Selecciona Edició
Connecta’t

‘Els dos germans’, de Picasso, ja penja al Prado

El llenç forma part dels 10 del Kunstmuseum de Basilea que ha prestat el museu suís

Els operaris col·loquen 'Els dos germans', de Picasso, a la galeria central del Museu del Prado. Ampliar foto
Els operaris col·loquen 'Els dos germans', de Picasso, a la galeria central del Museu del Prado.

Els dos germans (1906), l'espectacular llenç de Picasso de la seva etapa rosa pintat a Gósol (Berguedà), ja està instal·lat a la galeria central del Museu del Prado. És el primer dels 10 que integren la petita antològica que l'artista espanyol protagonitzarà al Prado a partir del 17 de març. Entre obres mestres de gran format de Tiziano, Rubens, Carracci o Goya, les dues figures dialoguen amb tota naturalitat amb els grans mestres antics. No és la primera vegada que una obra de Picasso, que va ser director de la pinacoteca des de París durant la Guerra Civil i visitant habitual en els seus anys de joventut, penja al museu, però sí que és la primera vegada que s'ha pogut reunir quadres essencials de les seves diferents etapes.

La presentació d'Els dos germans suposa el tret de sortida de les dues grans exposicions que gràcies al préstec del Kunstmuseum de Basilea es podran veure al Reina Sofia (170 obres del XIX i XX) i al Prado. Aquest acte ha comptat amb l'afegit de la signatura d'un conveni amb la Comunitat de Madrid pel qual el Govern autonòmic col·labora amb 150.000 euros per a cadascuna de les exposicions.

Però l'important al museu ha estat l'arribada dels quadres de Picasso. Recolzades sobre grans panells blancs, les obres de Picasso ocuparan el centre de la galeria. A més d'Els dos germans, hi haurà Home dona i nen, Pans i fruiter amb fruita sobre una taula, L'aficionat, Dona amb guitarra, Arlequí assegut, Dona amb barret asseguda a la butaca, Noies a la riba del Sena segons Courbet, Venus i Amor i La parella.

La història d'Els dos germans (1906) està lligada a Arlequí assegut (1923) en una de les anècdotes que il·lustren millor l'amor dels suïssos per l'artista espanyol. Les dues teles van ser dipositades al Kunstmuseum pel col·leccionista Rudolf Staechelin, però aquests dipòsits es van fer en qualitat de préstec, no de donació, de manera que en un moment de dificultats econòmiques, Staechelin va decidir posar-les en venda. Però els veïns de Basilea, que consideraven ambdues obres com a part de la seva vida, van organitzar un referèndum perquè l'Ajuntament les comprés. Com és sabut, el sí va guanyar per majoria i les dues teles van ser adquirides per 8,5 milions de francs suïssos. Sis els va posar el Consistori i la resta van ser aportacions d'entitats privades. Quan Picasso es va assabentar del que havia passat, va decidir regalar a la comunitat ni més ni menys que quatre quadres. N'hi ha tres que es podran veure també al Prado: Home, dona i nen (1906), Venus i Amor (1967) i La parella (1967).

Tant Miguel Zugaza, director del museu, com Gabriele Finaldi, director adjunt, celebren el retorn de l'artista espanyol a la pinacoteca. L'elecció ha estat feta pels responsables del museu suís i els del Prado. "En tenen molts i de totes les etapes. Aquests són molt especials per la seva bellesa i perquè marquen etapes en la seva carrera. No han sortit de Suïssa gairebé mai", ha explicat Finaldi. Zugaza assenyala que en contemplar aquests quadres de Picasso al costat dels mestres antics es comprova que la seva formació va ser totalment acadèmica. "Havia estudiat a fons els que el van precedir. En aquest sentit era acadèmic. I a partir del seu profund coneixement, va capgirar el concepte de pintura".