sorpresa i s'esforça per comprendre l'origen diví del cosmos i distingeix que no prové del caos i l'atzar”. Les i els estudiants sortiran de classe de religió convençuts que Déu ho ha creat tot i entusiasmats perquè ja no hauran d'estudiar ciències, ni biologia, ni geologia. Arribaran a la classe de ciències i preguntaran al professor si com els han dit a religió “les coses, els animals i l'ésser humà no es donen vida a si mateixos”. Si és veritat que "l'altre (sic) els fa ser, els crida a la vida i els la manté”. El professor els dirà que això no és cert, que ella explica ciència i no revelació.
A partir d'aquest decret, les i els estudiants ja no hauran de preocupar-se per desitjar ser feliços. N'hi haurà prou amb creure: “Déu ha creat l'ésser humà perquè sigui feliç en relació amb ell. Aquest rebuig de Déu té com a conseqüència en l'ésser humà la impossibilitat de ser feliç”. Així els donarem el cop definitiu a la seva formació personal, només hauran de “reconèixer la incapacitat de les persones d'aconseguir la felicitat per si mateixes”. Davant tantes informacions contradictòries caldrà reforçar els equips de psicologia per ajudar els joves. Si amb teràpia no funciona, l'assignatura de religió té aquesta altra proposta: “Memoritza i reprodueix fórmules senzilles de petició i agraïment; expressa, oralment i gestual, de manera senzilla, la gratitud a Déu per la seva amistat”.
Penso fermament, com a ciutadà i professor d'història i història de l'art, que la religió no ha de sortir de l'àmbit privat i que la formació en cultura religiosa ha de formar part del currículum de les ciències socials, explicada com un element més del desenvolupament de les societats. Per desgràcia, els ministres Wert i Fernández Díaz estan lluny d'aquestes posicions i cada vegada s'assemblen més als inquisidors de la història negra d'Espanya. Només ens queda condemnar-los a l'ostracisme polític. Ens fan retrocedir massa.
Joan Boada és professor d'història
