Selecciona Edició
Connecta’t

Els llops tornen al Vaticà

Els sectors de la cúria que van atacar Benet XVI intenten impedir que el papa Francesc acordi amb Itàlia la fi del banc de la Santa Seu com a paradís fiscal

El papa Francisco
El papa Francesc amb el rei Felip de Bèlgica, aquest dilluns. EFE

Els llops del Vaticà, els sectors poderosos de la cúria que van pressionar Benet XVI fins a aconseguir que renunciés el febrer del 2013, han tornat. Des de llavors havien estat amagats, contemplant amb un cert disgust els intents d'obertura del papa Francesc cap a les noves famílies o aquest discurs social seu, tan poc acadèmic, que ha aconseguit recuperar la confiança de molts catòlics en la seva Església i la mirada cap a Roma dels principals líders mundials. Però ara, just quan Jorge Mario Bergoglio pretén esclarir d'una vegada per totes les finances vaticanes —aprovant lleis internes severes de transparència i negociant amb el Govern italià la fi del Vaticà com a paradís fiscal—, aquells llops del poder i els diners estan intentant evitar-ho amb les mateixes armes que van fer servir contra Joseph Ratzinger: la filtració de documents enverinats per sembrar el dubte i la divisió entre el Papa i els seus ajudants.

Si, com ja va denunciar L’Osservatore Romano, Benet XVI era “un pastor envoltat de llops”, Francesc és, senzillament, un home sol, potser ara més sol que mai. Els milers de fidels que, cada dimecres i cada diumenge, omplen a vessar la plaça de Sant Pere —en temps de Benet  XVI calia llogar autobusos de jubilats amb entrepà inclòs— no es poden imaginar fins a quin punt Bergoglio segueix aïllat i sol davant la resistència de poderosos sectors de la cúria. Ja no es tracta de l'oposició manifesta dels conservadors davant l'intent d'obertura del Papa cap a divorciats que s'han tornat a casar o parelles gais, ni de la incomoditat dels puristes per la seva manera d'expressar-se. Ara es tracta d'evitar costi el que costi que Bergoglio i l'home que va portar des de lluny per posar fi a la bacanal financera, el cardenal australià George Pell, aconsegueixin el seu objectiu de convertir l'IOR (Institut per a les Obres de Religió, el banc vaticà) en el que no ha estat mai: una institució transparent.

Les filtracions intenten afeblir Pell —airejant suposades despeses en vols, sastreria i sous de col·laboradors— justament ara que tant el primer ministre italià, Matteo Renzi, com el portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, han admès que les negociacions per posar fi al secret bancari al Vaticà estan molt avançades. Renzi, que en els últims dies ha arribat a acords fiscals amb Suïssa, Liechtenstein i Mònaco per eliminar el secret bancari, ha declarat que “la Santa Seu està interessada a fer neteja” dins l'IOR i que Itàlia, que sempre s'ha estavellat contra els murs del Vaticà, vol recuperar “una mica de diners” dels comptes d'italians que hi ha dipositats en aquest banc.

Les filtracions de documents interns intenten afeblir el Papa

També Lombardi ha admès que les converses amb Itàlia busquen “la transparència mitjançant l'intercanvi d'informació amb finalitats fiscals”. O el que és el mateix, la gran operació de neteja, iniciada tímidament per Benet XVI el 2011 i que el papa Francesc va continuar amb el tancament de 3.000 comptes sospitosos i congelant-ne 2.000 més, s'ha d'acabar. I encara que és possible que els diners més bruts ja s'hagin esfumat, certs sectors de la cúria es resisteixen a perdre aquesta certa opacitat que feia tan atractiu un paradís fiscal al cor de Roma i alhora tan lluny d'Itàlia.

El mètode per instigar la discòrdia entre el papa Francesc i el cardenal Pell és calcat al que va aconseguir aïllar primer i derrotar després Benet XVI: la filtració de documents reservats. “Si s'hi fixa”, confia un alt càrrec de la secretaria d'Estat, “la filtració dels documents per part de Paolo Gabriele [el llavors majordom de Ratzinger] es va iniciar el 2012, justament quan el papa Benet intentava reformar l'IOR i les filtracions interessades d'ara coincideixen amb l'aprovació dels estatuts de la nova secretaria d'economia. Tant Ratzinger llavors com Bergoglio ara perseguien el mateix objectiu: reformar les finances vaticanes. I les filtracions —tant les de llavors com les d'ara— busquen l'objectiu contrari: impedir-ho. Aquell escàndol va ocasionar un gran patiment a Benet XVI i va contribuir a la seva renúncia; no crec que puguin amb Francesc”.

S'explica que Jorge Mario Bergoglio, que ha pogut llegir al setmanari L’Espresso la transcripció de reunions internes on alts prelats es queixen del gran poder de George Pell i de la “sovietització” del Vaticà, ha demanat explicacions al cardenal australià, a qui almenys fins ara anomenava el seu “ranger”. Pell li ha demanat al Papa que, malgrat les insídies, segueixi confiant en ell.

MÉS INFORMACIÓ