Selecciona Edició
Connecta’t

La França laica entra a les mesquites per aturar el radicalisme

El Govern vol exigir diploma universitari als capellans de les presons i ampliar la formació dels imams

Musulmans resen a la mesquita francesa de Montauban.
Musulmans resen a la mesquita francesa de Montauban.

Durant els atemptats de París en els quals tres gihadistes van matar al gener 17 persones, a les presons franceses es van sentir crits de goig: “Al·là és gran”. La radicalització a les presons, l'alt nivell de conversions —d'on solen sortir els més exaltats— i l'escàs control del que s'ensenya als temples ha mogut el Govern francès a prendre la iniciativa i entrar a les mesquites. Ho van fer físicament aquesta setmana el cap de l'oposició, Nicolas Sarkozy, a la gran mesquita de París, i el primer ministre, Manuel Valls, visitant-ne una altra a Estrasburg. Per sobre d'aquests gestos, l'Estat que porta en el seu ADN el laïcisme proposa mesures per controlar els dirigents del culte musulmà a través d'una formació supervisada pel poder civil.

El 56% de la població creu que l'islam és una amenaça per al país

El 56% dels francesos, segons un sondeig de Sciences Po fet al gener, considera l'islam una amenaça per la República. L'executiu combat aquesta barreja explosiva entre islam i violència i per això ha proposat controlar la formació dels imams, les fonts de finançament exterior i els missatges dels capellans musulmans a les presons. Oberta la reflexió, les decisions concretes es prendran abans del proper ramadà, que comença el 18 de juny.

“Que l'Estat tingui una visió del que ha de ser un religiós és paradoxal en un país laic”, assenyala el politòleg Mohamed Ali Adraoui. “L'Estat no s'ocuparà de la teologia”, replica Valls.  Cinc universitats i l'Institut Catòlic de París ja expedeixen diplomes de laïcisme, que solen contenir estudis d'història religiosa, sociologia, principis de la República i el dret al culte. El Govern planeja multiplicar l'oferta i, segons Valls, convertir aquests diplomes (màxim un any d'estudi) en obligatoris per als capellans musulmans de presons (183 a tot França). Més difícil seria exigir el mateix certificat als imames (prop de 800).

Francis Messner, fundador del màster en Islamologia de la Universitat d'Estrasburg i autor d'un informe sobre l'islam que va lliurar el Govern dimarts passat, està d'acord amb Valls pel que fa a la formació dels quadres musulmans que també considera crucial. “Clau per a un islam lliure d'influències nefastes”, puntualitza el primer ministre. Els musulmans francesos fan esforços. L'Institut d'Islamologia El-Ghazali, de la Gran Mesquita de París, forma els imams durant dos anys i els alliçona en el contradiscurs per ajudar-los a rebatre les tesis radicals amb l'Alcorà a la mà. El Govern, que sap, no obstant això, que el radicalisme utilitza més Internet que les mesquites, acaricia la idea que l'extensió dels diplomes universitaris acabi per valorar-se entre els imams, als quals avui no se'ls exigeix cap formació.

L'educació dels capellans, assalariats de l'Estat, és una tasca més senzilla per al poder civil. El líder musulmà i expresident d'Amnistia Internacional a Marsella Habib S. Kaaniche diu que fa falta un mínim d'ells per presó per protegir els detinguts dels més radicals. La ministra de Justicia, Christiane Taubira, a més de separar els més radicals de la resta de presos, haurà creat 90 nous llocs en aquesta legislatura i duplicat el pressupost en formació fins a 1,2 milions d'euros. Els capellans de presons ja reben formació. L'aspiració és que sigui continuada i més reglada a través de diplomes universitaris.

Les presons busquen més capellans per atendre els presos musulmans

Un altre tema que preocupa el Govern és la ingerència estrangera. La llei francesa prohibeix subvencionar cap culte, la qual cosa inclou la construcció de temples. A més, dels 800 imams es calcula que 300 són estrangers (turcs, algerians i marroquins, fonamentalment). Valls és explícit tot i que prudent enfront d'una opinió pública que no desitja renunciar als seus principis laics: “Vull que es perdi aquest reflex de demanar suport a Estats estrangers (...) A França hi ha tota l'energia i els recursos necessaris per al desenvolupament de l'islam”.

La tensió continua a flor de pell. Un important líder jueu, Roger Cukierman, va declarar fa un parell de setmanes que “totes les violències d'avui són comeses per joves musulmans” i va utilitzar el qualificatiu de “islamofascisme”. El president François Hollande hi va haver d'intervenir per pacificar els ànims. I, de nou, ha esclatat el debat del vel. Alguns professors universitaris s'han negat a impartir classe a alumnes que el porten (un fenomen que va en augment). El diputat de la dretana UMP Éric Ciotti ha demanat que el vel es prohibeixi a les aules universitàries (ara només es veta en col·legis i instituts) i la secretària d'Igualtat Pascale Boistard li ha donat suport.