Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

L’expansió necessària

La compra massiva de deute que comença avui avança el final de l'estancament europeu

El Banc Central Europeu (BCE) comença a aplicar des d'avui el programa de compra massiva de deute (60.000 milions al mes) la finalitat del qual és corregir la tendència deflacionista de la zona euro i ajudar a fer que s'acabi el frustrant estancament de l'àrea i a generar més ocupació. Les expectatives posades en aquest pla monetari han propiciat una certa eufòria als mercats borsaris i millores generalitzades en les primes de risc. Sobretot quan van rebre el missatge llançat per Mario Draghi des de Nicòsia: el programa de compra d'actius es mantindrà fins que la taxa d'inflació de l'euro s'acosti al 2%. Per tant, el calendari inicial –el pla acabava de manera “orientativa” el setembre del 2016 queda substituït, com és lògic, pel grau de compliment dels objectius d'inflació i s'aplicarà “mentre sigui necessari”. Gairebé se sent la veu de Bernanke.

Pot haver-hi reticències sobre l'eficàcia del programa; però del que no hi ha dubte és que aquesta és la política d'expansió que necessita Europa. En la seva concepció és semblant a la línia de quantitative easing que va contribuir a fer que els Estats Units abandonessin amb certa rapidesa la recessió i avui generin ocupació amb fluïdesa (la taxa d'atur va caure al febrer fins al 5,5%). Encara existeixen diferències evidents amb les decisions de la Reserva Federal la més clara seria la mutualització parcial del risc de les compres—, però són inevitables en una àrea econòmica que no està perfectament integrada.

El que cal ressaltar i valorar és que les institucions econòmiques europees han fet un gir radical a la política econòmica en els últims mesos. Brussel·les admet flexibilitat fiscal a França i a Itàlia, per evitar els danys que causa l'austeritat pressupostària radical en el creixement i en el benestar social dels ciutadans; Juncker ha engegat un pla d'inversió de 315.000 milions (curt en termes d'impacte real sobre l'ocupació, però significatiu en termes polítics) i el BCE ha demostrat no només que es pot (i s'ha de) plantar cara a l'ortodòxia procedent del Bundesbank sense trencaments interns coneguts, sinó que els ideòlegs l'única virtut dels quals és difondre una por cerval a la inflació s'han equivocat en el diagnòstic de les causes, en el càlcul dels efectes i en l'aplicació de teràpies.

L'expansió monetària que comença avui obre les portes a una millora d'expectatives. La injecció de dosis inflacionistes anirà acompanyada probablement de taxes de creixement més elevades, avançades pel mateix Draghi en pronosticar pujades del PIB de l'euro entorn del 2% a partir del 2016. El que Draghi va anunciar a Nicòsia no només és l'inici de la política monetària que necessita Europa sinó també un probable canvi de tendència en el creixement. És a dir, el principi de la fi de l'estancament; veurem si l'expectativa es compleix. Per aconseguir-ho, seria de gran ajuda una ràpida resolució del problema de Grècia.