L’exclusió del prior de Lluc genera un corrent de defensa del religiós
Es llança la idea que l'acusació per suposats abusos sexuals és una "venjança política"
“Condemnat sense judici”, víctima d’una “acusació feble i qüestionable”, i d’una “vendetta política”. No ha quedat sol i sense defensa pública Antoni Vallespir (Alcúdia, 1948), després d’haver estat suspès, sota sospita, blanc d’una denúncia, en l’àmbit eclesiàstic, per suposats abusos sexuals continuats a un menor –als anys noranta–, feta per un noi que ara té 33 anys.
El bisbe de Mallorca, Javier Salinas, exclogué Vallespir de les seves funcions religioses de prior i de gestió al capdavant de la simbòlica comunitat i l'escolania del santuari de Lluc, “els blauets”.
“L’hi han destrossat la vida al pare Antoni Vallespir i no sabem amb quins criteris”, va dir damunt la trona, al sermó de la missa dominical, Josep Amengual, frare i historiador, en nom dels companys missioners dels Sagrats Cors, els coritos. Amengual clamà “¿quina classe de democràcia és aquesta?”, tot just després d’haver-se reunit amb la seva autoritat, el prelat Salinas, l’autor de l’exclusió.
“No som ningú per jutjar-lo”, va predicar Amengual en defensar la innocència de Vallespir, un dret que creu vulnerat, fora del sistema de presumpcions. Desafià, de cara al futur del cas, el que dirà la veu de la justícia a l’Estat: “Diguin el que diguin els tribunals, encara que els respectem, no són paraules de Déu, són paraules humanes”.
Un altre historiador, Pere Fullana, exblauet de Lluc i exfrare que es considera membre de la comunitat de missioners, sortí per defensar i reconèixer la tasca de Vallespir, el seu mestre sota sospita. Publicà un article a Última hora en què es digué comunitàriament “en estat de xoc, potser dubitatius, però no derrotats”. Fullana es posa de part de l’exprior, adherit al seu projecte de Lluc i “compartint la mateixa mirada evangèlica”. Fullana, que és columnista, censurà el tractament periodístic del cas i posà en dubte la densitat de la denúncia.
A Lluc hi ha mig centenar d’escolans interns que aprenen i canten a la Verge. Allà es manté la segona escolania més antiga d’Europa. Lluc, per als intel·lectuals i activistes nacionalistes catòlics, amb la Seu de Mallorca, n'és el motor. Al bell mig de la serra de Tramuntana, al cor de l’illa, és un punt de pelegrinatge i d’excursions, un complex d’oci i turisme. Una mica és el Montserrat mallorquí.
A la xarxa hi han rajat comentaris i notes de suport al frare Antoni Vallespir, que creuen que ha estat tombat per a “una infàmia” fan bona una hipòtesi: que ha estat víctima “política” per haver-se oposat al PP de Jaume Matas quan va construir l’hospital de Son Espases devora el monestir de la Real a Palma. L'independentista i excapellà Cil Buele obrí així el debat a Facebook i sumà un raig de comentaris solidaris.
El pare Vallespir és vist i considerat per la seva “activitat històrica immaculada”, per Pere Muñoz, expolític i exàrbitre, un empresari nacionalista que gestiona per concessió, un negoci a Lluc i d’altres àmbits religiosos. Muñoz abona la línia de la “venjança”, recorda que el prior està malalt i en tractament de quimioteràpia i que “es va jugar la vida a Ruanda”. Muñoz conclou que s’ha “tacat” el nom del santuari i “perjudicat greument la imatge de l’escolania”, en una condemna sumaríssima” en una situació de “canyorrerisme mediàtic”, groguerisme tipus Sálvame en un anticlericalisme periodístic que fa olor de venjança. Això, escrit a Mallorca Diario.
