Selecciona Edició
Connecta’t
FORMACIÓ

Universitaris que canvien el món

Malgrat les retallades en investigació, sis estudiants lluiten per tirar endavant projectes innovadors

La despesa en R+D de les universitats es va reduir un 2,9% menys que el de l'Administració. Ampliar foto
La despesa en R+D de les universitats es va reduir un 2,9% menys que el de l'Administració.

Mentre Espanya continua baixant posicions en la taula europea d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) –de fet, està gairebé un punt per sota de la resta de països d'Europa–, hi ha universitaris que lluiten per desenvolupar els seus projectes dins de l'àmbit acadèmic. Aquests joves amb talent van demostrar el 2014 que amb una bona idea es pot arribar a qualsevol lloc. El finançament ja és una altra història.

D'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la inversió en recerca i desenvolupament el 2013 va suposar l'1,24% del PIB, en comparació del 2,02% de mitjana a Europa. Això, sumat al fet que la Universitat de Barcelona (UB) és l'única espanyola al top 200 del rànquing de Xangai –que valora, entre altres coses, el nombre d'investigadors i el d'articles en publicacions científiques–, conforma un panorama poc optimista per als estudiants de grau, postgrau o doctorat que breguen per tirar endavant les seves investigacions. Però no tot són males notícies: dins del descens general, la despesa en R+D dels centres d'ensenyament superior és la que menys es va reduir el 2013 (1,8%), en comparació de la rebaixa del 4,7% en inversió de l'Administració pública i el 2,6% del sector empresarial.

Miguel Reyes, doctorand en Matemàtica Aplicada i Anàlisi per la UB considera que a Espanya es realitza una tasca científica potent. "Sempre que he tingut l'oportunitat d'assistir a congressos científics d'alt impacte és fàcil veure algun treball d'una universitat espanyola entre les nord-americanes, suïsses i japoneses". No obstant això, reconeix les mancances en l'àmbit universitari. "El problema del investigadors espanyols ve quan després d'acabar el doctorat, no troben plaça per continuar. Algunes beques poden arribar a ser força precàries", i afegeix que moltes empreses ara sí que busquen la innovació com a valor afegit.

Xavier Testar, vicedirector de l'Institut d'Emprenedoria de la UB, veu que la solució passa per fer que els mateixos estudiants arrisquin i presentin de forma proactiva els seus projectes per aconseguir finançament privat. "En moltes universitats espanyoles s'està potenciant l'esperit emprenedor a través d'iniciatives empresarials". Segons Testar, aquesta és la millor manera que els projectes dels estudiants aconsegueixin la seva finalitat última, ser útils per a la societat. Amb aquest objectiu, que les seves investigacions passin de l'àmbit universitari al carrer, la UB opta pel mentoring o acompanyament de l'estudiant durant tot el procés: "Organitzem cursos, col·laborem amb entitats privades i oferim espais de coworking".

Però per donar a conèixer el projecte, primer cal desenvolupar-lo. És aquí on sorgeixen les mancances. El 2013 les institucions d'ensenyament superior espanyoles van invertir 3.647 milions d'euros en R+D. Sense tenir encara les dades del 2014, recorrem als estudiants per prendre el pols en primera persona a la situació de la investigació als centres acadèmics. Alguns tot just superen els 20 anys, però ja desenvolupen projectes amb un gran potencial com videojocs capaços de corregir la vista o una impressora en 3D per generar pell humana.


Impressió de pell humana en 3D

Nieves Cubo. ampliar foto
Nieves Cubo.

Nieves Cubo, de 23 anys, és una estudiant madrilenya de doctorat que treballa al departament de Bioenginyeria de la Universitat Carlos III de Madrid. En l'actualitat participa en dos projectes capdavanters: la fabricació de materials antimicrobians i el cultiu de pell humana a través d'impressores en tres dimensions.

"Imprimir en tres dimensions és fàcil, però fer-ho a altes temperatures mata les cèl·lules". La tecnologia del 3D està completament desenvolupada. Per això el seu principal objectiu passa per crear líquids que se solidifiquen sense necessitat d'aplicar-hi calor, amb els quals es pugui crear l'estructura cutània que després s'aplicarà sobre la zona danyada.

Amb el suport d'un equip de tres professors de la Carlos III, la Nieves participa en una investigació amb la finalitat d'aconseguir materials que dificultin la proliferació de bacteris en estris d'ús mèdic i domèstic. "Els antibiòtics són molt cars, per això és millor prevenir les malalties". El grup que treballa dins de la universitat busca suport financer extern a través del micromecenatge per comprar materials i continuar amb la investigació. "El problema és que hi ha molts projectes en marxa a la universitat i s'han reduït les ajudes, per això la institució dóna suport al micromecenatge com a mitjà de finançament". Malgrat que els projectes són molt innovadors, la Nieves assegura que no ha rebut cap proposta des del sector privat: "El pitjor de la investigació és que els resultats es veuen a llarg termini, i això és arriscat per a les empreses, que busquen un rendiment immediat".


Un escàner per mesurar l'estrès

Guiomar Niso. ampliar foto
Guiomar Niso.

Guiomar Niso i Gerardo Gálvez, doctora i doctorand de 30 anys, treballen al Centre de Tecnologies Biomèdiques de la Universitat Politècnica de Madrid i són promotors del projecte MindZilla, finalista en la competició de creació d'empreses ActúaUPM. Amb formació en Enginyeria Biomèdica, la Guiomar i en Gerardo han creat un dispositiu d'electroencefalografia sense fil que detecta estats d'estrès agut. Durant el desenvolupament del producte han rebut diversos premis que els han ajudat a cobrir les despeses bàsiques. Ara busquen finançament per al desenvolupament i la validació del prototip.

Gerardo Gálvez. ampliar foto
Gerardo Gálvez.

"Aquest serà el segle del cervell. Estem convençuts que podrem gaudir de dispositius capaços de fer un seguiment de la nostra activitat cerebral tan fàcilment com engegar un iPad". La Guiomar es troba en el seu segon any de postdoctorat a l'Institut Neurològic de Mont-real de la Universitat de McGill al Canadà. "Després d'observar la urgència del problema de l'estrès avui dia –gairebé 40 milions d'afectats només a Europa, la qual cosa es tradueix en un cost de 20.000 milions d'euros anuals–, detectar-lo i reduir-lo és el nostre objectiu en la primera versió del producte."

En Gerardo afirma que no ha estat fàcil recaptar fons: "A Espanya costa aconseguir subvencions. Hi ha una alta competitivitat per accedir a les convocatòries tant de l'àmbit europeu com estatal, per la qual cosa cal elaborar propostes de molt alta qualitat i amb un gran impacte per poder rebre fons".

 

Sensors per a naus espacials

L'estudiant granollerí de 30 anys Jordi Naqui participa en la creació d'un nou sensor de moviment que controla l'orientació de naus espacials i satèl·lits i en guia el moviment per l'espai. Una versió més barata dels que hi ha actualment. "Els sensors s'utilitzen per mesurar la velocitat de rotació de qualsevol objecte amb forma de disc que gira sobre si mateix, en el nostre projecte, les especificacions són per a rodes d'inèrcia que es fan servir en naus espacials". Aquest avanç redueix els costos de fabricació i optimitza el seu funcionament.

Jordi Naqui. ampliar foto
Jordi Naqui.

Per al seu desenvolupament, en Jordi i els seus companys han aconseguit un contracte amb l'Agència Espacial Europea (ESA), amb la qual treballen en equip. "La unió fa la força: l'execució d'un projecte requereix diferents competències, com direcció, gestió de pressupostos i gestió científica per obtenir resultats competitius". Aquest estudiant de la Universitat Autónoma de Barcelona assegura que és la millor manera d'aconseguir l'eficiència econòmica: "En aquest sector es viu amb una incertesa constant. Em preocupa que no puguem continuar projectes que tenen diverses fases finançades independentment". La seva tesi ha estat triada per ser publicada a la col·lecció Springer theses: Recognizing outstanding PhD research, que reconeix les tesis més destacades del món.


3D per corregir la postura

A l'espera de defensar la seva tesi al setembre, Miguel Reyes, de 29 anys, originari de Sabadell i doctorand en Matemàtica Aplicada i Anàlisi per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat Adibas Posture, una eina informàtica per diagnosticar transtorns musculoesquelètics. El producte, en el qual participen tres membres més de la UB, el comercialitza des del gener del 2015 l'empresa barcelonina PhysicalTech.

"El programa informàtic permet mesurar la postura corporal d'una persona per analitzar la corba de la columna vertebral i detectar si té deformitats a l'esquena o a les cames, entre altres malalties". A partir d'una recreació digital en tres dimensions del pacient, captada mitjançant Kinect, el controlador de moviment de Microsoft, poden prendre's les mesures del pacient i observar la col·locació dels músculs i ossos d'una manera senzilla i intuïtiva.

Miguel Reyes. ampliar foto
Miguel Reyes.

En Miguel, que contesta a les preguntes minuts abans d'oferir una demostració, assegura que el programa serveix per establir un diagnòstic clínic "ràpid i fiable", i es diferencia de sistemes anteriors com la fotografia digital en el fet que és una manera més ràpida i precisa per mesurar, ja que el sensor de moviment obté una imatge del pacient en tres dimensions que es processa amb el programari". És innocu per a la salut, i ofereix una alternativa a altres sistemes com la radiologia, assegura. A banda de la inversió privada rebuda, ha pogut tirar endavant el seu projecte gràcies al suport institucional. "Per part de la UB rebem suport en visibilitat i assessorament sobre subvencions. El Centre de Visió per Computador ens ha ofert un espai de treball i els seus recursos de màrqueting".

 

Curar amb videojocs

Ismael Serrano. ampliar foto
Ismael Serrano.

"El meu objectiu des de petit havia estat el desenvolupament de videojocs". El que no imaginava Ismael Serrano, de 28 anys, és que faria realitat el seu somni ajudant a diagnosticar malalties oftalmològiques. Després d'obtenir el títol d'Enginyeria Informàtica en simulació interactiva en temps real, de la pionera escola Digipen a Bilbao, aquest jove forma part, en col·laboració amb sis companys de promoció, d'un projecte finançat per l'empresa Davalor, SL. "Es tracta d'una màquina que a través de videojocs és capaç de mesurar fins a 75 paràmetres optomètrics entre els quals s'expliquen l'agudesa visual, els desviaments o la capacitat de veure en tres dimensions".

Amb els seus companys, l'Ismael està desenvolupant videojocs per diagnosticar malalties en nens i adults basades en històries de ciència-ficció o màgia "perquè juguis i no t'adonis que t'estan fent unes proves", afirma amb satisfacció i afegeix que ara busquen també l'aplicació de teràpies a partir de la realitat virtual.

 

El teu ordinador a qualsevol lloc

Amb només 22 anys, Javier Gamón i Roberto Gómez han creat Inevio, una aplicació que permet accedir al contingut de l'ordinador o la tauleta des del telèfon mòbil. "Es tracta d'una pàgina web que sembla un ordinador real per accedir i treballar amb tots els teus programes i arxius des de qualsevol dispositiu sense instal·lar-hi res". Guanyadors del programa ActúaUPM, han acabat el seu projecte gràcies a la subvenció per part del pla d'acceleració de l'Institut de Tecnologia de Massachusets i el programa europeu Impact.

Javier Gamón i Roberto Gómez. ampliar foto
Javier Gamón i Roberto Gómez.

"No hem necessitat cap tipus de finançament privat, tot i que hem aconseguit tenir bastants interessats esperant que obrim una ronda d'inversió". En Javier i en Roberto són un exemple dels estudiants espanyols que trien continuar els estudis a l'estranger. "Marxem de casa perquè ens obliguen a fer-ho, ens n'hem d'anar als Estats Units o Alemanya per poder avançar professionalment. A Espanya ha de canviar la mentalitat de la societat i han d'aparèixer oportunitats perquè ens puguem desenvolupar sense haver de sortir de les nostres fronteres".